Trump governa amb una lògica d'acció directa, sense plans a llarg termini ni teories complexes. Detecta una situació, troba un element disponible i el converteix en eina de pressió. En lloc d'estratègies fixes, usa recursos del moment. El seu model no sorgeix dels manuals de política exterior ni de les escoles de pensament econòmic. El seu model s'assembla més al del personatge televisiu MacGyver, que resolia qualsevol obstacle amb un clip, un encenedor o una goma elàstica. L'actor que va encarnar MacGyver va ser Richard Dean Anderson, que més endavant va protagonitzar la sèrie de ciència-ficció Stargate SG-1, curiosament homònima del projecte més ambiciós d'intel·ligència artificial (IA) en desenvolupament. Així com MacGyver improvisava amb objectes domèstics, Trump manipula normes, fluxos, permisos, tarifes i tractats per forçar decisions en els altres.

En el seu segon mandat, iniciat el gener de 2025, va emprar un conjunt d'eines més ampli. L'aranzel “recíproc” del 10% es va convertir en la base de tota negociació comercial. La mesura es va decretar per emergència econòmica, sense necessitat d'aprovació legislativa, i es va aplicar de manera general amb ajustos segons cada país. El juliol de 2025, aquest esquema mostrava una actualització: es van modificar excepcions, es van incorporar ajustos bilaterals i es va signar un acord amb el Japó que va incloure sectors sensibles com ara cotxes, acer, coure i alumini.

L'eliminació de l'exempció “de minimis” per a productes inferiors a 800 dòlars va transformar el panorama logístic. Des del juliol, tota importació, per petita que sigui, paga aranzels i compleix requisits duaners. L'efecte va ser immediat: el volum de correu internacional va caure més del 80%. Empreses que usaven aquesta via com a drecera van veure com se'ls tancava el passadís.

El model de Trump s'assembla més al del personatge televisiu MacGyver, que resolia qualsevol obstacle amb un clip o una goma elàstica

Davant de les sancions europees contra empreses estatunidenques, la reacció també va ser mecànica. Al setembre, la Unió Europea va imposar una multa de 3.500 milions de dòlars a Google. Trump va respondre amb amenaces de nous aranzels i revisió de condicions per a les importacions d'automoció. La pressió es va amplificar amb aquest nou episodi.

En política migratòria, el retorn del programa “Resta a Mèxic” va ser un dels primers moviments del gener. Des d'aquell moment, els sol·licitants d'asil han d'esperar en territori mexicà la resolució dels seus casos. Aquesta mesura activa palanques simultànies en seguretat, comerç i cooperació.

Les plataformes tecnològiques també van entrar en el sistema operatiu. Una llei federal va forçar TikTok a vendre la seva participació estatunidenca o enfrontar-se a la prohibició total. La Cort Suprema va ratificar aquesta llei el 17 de gener. Així, la Casa Blanca va sumar una eina de control en les converses amb la Xina.

L'energia també es va transformar en element clau. Mèxic depèn del gas natural estatunidenc per sostenir la seva xarxa elèctrica i la seva indústria. Durant el 2024 i el 2025, els fluxos per gasoducte van assolir màxims històrics, amb registres de fins a 8.700 milions de peus cúbics diaris. El poder no resideix a tallar el subministrament, sinó a condicionar permisos, quotes, tarifes o prioritats de transport.

Cada actor global sap que les seves decisions depenen del que Trump decideixi utilitzar aquell dia

El patró és recognoscible: un aranzel base com a xarxa de cobertura, ajustaments país per país, eines legals sobre dades i plataformes, restriccions duaneres per encarir la informalitat, regles migratòries com a vàlvules de pressió i una infraestructura energètica com a tauler de comandament. L'estabilitat normativa se substitueix per una flexibilitat controlada i les mesures no neixen de conviccions doctrinàries, sinó de la utilitat immediata.

L'administració ja assaja noves aplicacions. Es planegen llicències per exportar maquinari i models d'IA amb criteris geopolítics. L'acord amb el Japó funciona com a model per replicar a Àsia. Les inversions sortints en sectors clau se sotmeten a verificació. Els ports s'usen com a filtres tàctics i les normes sanitàries i ambientals activen o desactiven barreres sense necessitat de reformes. Les llicències d'exportació de GNL i els permisos de manteniment en gasoductes s'ordenen segons l'avantatge desitjat.

Els tribunals federals analitzen la legalitat d'aquesta arquitectura. Les demandes s'acumulen, però l'executiu adapta la base jurídica. Usa la IEEPA o recorre a lleis comercials específiques. Signa acords bilaterals que enforteixen la seva posició mentre els casos avancen. L'impacte no depèn del resultat judicial. L'amenaça d'una mesura ja genera efectes en preus, inventaris i decisions d'inversió.

L’etiqueta de “MacGyver de la política” s’ajusta al mecanisme que aplica. Cada element del sistema es comporta com a part d’un engranatge útil per pressionar. Un visat entra en joc quan es discuteix sobre immigració. Un permís d’exportació apareix quan es negocia un desacord industrial. Una inspecció duanera s’activa quan una empresa es resisteix. Cap eina té una funció única. Totes compleixen rols múltiples i s’alternen segons el moment. Mèxic rep gas, però aquesta provisió funciona com a variable de pressió. Europa exporta cotxes, però aquesta exportació se sotmet a condicions. Àsia lidera en xips, però aquest avantatge s’enfronta amb acords, inspeccions, normes i llicències. Les plataformes digitals operen en milions de telèfons, però els seus amos reben missatges des de Washington.

L'any tot just comença. Les pròximes jugades ja estan delineades al tauler. Cada actor global sap que les seves decisions depenen del que Trump decideixi utilitzar aquell dia.

Les coses com són.