El sainet de la corrupció instal·lada al carrer Ferraz ocupa quasi la totalitat de la cobertura mediàtica espanyola, i no n’hi ha per menys: tres dels quatre passatgers del Peugeot amb el qual el president Sánchez va recórrer Espanya estan encausats per corrupció, un autèntic escàndol que competeix colze a colze amb el vídeo de la declaració del germà del president, on manifestava no saber quin despatx ocupava ni el nom dels seus companys de feina sense gaire rubor. Enmig d’aquesta voraginosa successió de titulars, un matís: el nom proposat per l’executiva del PSOE per a la Secretaria d’Organització –és a dir, per a substituir a Santos Cerdán, actualment a presó, que al seu torn substituïa a Ábalos, encausat– és el de Rebeca Torró.

Torró és actualment la secretària d’Estat d’Indústria, una de les dues potes que hi ha sota de Jordi Hereu –l’altra és el secretari d’Estat de Turisme, posició que ocupa actualment un mallorquí, fet que el ministre subratlla a cada discurs que fa a Catalunya: ministre català d’una cartera bicèfala, amb dues secretaries d’estat encapçalades per una valenciana i un balear. Es veu que parlen català en la intimitat, un fet que li sembla prou notori com per compartir davant d’audiències empresarials a Catalunya.

La qüestió del lideratge industrial a Espanya ja assoleix el nivell del que a Madrid definirien com a 'desfachatez'

Tornant al tema de Rebeca Torró, es tracta d’un nom rellevant si considerem la relativa inexperiència del ministre Hereu en qüestions industrials juntament amb la gran complexitat del moment actual, a la recta final de l’execució dels programes PERTE i la resta de fons europeus Next Generation, tot acumulant enormes retards i problemes que fan plausible que tot plegat pugui acabar en un estrepitós fracàs. A qualsevol organització, la líder d’una àrea que es troba en un moment únic, d’especial rellevància i amb molts fronts oberts, seria automàticament descartada com a possible candidata a ocupar un altre lideratge intern, independentment de la seva vàlua o encaix.

Però és que la qüestió del lideratge industrial a Espanya ja assoleix el nivell del que a Madrid definirien com a “desfachatez”, que és una paraula sense traducció al català, un graó per sobre de “sinvergonzonería”: l’any 2022 van decapitar a Raúl Blanco, director general d’indústria, en ple repartiment del PERTE de l’automòbil. Ford Almussafes va renunciar a la subvenció i el Ministerio no va tramitar a temps la reassignació a Seat Martorell, per la qual cosa es van perdre els diners –posteriorment, Raúl Blanco va ser premiat amb la presidència de Renfe Operadora. El 2023, en plena assignació de la primera ronda del PERTE de descarbonització i el PERTE d’economia circular, es va conviure durant uns sis mesos amb l'absoluta desaparició de la ministra Reyes Maroto, que dedicava tots els recursos i temps a fer campanya per les municipals de la Comunitat de Madrid, a les quals era candidata del PSOE. Poc abans de les eleccions, va dimitir del Ministerio, fet del qual probablement es penedeix, perquè va acabar patint una derrota electoral escandalosa.

Condemnar a qui representa gairebé una cinquena part del PIB a explicar per cinquena vegada en quatre anys com ens diem és alguna cosa més que una ineficiència

Després de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, a principis de 2022, i la posterior crisi majúscula de preus energètics a mesura que avançava 2022, i que va arribar a registrar pics del 400% d’augment de preu del gas natural i del 750% d’augment dels preus elèctrics, la indústria espanyola va presentar els pitjors resultats financers des de la crisi del petroli de finals del segle XX. Se succeeixen els concursos de creditors i reestructuracions de deute a mesura que es van registrant els comptes, la primera meitat de 2023. En aquell moment, la ministra d’Energia, Teresa Ribera, es posa a fer campanya per ocupar una posició de rellevància a la Comissió Europea. Desapareix del mapa fins que és nomenada a principis de 2024.

En aquest context, havent-se produït en el si del lideratge industrial una autèntica deixadesa de funcions cada any durant els darrers tres anys, el PSOE considera que el perfil més apropiat per substituir a Santos Cerdán és el de la secretària d’Estat d’Indústria, Rebeca Torró. Condemnar a qui representa gairebé una cinquena part del PIB a explicar per cinquena vegada en quatre anys com ens diem, a què ens dediquem, quins problemes tenim... i acabada la ronda de presentacions, que canviïn altre cop l’interlocutor, és alguna cosa més que una ineficiència: és intentar tirar endavant amb un lideratge amnèsic. Caldrà comptar fins a deu, respirar fondo, i a la pròxima reunió sectorial respondre amb un somriure el comentari de “m’haureu de disculpar, tot just m’estic ubicant”.