Els mercats fan coses rares que normalment tenen la seva explicació a toro passat. Divendres, després de la forta creació d'ocupació als Estats Units, les primeres cròniques apuntaven a un càstig a les borses per tal com aquesta fortalesa té una primera lectura de tipus d'interès més alts per part de la Reserva Federal nord-americana (Fed). Però incompressiblement, les borses van tancar el dia amb bones alces, encara que el balanç setmanal sigui negatiu.

Unes pèrdues dels mercats d'accions que es justifiquen per la pujada dels tipus del deute a llarg termini. A trimestre tancat, el deute a curt termini no s'ha alterat (el bo alemany a 2 anys repeteix en 3,2%). Però en els terminis llargs sí que ha existit un moviment important: la referència a 10 anys ha pujat des del 2,4% al 2,9% i la del de 10 anys americà des del 3,8% fins al 4,6% (divendres al 4,7%), mentre que l'espanyol roman gairebé totes les sessions ancorat en el 4%. Però, per què apugen els tipus dels bons, l'alça dels quals implica la caiguda del preu d'aquests actius, provocant pèrdues a les carteres de grans inversors i dels fons d'inversió? Un 4,7% sembla insuficient per a unes economies que estan desaccelerant i en un panorama de més control inflacionari, ajudat aquesta setmana per la caiguda del 10% en el preu del barril de petroli Brent. No resulta una situació lògica.

O sigui, s'estan venent bons, mentre els diners surten de les Borses i de la resta d'actius financers amb risc. On van els diners? Ignacio Dolz de Espejo, director de Solucions d'Inversió de Mutuactivos, tampoc no el veu clar: "no trobem una explicació única i raonable de per què s'està produint el moviment a l'alça dels tipus a llarg termini. O més ben dit existeixen moltes explicacions relativament inconnexes: posicions curtes (baixistes) dels hedge funds, un alt dèficit, elevades emissions del Tresor americà després del període de bloqueig, més fe en què els EUA no entraran en recessió i una acceptació per part del mercat que els bancs centrals compliran la seva paraula i trigaran a baixar els tipus," explica.

I aquests tipus de llarg que permeten una pujada dels tipus reals (nominals menys la inflació) continuarà sent el cavall de batalla dels mercats en les pròximes sessions. Seria discutible argumentar que aquests tipus són massa alts o, potser, no. Tanmateix, el mal que estan causant no admet discussió. Es coneixen després d'una dècada de tipus zero o negatius i ni les empreses ni els Estats no estan preparats per passar de zero a cent en poc més d'un any. Les carteres de bons es deprecien als bancs, les companyies d'assegurances, el mateix BCE o els fons d'inversió de renda fixa a llarg termini que ara veuen com el preu d'aquests actius baixa amb força per equiparar-se als tipus d'avui. Una situació, sens dubte, complicada que d'haver-se sabut hauria moderat l'endeutament. Ara el cost de renovar el deute i d'atendre aquests pagaments es dispara. El problema, doncs, no és tant el nivell actual com la velocitat de canvi dels esdeveniments. I aquesta sensació de no saber gaire bé què està passant realment. Dilluns no hi haurà mercat de bons als Estats Units per la festivitat del dia de Colom, encara que les Borses romandran obertes.

Aquesta setmana s'introdueix un element nou que pot portar aire fresc als mercats d'accions. Els resultats del tercer trimestre començaran a conèixer-se, amb dos grans caps de cartell, el dimarts 10 d'octubre: LVMH i PepsiCo, expliquen els analistes de MarketScrener. De dimecres a divendres, Porsche AG, Fastenal, Givaudan, Delta Air Lines, Publicis, UnitedHealth, Wells Fargo, City i BlackRock també seran notícia. No cal dir que, en aquests temps més incerts, les perspectives que ofereixin les empreses cotitzades per a finals d'any tindran un pes considerable.

Al front macroeconòmic, els inversors se centraran en les dades de preus a la producció (dimecres) i al consum (dijous) als Estats Units, on també es publicarà l'índex de confiança de la Universitat de Michigan (divendres). L'estrella serà la dada d'inflació als Estats Units de l'esmentat dijous, on s'esperen caigudes d'una dècima per a la general i de dues dècimes en el cas de la subjacent. A Europa, es donarà també la dada definitiva de preus de setembre.

Al final de la setmana es coneixeran les xifres de comerç exterior i inflació a la Xina. I no oblidem la publicació dimecres de les actes de l'última reunió de la Fed.