Els tres sectors són (a) la indústria manufacturera, (b) l’hostaleria (serveis d’allotjament, bars i restaurants) i (c) les activitats compreses sota el concepte d’informació i comunicacions. La font de les dades és la comptabilitat per branques d’activitat que publica l’INE per a l’economia espanyola, que ofereix dades sectorials d’ocupació, VAB i també d’estoc de capital. Les variables analitzades són valors mitjans de cinc anys dels períodes 1995-1999 i 2015-2019. La història d’aquests tres sectors entre aquests dos períodes és representativa de molts altres i es pot resumir breument: en el primer sector (indústria) la productivitat del treball (valor afegit per lloc de treball equivalent a temps complet) augmenta significativament, però el volum d’ocupació es redueix. A l’hostaleria, en canvi, cau la productivitat, però augmenta l’ocupació. Finalment, a les activitats agrupades sota el concepte d’informació i comunicacions augmenten simultàniament la productivitat i l’ocupació. La resta de sectors econòmics segueixen una d’aquestes tres pautes.

Dels tres sectors comparats, informació i comunicacions és el que registra una major dotació de capital per persona ocupada i l’hostaleria el que menys, amb la indústria manufacturera en una posició intermèdia. Ara bé, en el cas de la indústria la dotació de capital per ocupat ha crescut més intensament que als altres sectors entre els períodes de referència, i també ha crescut més la productivitat del treball. És a dir, el progrés tecnològic a la indústria ha pres la forma d’una creixent substitució de treball per capital, mitjançant una major automatització dels processos productius, el que implica menys persones treballant amb instal·lacions i sistemes més eficients i potents, produint molt més per hora de treball, en quantitat i en qualitat, en comparació amb vint anys enrere. En paral·lel, s’ha donat un procés de concentració empresarial, amb un augment de la dimensió mitjana dels establiments i un canvi de les participacions relatives de les diferents branques industrials, guanyant pes les més intensives en capital. Per tant, tot i que la indústria ha perdut pes en l’ocupació total, és actualment una indústria molt diferent a la de fa dues dècades: molt més eficient, tecnificada i internacionalitzada.

Els economistes clàssics dels segles XVIII i XIX emfasitzaven la creixent divisió de treball com la font última dels avenços en la productivitat. Una major divisió del treball implica una major especialització de les activitats a mesura que creix la dimensió dels mercats dels diferents béns i serveis, que al seu torn justifica utilitzar mètodes de producció i béns de capital més sofisticats i eficients (no té sentit fabricar un martell per clavar un sol clau, però sí quan es tracta de clavar milers). La naturalesa dels béns i processos industrials afavoreix una creixent especialització empresarial i l’aplicació de sistemes productius més intensius en capital. En el cas de l’hostaleria també es dona una certa divisió per tipologies d’activitat (turisme urbà, de negocis, de sol i platja, cultural i esportiu, etc.), però les tasques laborals pròpies del sector són, en general, menys susceptibles de ser mecanitzades o automatitzades. El sector pot augmentar la productivitat augmentant la qualitat percebuda i, per tant, el preu relatiu del servei, juntament amb els sous, però hi ha límits a la seva capacitat per créixer augmentant la dotació de capital per persona ocupada. De fet, dels tres sectors és el menys capitalitzat, havent registrat un creixement negatiu (en termes reals) tant de la dotació de capital per persona ocupada, com de la productivitat del treball.

Finalment, sota l’etiqueta “informació i comunicacions” s’agrupa una sèrie relativament heterogènia d’activitats, que inclouen des de les telecomunicacions a la programació i la consultoria informàtica, passant pels serveis editorials i audiovisuals. El denominador comú de totes elles és la producció, tractament i gestió de dades en sentit ampli (dels textos en llenguatge natural als codis en llenguatge informàtic, passant per imatges i sons). Són activitats en les que, en conjunt, han augmentat tant la productivitat del treball com l’ocupació. No obstant, tot i registrar nivells inicials de productivitat i dotació de capital per ocupat superiors als dels altres dos sectors, entre els períodes de referència la dotació de capital per treballador no ha augmentat significativament en termes reals. Per tant, no hi ha hagut substitució de treball per capital, però en canvi sí s’ha produït un augment de la productivitat del treball. Aquest augment de la productivitat podria estar relacionat amb un augment dels actius intangibles no incorporats en el concepte de capital, segons es defineix i s’utilitza en la comptabilitat nacional. Ens referim a un major i/o millor ús de tecnologies i sistemes de producció i comercialització no incorporats als béns de capital –incloent el desenvolupament de competències professionals i l’experiència adquirida al lloc de treball.

En realitat, les “històries” d’aquests sectors no són independents, ni entre sí ni en relació amb altres sectors econòmics. En el cas de la indústria, una part no menyspreable dels augments registrats en la productivitat del treball del sector es deriven de l’externalització de determinades tasques de menor valor afegit cap a empreses especialitzades d’altres sectors (per exemple, cap a empreses multiserveis dedicades al manteniment i seguretat d’edificis, o a determinades tasques auxiliars, logístiques o comercials). Al seu torn, les telecomunicacions i els serveis informàtics són un input estratègic que contribueix a elevar la productivitat a les empreses industrials i al conjunt de l’economia. Per altra banda, en el cas de l’hostaleria s’observen avenços en la divisió del treball associats amb la industrialització de determinats processos (cas dels aliments preparats que s’elaboren el mateix dia en una planta industrial i es distribueixen a establiments de restauració en l’àrea de proximitat de la planta, estandarditzant la qualitat i reduint el preu dels menús). També en el cas de l’hostaleria la utilització de tecnologies digitals és un input estratègic que ha permès el creixement de nous segments d’activitat, com el repartiment de menjars a domicili, que no sempre impliquen augments de la productivitat i els salaris dels treballadors.

Per altra banda, l’evolució dels diferents sectors no respon només a la naturalesa de les activitats i de les tecnologies utilitzades. Cal tenir en compte els patrons de demanda, que canvien a mesura que augmenta el nivell de vida de la població. Les famílies gasten ara una major proporció dels seus ingressos en serveis d’hostaleria que fa dues dècades, per exemple. I també en serveis d’informació i comunicacions, en especial de naturalesa digital, en comparació amb la despesa en béns d’origen industrial, que han vist reduït el seu pes en la cistella de consum. Aquests canvis tenen un impacte important en l’oferta i guien la transformació estructural del model productiu, juntament amb el canvi tecnològic. En aquest context complex d’interacció entre oferta i demanda, quin serà l’impacte dels nous sistemes d’intel·ligència artificial? Operaran com un actiu que faciliti la substitució de capital per treball, augmentant la productivitat d’un determinat segment laboral, però disminuint el volum total d’ocupació, com hem vist en el cas de la manufactura? O facilitaran l’emergència de nous segments d’activitat intensius en ocupació, tot i que no necessàriament amb una elevada productivitat i remuneració del treball? O, seguint la pauta del sector de la informació i les comunicacions, potenciaran el factor humà i contribuiran al creixement tant de la productivitat com de l’ocupació Difícil saber-ho. El que està clar és que les polítiques industrials en aquest món canviant haurien de ser especialment sensibles al factor sectorial, no tant per seleccionar i apostar per determinats sectors, com per adequar les polítiques transversals a les circumstàncies concretes de cada activitat, tenint com a nord elevar la productivitat i la remuneració d’un factor treball que voldríem progressivament més qualificat –a tots els sectors d’activitat.