Jo crec que ja és hora d'explicar-vos el perquè del nom que he donat a la meva col·laboració periòdica amb ON ECONOMIA. El Pacte Verd Europeu és, i continua sent malgrat la guerra a Ucraïna, l'aposta estratègica de la Comissió Europea presidida per Ursula von der Leyen. En el terreny de l'agricultura i l'alimentació, es concreta en dues estratègies: la de Biodiversitat i la de De la granja a la taula.

Una mica de terminologia europea. Crec que convé explicar als que no estan familiaritzats amb la terminologia europea què són les "estratègies". En un intent de disminuir el dèficit democràtic de la construcció europea, la Comissió s'ha imposat una sèrie de procediments per afavorir la transparència i la participació de la societat civil. Tota proposta de nova llei comunitària (anomenada "reglament" si és directament aplicable i "directiva" si requereix transposició nacional) ha d'anar precedida d'una consulta pública i una anàlisi d'impacte. Per preparar el terreny, la Comissió sol compartir anteriorment la seva visió global de la jugada en un intent d'integrar tant les actuacions que en depenen com els compromisos i polítiques de tots i cadascun dels estats membres. Aquesta visió és el que a Brussel·les se'n diu una "estratègia". Presenta la seva anàlisi de la situació i una sèrie de possibles futures propostes de reglaments i directives.

Aquestes estratègies són presentades i discutides tant pels corresponents ministres al si dels consells corresponents com pel Parlament Europeu. Lògicament, la Comissió haurà de revisar la seva estratègia, el seu pla de treball, en funció dels resultats d'aquestes discussions.

L'estratègia Farm to Fork (F2F)

L'estratègia De la granja a la taula vol promoure una "transició a un sistema alimentari sostenible de la UE que protegeixi la seguretat alimentària i garanteixi l'accés a dietes sanes amb origen en un planeta sa". Per a això, la Comissió proposa d'estar a l'altura d'allò que la mateixa Europa proposa als fòrums internacionals i, segurament, d'allò que requereix el repte climàtic amb el qual s'enfronta la supervivència de la humanitat en aquest planeta.

Aquesta transició requeriria canvis profunds en els comportaments de tots els actors de la cadena alimentària, des dels productors agraris, la logística, la distribució, la indústria alimentària i de subministraments i els consumidors. Els canvis culturals són els més difícils de fer i, encara que són poques les veus que s'han atrevit a posar en dubte la necessitat d'aquests canvis, les resistències són grans.

La Comissió va concretar les seves reflexions amb uns objectius ambiciosos. Per prendre només dos exemples, a l'horitzó del 2030 proposa una reducció del 50% de l'ús de plaguicides químics i que l'agricultura ecològica cobreixi el 25% de la superfície agrària europea. És veritat que la quantificació dels objectius ha estat política sense anàlisi de si és pràctica. L'exemple de l'agricultura ecològica és paradigmàtic.

L'any 2018, l'agricultura ecològica cobria 13,4 milions d'hectàrees a Europa, o sigui, 7,5% de la superfície agrària total. El creixement registrat en els anys anteriors pot ser qualificat d'"espectacular", des dels 9 milions d'hectàrees de l'any 2010 als 11,1 milions d'hectàrees del 2015. En 9 anys, el percentatge d'augment va ser gairebé del 50%, la qual cosa és un molt bon resultat. Ara, la Comissió proposa un "gran salt cap endavant", del 233% entre el 2018 i el 2030.

Als passadissos de Brussel·les se sap, a més, que els gabinets respectius dels comissaris de Medi Ambient i Agricultura havien pactat, en acord amb els representants dels agricultors ecològics europeus, un objectiu del 20% però que els dos comissaris, reunits sense el seu equip, van decidir pel seu compte afegir 5 punts més. Aquests "artistes" treballen sense xarxa.

Amb amics com aquests...

Com que només es tracta d'una estratègia, la Comissió no està obligada d'acompanyar el seu document amb una anàlisi d'impacte, però això no eximeix de la necessitat de comptar amb "el principi de realitat". Ràpidament, els negacionistes es van apoderar d'aquesta debilitat, del caràcter voluntarista d'aquests objectius, per negar-ho tot i frenar, si no intentar revertir, les ambicions anunciades.

La meva tesi és la contrària. Un mal favor ens fa als que estem convençuts de la necessitat de l'adaptació al canvi climàtic, i la seva mitigació, l'aparició d'"artistes" que sumen la Improvisació amb la Desimboltura i la Inconsistència (I+D+i).

Però no s'ha de perdre de vista el que és important. Malgrat el "foc amic", estic convençut que una política agrària no té sentit al segle XXI, que aquesta ha d'evolucionar cap a una política agrària, alimentària i territorial (PACALTER) i que l'estratègia De la granja a la taula és avui el camí que podem recórrer en aquest sentit.

Per això he recollit el nom d'aquesta estratègia per titular aquesta col·laboració periòdica i continuar així aixecant alt aquesta bandera que ens ateny a tots.