Sempre he pensat que la tardor exigeix un tipus de mentalitat empresarial molt particular. Fan falta dos tipus de mindset. La gestió dels negocis, en aquest moment de l’any, operarà a dues velocitats. Es tracta de combinar dues actituds mentals diferents en una mateixa època de l’any.

D’una banda, setembre i octubre són dos mesos decisius per tancar bé l’any. Allò que no es planifiqui ara, ja no arribarà a temps. Les campanyes de Nadal, les accions comercials finals, els últims ajustos pressupostaris o estratègics: si no estan definits en aquest tram del calendari, probablement ja no s’executaran per manca de temps. És l’última corba abans de la recta final. Les decisions que es prenguin ara són les que marcaran si l’any acaba complint els objectius o no.

És l’última corba abans de la recta final. Les decisions que es prenguin ara marcaran si l’any acaba complint els objectius o no

Recordo una vegada, fa anys, en una empresa de perfums on vaig treballar, que vam arribar al desembre, campanya de Nadal, amb la intenció de llançar una promoció per tancar bé l’exercici. L’agència de comunicació va arribar tard. No hi va haver marge ni temps operatiu per executar-la. No vam complir els objectius anuals. Ho vaig viure com aquell estudiant que, a l’examen final, per un error, suspèn l’assignatura, malgrat tot el que havia estudiat i les preguntes ben respostes. L’exercici anual d’una marca s’assembla a aquesta situació. A vegades, per poc, no s’arriba i no hi ha prima possible.

Per tant, què convé fer en aquesta recta final? La resposta exigeix una revisió molt fina dels indicadors clau. Els famosos KPIs (Key Performance Indicators) que sovint apareixen com a etiquetes genèriques, però que, ben definits, són la brúixola de qualsevol decisió, especialment les tàctiques. En aquestes pròximes setmanes, convindrà afinar els dials, com qui sintonia una emissora de ràdio. Cal revisar els marges, el creixement, les vendes, tot allò que necessitem per saber quina acció convé per assolir els objectius anuals.

La mirada del curt termini i la del mitjà termini no són només diferents: sovint són fins i tot contradictòries

Aquesta era la primera velocitat de què us parlava. Addicionalment, hi ha un altre pla de gestió que també començarà al setembre i que és igual d’important: el de mitjà i llarg termini. A la majoria de companyies amb any fiscal que acaba el 31 de desembre, setembre i octubre són també els mesos en què s’elaboren els pressupostos de l’any següent. Es revisen les inversions, es preveuen els ingressos, es modelen els escenaris. És a dir: es comença a pensar no en com acabarà aquest any, sinó en com començarà el pròxim.

I aquí és on, segons la meva experiència, es produeix una tensió que no sempre es gestiona bé. Perquè la mirada del curt termini i la del mitjà termini no són només diferents: sovint són fins i tot contradictòries. Les decisions immediates tendeixen a prioritzar l’eficiència, la velocitat, la reacció ràpida. Aquests punts finals de l’examen. Les decisions estratègiques, en canvi, necessiten espai, temps, reflexió. El com enfocaré una matèria el curs següent.

El que és urgent i el que és important s'encavalquen, i ens contaminem sense adonar-nos-en.

És habitual que el mateix equip directiu assumeixi ambdues tasques. I és comprensible. Però no sempre és recomanable. Pensar amb claredat sobre el llarg termini requereix un altre estat mental, un altre ritme, una altra distància. Kahneman ho va expressar molt bé amb la seva distinció entre “pensar de pressa” i “pensar lent”. El tancament de l’any exigeix pensar de pressa: decisions basades en dades, en senyals de mercat, en capacitat de reacció. El disseny de l’any següent, en canvi, exigeix pensar lent: anàlisi de context, hipòtesis, escenaris, discussions internes.

Setembre posa en marxa un temps de gestió doble. Saber llegir aquest ritme creuat és una competència directiva fonamental

El meu consell pràctic, si és que la mida de l’equip ho permet, és aquest: assignar aquestes dues decisions a equips o persones diferents. Aquells que tenen responsabilitat executiva, normalment els que estan centrats a gestionar el dia a dia, han de pensar en el tancament de l’any. I alhora, un altre equip (pot ser extern) ha de treballar amb més llibertat i menys restriccions en la construcció d’aquest futur. Les dues dimensions no poden anul·lar-se mútuament. I no s’ha de permetre que el tancament d’un any impedeixi l’obertura lúcida del següent.

En definitiva, setembre no serà només el primer mes del calendari post estival. Setembre posa en marxa un temps de gestió doble. Saber llegir aquest ritme creuat és una competència directiva fonamental. Ho he après amb els anys, i cada tardor ho confirmo.