Europa es troba davant d'un desafiament que podria sacsejar els fonaments de la seva indústria automobilística. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea que vetlla pels interessos de la indústria europea, ha anunciat recentment una investigació sobre possibles ajuts estatals per part del govern xinès als fabricants del seu país per produir vehicles elèctrics (VE) més econòmics i exportar-los al mercat europeu. Les exportacions de vehicles xinesos han crescut durant el primer semestre d'aquest any un 62% arribant als 3 milions de vehicles a tot el món, sent Europa el principal demandant de vehicles de baixes emissions.

S'obre un escenari, per tant, en el que els fabricants xinesos podrien inundar les carreteres europees amb els seus cotxes de nova generació híbrids i elèctrics (NVE). Però examinem avantatges i inconvenients d'aquesta possible entrada.

Els fabricants xinesos han demostrat la seva capacitat per produir vehicles elèctrics a preus més competitius. Això podria estimular l'adopció de VE a Europa, accelerant la transició cap a una mobilitat més sostenible. Així mateix, la Xina ha realitzat inversions significatives en tecnologia de bateries i sistemes de propulsió elèctrica, el que podria portar a la disponibilitat de VEU amb bateries de més autonomia i càrregues més ràpides a Europa.

I finalment, el creixement de vendes i l'adopció de marques xineses al mercat europeu pot portar associada la inversió directa d'aquests fabricants en territori europeu per localitzar les seves fàbriques i localitzar producció de components i mà d'obra en el futur.

Però com no, també existeixen inconvenients a l'hora d'analitzar l'entrada de vehicles xinesos elèctrics a Europa. En primer lloc, si es confirma que la Xina està atorgant ajuts estatals, això podria soscavar la competència al mercat europeu. Quant a la seguretat i qualitat, la percepció dels cotxes xinesos encara es troba en un procés de consolidació. D'altra banda, alguns fabricants xinesos estan tenint gran èxit introduint-se amb marques europees com és el cas de Volvo-Geely i MG-SAIC.

La imminent entrada de competidors asiàtics amb tecnologies de connectivitat i sistemes HMI (Human Machine Interface) més avançats pot comportar associada una pèrdua de competitivitat dels fabricants europeus als seus propis mercats d'origen alentint les vendes dels seus vehicles de nova generació.

Tanmateix, Europa representa per a la Xina l'oportunitat de creixement més gran. En primer lloc, el Vell Continent representa el mercat més gran juntament amb els Estats Units, que va llançar recentment sota l'administració Biden el programa IRA (Inflation Reduction Act) per assolir els objectius de canvi climàtic protegint al seu torn els fabricants nacionals. Europa pel seu costat ha respost amb el programa The Green Deal Industrial Plan per ajudar la indústria europea a assolir la neutralitat climàtica amb tecnologies zero emissions.

Per un altre, el mercat de vehicles elèctrics és un segment de ràpid creixement amb una penetració actual propera al 20% a Europa i la perspectiva de convertir-se en 100% elèctric per a 2035.

En contraposició a Àsia, a Europa hi ha poques empreses disruptives a escala local i persisteix la predominança dels fabricants tradicionals (alemanys i francesos) que a causa del seu lideratge històric als motors de combustió (ICE) no han sabut respondre a una transició ràpida en l'era de l'electrificació, planificant un canvi moderat o incremental. A més, a Europa hi ha una alta superposició de la demanda de producte amb la Xina on els vehicles més venuts pertanyen a les mateixes categories (crossovers petits i compactes i els SUV que ja representen més del 50% de les vendes europees).

Finalment, els fabricants xinesos gaudeixen d'un avantatge competitiu en costos que serà molt difícil (si no impossible) per als europeus de replicar. Per als vells fabricants europeus, el risc de veure's "desplaçats" al seu propi terreny de joc és molt alt.

L'amenaça plantejada pels cotxes xinesos elèctrics a Europa obliga els fabricants europeus a reconsiderar la seva estratègia i accelerar la seva transició cap a la mobilitat elèctrica. Això podria ser un catalitzador positiu per a la innovació i el desenvolupament de VE d'alta qualitat a Europa com demostra l'aposta pel desenvolupament de les bateries d'Ió-liti de química ternària NCM (níquel, magnesi i cobalt) de més cost però rendiment superior, gràcies a la seva potència més important i densitat energètica davant les cel·les LFP (Lithium Ferrum Phosphate), més econòmiques, però de més baix rendiment.

D'altra banda, Europa s'haurà d'enfrontar una competència ferotge. Si no pot igualar la proposta de valor dels cotxes xinesos elèctrics a escala d'assequibilitat i experiència tecnològica, podria perdre quota de mercat i enfrontar-se a serioses dificultats econòmiques com ja han avançat els CEO de diversos grups europeus.

L'entrada dels cotxes xinesos elèctrics a Europa representa una amenaça real, però alhora pot suposar un veritable revulsiu per acabar d'impulsar l'adopció de vehicles elèctrics i la innovació a Europa. L'aposta per nous desenvolupaments en tecnologia de bateries o de propulsió com l'Hidrogen són també un clar exemple. Aquesta competència també planteja preocupacions sobre la competència justa i la qualitat dels productes comercialitzats, la qual cosa podria impulsar l'adopció de ràpides mesures proteccionistes per part d'Europa més orientades a la neutralitat tecnològica en els processos de fabricació i baixes emissions. La resposta de la indústria europea i les decisions polítiques que es prenguin en aquest sentit seran crucials per determinar el futur de la mobilitat a Europa.