Una de les queixes més repetides pels nostres agricultors en les seves manifestacions és que ells estan sotmesos a moltes limitacions i controls i que, en canvi, els productes importats no ofereixen als consumidors els mateixos nivells de garantia.

També són freqüents les queixes sobre el que els malintencionats anomenen la “laxitud” d'alguns estats membres i gestors de grans ports en aquestes tasques de control. Altres, més benintencionats, subratllen la gran dificultat de controlar efectivament el que passa i el que entra en aquests ports. No parlem únicament, ni tan sols principalment, de productes agraris. Alguns dels estats membres que els acullen han arribat a ser qualificats fins i tot de “narcoestats”.

Una solució lògica seria fer comuna la tasca i la responsabilitat del control en frontera.

Frontex es va crear el 26 d'octubre de 2004 (iniciant operacions el 2005) com l'Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors. La seva creació va respondre a la necessitat de gestionar de forma conjunta les fronteres exteriors de la Unió Europea i l'espai Schengen, especialment després de l'eliminació de fronteres interiors i l'ampliació de la Unió Europea (UE).

Inicialment, Frontex es va enfocar a coordinar la cooperació entre les guàrdies nacionals, però amb el temps ha ampliat el seu mandat per a convertir-se en un braç operatiu amb capacitat d'actuació directa a les fronteres de la UE.

La intenció de la Comissió

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, vol una agència Frontex molt més gran i forta. El seu plantejament, que encara no ha adoptat un caràcter formal, és augmentar el nombre d'agents permanents de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes a 30.000, triplicant l'objectiu establert pel reglament del 2019, que exigia 10.000 guàrdies fronterers per al 2027. Sent la xifra actual de 8.000, aquest augment potencial és rebut amb escepticisme, gairebé incredulitat, a les capitals nacionals.

Aquesta idea s'enfronta a grans resistències per part de molts estats membres.  Segons un resum recent del Consell sobre les converses entre les capitals nacionals, citat per Euractiv, la majoria «no veu actualment el valor afegit ni la necessitat operativa d'una expansió significativa».

És veritat que l'agència ha estat objecte de nombroses controvèrsies, incloent-hi acusacions de violacions de drets humans i devolucions forçades, que van portar a la dimissió el 2022 del seu llavors director executiu, Fabrice Leggeri, ara diputat d'extrema dreta al Parlament Europeu. La credibilitat operativa de l'agència continua sota escrutini.

Tanmateix, Brussel·les vol avançar i, a parer meu, té raó. Triplicar el nombre de guàrdies fronterers de Frontex requeriria una revisió del reglament de l'agència, una esmena que s'espera que el poder executiu presenti a finals d'aquest any 2026.

Un “consens” erosionat

Ja comencen a sorgir senyals polítics. Al febrer, una coalició de deu països —Txèquia, Croàcia, Hongria, Grècia, Espanya, Lituània, Malta, Polònia, Romania i Eslovènia— hauria enviat a la Comissió un document informal, en el qual s'adverteix contra qualsevol ampliació dràstica del mandat de Frontex.

El consens s'erosiona quan la discussió es concentra en els retorns dels emigrants il·legals. Els representants de diversos estats membres afirmen que, per enfortir el paper de Frontex, és necessari convertir-lo en un instrument més eficaç per deportar-los a països de fora de la UE.

Fins i tot un tema com el possible paper de Frontex en una defensa comuna europea apareix en aquestes discussions com a secundari.

No cal insistir, doncs, que el possible paper de Frontex en els temes relacionats amb “una sola salut” (humana, mediambiental, animal i vegetal) és pura política ficció.

Podem aleshores respondre clarament amb la negativa a la pregunta que dona títol a aquesta entradeta. Avui dia, Frontex ni hi és ni se l'espera.