Un recent informe de l'OCDE ha cridat l'atenció per l'important impacte d'allò que en la terminologia habitual dels organismes internacionals es denomina com a ocupació "informal". En gran manera es tracta d'un eufemisme, per referir-se a aquells llocs de treball que es desenvolupen sense respectar els estàndards de drets reconeguts legalment als treballadors. L'OCDE assenyala la seva preocupació per la intensa presència del que d'ordinari a Europa qualifiquem d'ocupació submergida, ja que calcula els qui treballen en aquestes condicions representa el 60% del total de la població ocupada, percentatge especialment intens entre les economies emergents. En alguns països la situació resulta gairebé generalitzada a l'extrem que podríem considerar-los com a "estats fallits" des de la perspectiva laboral.

Les preocupacions a l'informe es deuen sobretot que es constata que aquesta ocupació submergida, a més que es troba mal pagat, sol quedar fora dels sistemes nacionals de protecció social i es correspon amb treballadors amb notables mancances de formació. Així, es desemboca en un cercle viciós en el qual aquests treballadors queden atrapats en l'ocupació submergida o, fins i tot si aconsegueixen sortir d'aquest, es mantenen les condicions molt precàries d'ocupació. A tot l'anterior, per la meva part afegiria també que aquesta utilització de l'ocupació submergida provoca igualment pràctiques de competència deslleial, via costos laborals, respecte de les empreses que actuen amb ple respecte a la legalitat laboral i de Seguretat Social.

Es genera un cercle viciós en el qual els treballadors queden atrapats en l'ocupació submergida o, si surten, mantenen condicions molt precàries

Com és fàcil imaginar, els nivells de l'ocupació submergida són molt més reduïts en les economies desenvolupades. Fins i tot la seva intensitat a Espanya és més baixa respecte de països del nostre entorn igualment desenvolupats. Més encara, en moltes ocasions es confon economia submergida amb ocupació submergida que, encara que a vegades són realitats coincidents, en moltes d'altres les empreses poden moure's al terreny de l'economia submergida des de la perspectiva de l'impagament d'impostos, de l'incompliment de la normativa urbanística, mediambiental, etc., però que pel que afecta el laboral es mouen al terreny de la legalitat; encara que de vegades també es produeix el fenomen invers si bé ho és en menys casos: ocupació submergida amb activitat econòmica emergida en la resta.

Circumstàncies molt diverses estan donant aquest resultat de la presència de volum d'ocupació submergida inferior a l'existent en altres països europeus: la manera com s'ha gestionat la pandèmia, el generalitzat bon comportament de l'ocupació en els últims anys, el manteniment d'elevades taxes d'assalarització en el nostre mercat de treball per sobre del 85%, l'elevat nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social que se situa només en 400.000 treballadors per sota del total dels existents segons l'EPA, la solidesa d'una taxa de cobertura dels convenis col·lectius superior al 90 % del total dels assalariats, l'efectivitat del control que ve realitzant la Inspecció de Treball, etc.

Les borses de treball submergit

Malgrat això, continuen existint borses importants d'ocupació submergida, que convindria aturar, sense que sigui descartable que les xifres puguin incrementar-se en cas que baixi la guàrdia en l'eficàcia de l'aplicació de les normes laborals i de protecció social, o bé augments futurs per una indeguda gestió dels processos de reestructuració empresarial davant d'escenaris de crisi. Encara que no resulta fàcil precisar quin és el percentatge exacte d'ocupació submergida existent en el nostre mercat de treball, sens dubte aquestes borses de treball submergit resulten relativament ben conegudes; es localitzen sobretot en l'existència de feines d'estrangers irregulars, de feines en l'àmbit de la prostitució i en el tràfic de drogues, la presència d'un elevat nombre d'empleades en el servei domèstic sense la deguda afiliació a la Seguretat Social i pagament dels salaris mínims legals, conductes d'ocupació irregular a certs territoris o activitats en l'agricultura, l'existència d'un nombre significatiu de falsos autònoms, inclosos els falsos cooperativistes, així com de falsos becaris.

Algunes mesures que s'estan adoptant van en la bona direcció, com és la regularització d'estrangers a través del sistema de l'arrelament per formació, encara que caldria implementar-lo, ja que en moltes ocasions resulta molt difícil de compatibilitat el treball irregular que es realitza amb el temps requerit per seguir els cursos de formació. En altres ocasions es mantenen els controls per aturar les pràctiques de falsos autònoms, però el resultat no està sent tan eficaç com seria desitjable. Està pendent d'aprovar-se definitivament l'anomenat Estatut del becari, però fins que això succeeixi no podrem valorar la utilitat del mateix en ordre a corregir les pràctiques de falsos becaris.

L'ocupació submergida es localitza en estrangers irregulars, prostitució, tràfic de drogues, servei domèstic, agricultura i falsos autònoms i becaris

En tot cas, crec que resulta especialment important destacar que en aquest assumpte en moltes ocasions l'anàlisi es realitza amb traç gruixut, en el sentit que es pensa que ens enfrontem a una dualitat pura, només de blanc i negre, entre els qui hi són a tots els efectes en l'ocupació submergida i els qui estan situats en el ple compliment de la legalitat. Davant això, el que sol caracteritzar als països desenvolupats és la presència de moltes pràctiques que es representen per tons grisos, on el que existeixen són estesos incompliments parcials de la legalitat, que per entendre'ns es presenten com espais del que es pot anomenar economia semisubmergida. Fins i tot en algunes de les bosses anteriorment identificades de vegades es produeix aquesta situació d'ocupació semisubmergida.

En molts aspectes la legislació laboral mostra una enorme falta d'efectivitat, de manera que la seva regulació es queda formalment en el text publicat en el BOE, però sense que s'apliqui a la pràctica en alguns dels seus continguts més importants; fenomen que es presenta sobretot en les microempreses i a les petites empreses. De vegades no es tracta de tenir la regulació laboral òptima i més satisfactòria en seu teòrica, sinó d'establir una regulació adequada a la realitat en la qual ens espavilem i, especialment des de la perspectiva que estem valorant, que s'apliqui efectivament.

S'observen reiterats incompliments pràctics de la normativa sobre jornada i horari de treball

Per esmentar un dels exemples més contrastats als efectes, s'observen reiterats incompliments pràctics de la normativa sobre jornada i horari de treball, malgrat que en altres aspectes hi hagi un estricte compliment de la legislació. Per exemple, les dades de l'enquesta de població activa mostren tradicionalment que més del 40% de les hores extraordinàries es realitzen sense ser retribuïdes; o bé que existeix una pràctica estesa de treballadors a temps parcial que realitzen involuntàriament jornades per sobre de les pactades i que per afegiment no sol retribuir-se l'excés, o bé que sent retribuït ho és per sota de l'establert al conveni col·lectiu d'aplicació i, sobretot, que no es cotitza a la Seguretat Social per aquest excés d'hores. Això està mostrant o bé que no funciona adequadament el règim legal de registre de la jornada de treball, o bé que els sistemes de control de tals registres no presenten prou efectivitat. Davant això, sembla adequat realitzar un diagnòstic de les raons que determinen aquest panorama d'ocupació semisubmergida parcial.

Altres dels exemples a esmentar d'ocupació semisubmergida, sense esgotar el llistat, serien els relatius a l'incompliment dels convenis col·lectius en matèria sobretot salarial, l'ocultació de part del salari com a partides extrasalarials, l'incompliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals, l'ús espuri del període probatori en contractacions indefinides per extingir el contracte abans del seu acabament com si es tractés d'un treballador temporal. A aquests efectes, cada conducta o pràctica indeguda respon a causes diferents i no hi ha una resposta simplista respecte de les causes que ho determinen. Es tracta d'un problema d'inefectivitat o ineficàcia de la normativa provocat per motius diversos, la qual cosa determina que la resposta no pot ser unidireccional i, en tot cas, mostra que es tracta d'un fenomen complex no fàcil d'escometre.