Fa uns mesos, parlar d'intel·ligència artificial a l'empresa era gairebé sinònim de modernització. Calia provar-la, integrar-la, formar els equips i detectar processos on pogués estalviar temps i costos. Algunes empreses ho van fer amb prudència. Altres, amb més entusiasme que càlcul. En qualsevol cas, darrere de moltes decisions hi havia una premissa poc discutida: que la IA seria abundant, barata i sempre disponible.

Aquestes setmanes hem tingut un senyal important. El 19 de maig, al Google I/O 2026, Google va publicar que els seus límits d'ús en Gemini passarien a un model basat en còmput consumit. Segons la companyia, el sistema té en compte la complexitat de la petició, les funcions utilitzades i la longitud de la conversa. Dit de forma senzilla: ja no compta només quantes vegades preguntem, sinó quant costa respondre.

La comparació domèstica seria la carta de l'escola que anuncia que “s'actualitza” el preu del menjador. Potser encara no sabem quant pujarà, però entenem el que haurem d'assumir ben aviat. Amb la IA passa una cosa semblant. No desapareix l'accés gratuït, però comença a tancar-se l'etapa en què la IA avançada semblava una barra lliure.

La raó és lògica (i material). La intel·ligència artificial no viu en un núvol abstracte. Viu en centres de dades, xips, electricitat, refrigeració, permisos, sòl i deute. Reuters estima que Amazon, Microsoft, Alphabet i Meta podrien invertir uns 600.000 milions de dòlars en IA enguany. Alphabet ha arribat a emetre deute a 100 anys. Anthropic apareix vinculada a un finançament de 36.000 milions per comprar xips de Google que després llogaria. Darrere de cada resposta de la IA hi ha una infraestructura física i financera molt costosa.

No desapareix l'accés gratuït, però comença a tancar-se l'etapa en què la IA avançada semblava una barra lliure

I aquí apareix el veritable problema empresarial. Moltes companyies ja han començat a redefinir processos interns sota la hipòtesi que aquesta infraestructura continuarà sent barata. BBVA, per exemple, va anunciar el desembre de 2025 una aliança estratègica amb OpenAI per desplegar ChatGPT Enterprise entre els seus 120.000 empleats i avançar cap a una banca “nativa en IA”. No és un pilot anecdòtic, sinó la transformació de la manera de treballar, atendre clients, analitzar riscos, desenvolupar programari i organitzar la productivitat interna.

El risc no és adoptar IA. El risc és confondre adopció amb substitució prematura. Si una empresa automatitza processos, redueix equips i perd capacitat interna, pot trobar-se d'aquí a uns anys amb una estructura més dependent, menys capaç de supervisar i més exposada als seus proveïdors tecnològics. I amb una paradoxa afegida: part del capital humà que abans estava dins de l'empresa deixa de ser humà i deixa d'estar dins. Passa a dependre del proveïdor, dels seus models, dels seus preus, dels seus límits i de la seva qualitat de servei.

Per això convé ser prudents. No tots els intents de substituir feina humana per IA estan sortint com s'esperava. Gartner preveu que, el 2027, la meitat de les empreses que hagin reduït personal d'atenció al client atribuint-ho a la IA acabaran recontractant perfils per a funcions semblants. Robert Half detecta una cosa similar al Canadà: un 34% dels ocupadors que van eliminar llocs durant la primera adopció d'IA han hagut de recuperar-los o crear rols molt semblants. Les raons són reveladores: més supervisió humana de la prevista, menor productivitat real, més riscos de qualitat i compliance, i coneixement institucional difícil de substituir. La tecnologia avança de pressa, però les organitzacions aprenen més a poc a poc.

El problema és què passa si els números deixen de sortir. Avui la IA pot justificar una reorganització perquè el cost sembla raonable. Però si el còmput s'encareix, si els límits s'endureixen o si calen models més potents per mantenir la qualitat, l'estalvi promès pot evaporar-se. Per a llavors, potser ja s'haurà perdut part del capital humà que permetia fer, revisar i entendre la feina.

El risc no és adoptar IA. El risc és confondre adopció amb substitució prematura

La IA serà cada vegada més important. Però la fase ingènua acaba. La pregunta ja no és si una empresa usa IA, sinó quant en depèn, qui en controla el cost i quina capacitat humana conserva per no quedar atrapada.

La factura de la IA comença a arribar. I algunes empreses potser ja han prescindit dels qui podien ajudar-les a entendre-la.