Europa fa anys que diu que vol ser més sobirana tecnològicament. Vol dependre menys de Google, Amazon, Microsoft o Meta, construir infraestructura pròpia i recuperar terreny en la cursa de la intel·ligència artificial.

Mentrestant, els mercats europeus estan ajudant a finançar una part de la infraestructura que permet a aquestes empreses continuar ampliant el seu avantatge.

Alphabet, la matriu de Google, acaba de captar 6.000 milions d’euros en bons. Els inversors n’hi haurien deixat gairebé tres vegades més: la demanda va superar els 17.000 milions. Al maig ja havia emès 9.000 milions més. En sis mesos, Google ha aixecat 15.000 milions d’euros de deute en moneda europea.

I això obre una pregunta interessant: per què una de les empreses més rendibles del món necessita anar a buscar tants diners fora?

La resposta és que la factura de la IA està adquirint una escala extraordinària. Alphabet preveu invertir fins a 205.000 milions de dòlars aquest any, principalment en infraestructura per al núvol i la intel·ligència artificial. En el tercer trimestre, el seu flux de caixa lliure va ser negatiu en 9.100 milions de dòlars.

I no és un cas aïllat. Les tecnològiques nord-americanes ja han emès més de 250.000 milions de dòlars en deute aquest any. A Europa, les emissions del sector arriben als 39.300 milions i els inversors calculen que hi podria haver entre 40.000 i 60.000 milions d’euros més en preparació.

Europa sembla tenir menys dificultats per crear empreses que per convertir-les en gegants

La contradicció seria menys incòmoda si Europa no tingués res amb què competir. Però no és així.

Europa té uns 325.000 professionals treballant en IA, pràcticament els mateixos que els Estats Units, i tots dos ecosistemes creen aproximadament 900 noves startups d’IA finançades per capital risc cada any. La diferència no sembla estar en la capacitat de generar talent o projectes.

El problema apareix quan toca créixer. A les rondes avançades, Europa va captar 12.000 milions de dòlars el 2025, davant dels 141.000 milions dels Estats Units. Europa sembla tenir menys dificultats per crear empreses que per convertir-les en gegants.

I el finançament és només una part del problema. Una anàlisi de l’OCDE sobre prop de 190.000 startups europees i nord-americanes conclou que les empreses europees triguen, de mitjana, aproximadament un any i mig més a passar de la primera patent a assolir escala. El Banc Europeu d’Inversions assenyala també la fragmentació reguladora i uns mercats de capitals menys profunds com a obstacles per créixer dins la UE.

Per a un inversor, això també és risc.

Mistral demostra que hi ha excepcions. La francesa va aixecar al setembre 3.000 milions d’euros, la ronda de capital més gran aconseguida per una tecnològica privada europea. Però Alphabet acaba de captar el doble d’aquesta quantitat en una sola emissió de bons a Europa. No són instruments comparables, però sí dues demostracions molt diferents de múscul financer.

Si Europa té talent, startups, capital i tecnologia, per què és més fàcil finançar el creixement d’Alphabet o Amazon que fer créixer el pròxim Mistral

El BCE calcula que les Big Tech nord-americanes ja representen gairebé el 10% de les noves emissions de bons corporatius no financers denominats en euros. De moment no detecta que estiguin expulsant les empreses europees del finançament, però adverteix que aquesta onada podria acabar encarint el crèdit per a altres sectors.

No hi ha res d’irracional en comprar bons de Google. Els inversors busquen rendibilitat i seguretat. La pregunta és una altra: si Europa té talent, startups, capital i tecnologia, per què continua sent més fàcil finançar el creixement d’Alphabet o Amazon que assumir el risc de fer créixer el pròxim Mistral?

Potser la sobirania tecnològica europea dependrà també de si Europa aconsegueix crear un ecosistema on els seus diners puguin fer créixer els seus propis gegants abans de continuar fent més grans els dels altres.