Mai havíem tingut tanta tecnologia a la nostra disposició. Intel·ligència artificial, automatització, eines de gestió, assistents virtuals, sistemes predictius... Les empreses inverteixen milions d'euros per ser més eficients, prendre millors decisions i guanyar productivitat. Tot sembla orientat a fer-nos la vida més fàcil.

Però hi ha una paradoxa que cada vegada em crida més l'atenció: mentre les nostres empreses es tornen més intel·ligents, molts dels seus directius estan cada vegada més esgotats.

Agendes impossibles, reunions interminables, correus a qualsevol hora, decisions urgents i una sensació permanent de no arribar a tot. Hem aconseguit que les màquines treballin més de pressa, però no sembla que hàgim aconseguit que les persones treballin millor. I potser ens hauríem de preguntar per què.

Durant anys hem associat el compromís professional amb la disponibilitat absoluta. Un directiu que respon missatges a les onze de la nit sembla més implicat que un altre que ho fa l'endemà. Qui té l'agenda plena transmet una imatge d'importància. I qui sempre està disponible sembla imprescindible.

Durant anys hem associat el compromís professional amb la disponibilitat absoluta. Qui sempre està disponible sembla imprescindible

Però, realment, això és liderar?

Hem normalitzat l'esgotament com si fos una demostració de responsabilitat. I el més preocupant és que, en molts casos, no només l'acceptem, sinó que el premiem.

Conec directius que poden explicar amb una precisió extraordinària els indicadors de productivitat de les seves organitzacions, però que serien incapaços de dir quan va ser l'última vegada que van disposar d'una tarda sencera per reflexionar sobre el futur de la companyia. Professionals brillants que dediquen més temps a gestionar urgències que a prendre decisions estratègiques. I no és una contradicció menor.

La tecnologia ens hauria de permetre alliberar temps per a allò que realment aporta valor: pensar, escoltar, anticipar-nos, desenvolupar talent i prendre decisions amb perspectiva. Però sovint passa exactament el contrari. Cada eina que promet estalviar-nos temps acaba generant noves tasques, més informació per analitzar i més expectatives de resposta immediata.

La tecnologia ens hauria de permetre alliberar temps per al que aporta valor: pensar, escoltar, anticipar-nos i prendre decisions amb perspectiva

Hem convertit l'eficiència en una excusa per exigir-nos encara més. I aquí és on crec que tenim un problema de lideratge, no de tecnologia.

Perquè una organització no és intel·ligent només perquè utilitzi intel·ligència artificial. Ho és quan sap distingir allò que és important d'allò que simplement és urgent. Quan entén que la qualitat d'una decisió no depèn de la velocitat amb què es pren. Quan respecta els espais de concentració i comprèn que descansar no és perdre el temps.

Un directiu esgotat pot continuar prenent decisions, evidentment. Però difícilment les prendrà sempre amb la mateixa lucidesa, creativitat i capacitat d'escolta. I quan això es converteix en una situació permanent, les conseqüències acaben afectant tota l'organització.

Potser ha arribat el moment de revisar alguns dels indicadors amb què mesurem el bon lideratge. Menys hores de disponibilitat i més qualitat en les decisions. Menys reunions i més converses útils. Menys urgències artificials i més capacitat d'anticipació.

Una organització no és intel·ligent només perquè utilitzi IA. Ho és quan sap distingir allò que és important d'allò que simplement és urgent

No es tracta de treballar poc, ni de renunciar a l'ambició o a l'exigència. Es tracta d'entendre que l'alt rendiment sostingut no pot construir-se sobre l'esgotament permanent de les persones.

La intel·ligència artificial continuarà avançant. Les empreses disposaran de sistemes cada vegada més sofisticats, ràpids i precisos. Però hi ha una cosa que cap algoritme podrà resoldre per nosaltres: decidir quin tipus d'organitzacions volem construir i com volem treballar-hi.

Perquè potser el veritable progrés empresarial no consistirà a aconseguir que les persones facin cada vegada més coses en menys temps, sinó a permetre que dediquin més temps a les coses que realment importen.

Per què de què serveix tenir una empresa cada vegada més intel·ligent si les persones que l'han de dirigir no tenen temps ni energia per pensar?