La deriva de la política espanyola, cada cop més polaritzada, amb l'extrema dreta en auge i la corrupció cada cop més present, ara especialment al voltant de Pedro Sánchez, ha deixat els empresaris desorientats. No els paralitza, perquè continuen obrint la paradeta cada dia, però l’entorn és complicat i no troben els aliats que necessiten en els governs i els parlaments.

Aquest fet es va visualitzar perfectament a la reunió del Cercle d’Economia celebrada la setmana passada. Les intervencions d’Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez van aixecar expectació perquè es produïen en un moment important, en el qual el primer defensava una moció de censura i el segon s’enfrontava a una tempesta perfecta de casos de corrupció, però no només no van convèncer sinó que, en general, empresaris i directius van sortir amb la sensació que un té poc futur i que l’altre està lluny de ser una alternativa fiable, atesa la seva manca de concreció en alguns temes i el seu rebuig a parlar d’assumptes importants per a Catalunya com la reforma del finançament.

Tot i que ha demostrat que mai se l’ha de donar per mort, el cert és que pocs confien que Sánchez se’n surti en les pròximes eleccions generals, que s’han de celebrar, a tot estirar, l’agost de l’any vinent. Molts al Cercle tenien la sensació que assistien a la conferència d’un polític que viu els seus últims mesos al poder. Ell no. El president del govern espanyol no va parlar de corrupció i va anunciar uns pressupostos que ningú confia a veure aprovats. Teresa Garcia-Milà li va ‘comprar’ l’anunci i li va demanar pel finançament. I poc més.

Però Feijóo, que havia trepitjat el Palau de Congressos 24 hores abans, tampoc va convèncer. No va ser rebut, com fa tres anys, com el futur president, ni va aixecar el rebuig de l’any passat per la seva agressivitat. Va deixar el públic més aviat fred, tot i que alguns empresaris sí que li van comprar el discurs, especialment quan va defensar baixades d’impostos. El seu “hi ha un elefant a l’habitació”, en referència a la corrupció que envolta Sánchez i la moció de censura o les eleccions anticipades, tampoc va tenir l’impacte que perseguia.

Empresaris i directius van sortir del Cercle amb la sensació que Sánchez té poc futur i Feijóo està lluny de ser una alternativa fiable

Em va cridar l’atenció el comentari d’un directiu: “No és el discurs d’un president”. Crec que reflecteix el sentiment d’una majoria d’empresaris. Saben que probablement Sánchez no té futur, però els costa veure l’alternativa. Esperaven el discurs d’algú que es veu president, amb propostes concretes, no el de l’etern cap de l’oposició, basat en la crítica al rival polític. I si hi sumem que un eventual govern del PP a partir del 2027 tindria molt probablement la crossa de Vox, sigui dins o com a suport extern, la desconfiança respecte d’un Gobierno proper als seus interessos és molt alta. En matèria fiscal i d’habitatge probablement sí, però en finançament, infraestructures, inversions i competències, venen mal dades.

En l’àmbit català, la situació no és gaire millor. La victòria de Salvador Illa el 2024 va ser ben rebuda per les seves crides al seny i a la política real. Escoltava els empresaris, els assegurava que la normalitat havia tornat al Palau de la Generalitat i, per extensió, a Catalunya. Va remar per al retorn de seus empresarials al país –feina que ja havia iniciat Josep Sánchez Llibre i a la qual s’havia sumat Jaume Collboni–, amb alguns grans èxits. La seva voluntat de ser un nou Jordi Pujol, representant la centralitat i proper a les elits econòmiques, semblava que funcionava.

Encara no han passat dos anys i les relacions s'han deteriorat, ja no se’l veu com algú proper als empresaris. El retorn de seus empresarials s’ha aturat i, mentrestant, la necessitat dels vots a l’esquerra del PSC han portat el Govern a polítiques que generen rebuig entre els empresaris. Especialment en habitatge, amb els topalls als lloguers i el veto a la compra especulativa, que han portat organitzacions com Foment del Treball a denunciar que el Govern atempta contra la propietat privada, cosa que va molestar molt Illa.

Els pressupostos que aprovarà amb el suport d’ERC i els Comuns no han millorat la situació. Les patronals han aplaudit que hi hagi pressupostos, però veuen com es manté el que alguns anomenen “infern fiscal”, ja que continuen els impostos al patrimoni i successions i donacions, i el Govern es resisteix a deflactar l’IRPF.

Encara no han passat dos anys de Govern d'Illa i les relacions amb els empresaris s'han deteriorat, ja no se’l veu com algú proper

Molts empresaris i directius lamenten que, quan parlen amb membres del Govern, consellers o el mateix Illa, entenen les seves queixes i reivindicacions, fins i tot els donen la raó, però després, no actuen en conseqüència. O bé els diuen el que volen sentir o bé tenen les mans lligades per les aliances polítiques. Fora dels governs, els empresaris catalans han trobat la complicitat de Junts en molts temes, però el seu trencament amb el govern de Sánchez en redueix la influència legislativa.

El resultat de tot plegat és que els empresaris no albiren un horitzó polític encoratjador en un moment molt complex, amb la crisi provocada per la guerra de l’Iran, les amenaces aranzelàries, l’energia cara, la competència xinesa i el laberint normatiu europeu. Aquest és l’autèntic elefant a l’habitació: qui ens traurà d’aquesta crisi?