Si estàs pensant a emprendre en el camp de la salut i la biotecnologia o fins i tot si ja estàs preparant un pitch per convèncer a possibles inversors del futur èxit del teu projecte, segurament t’has plantejat: és l’ecosistema espanyol un bon lloc per emprendre? Podria tenir més èxit en algun altre país? Hi ha realment cultura d’emprendre a Catalunya? El problema és que la majoria d’aquestes preguntes poden tenir respostes complexes.

Una start-up es podria definir com una empresa molt tecnològica i innovadora tant en R+D com en models de negoci, de recent creació, que intenta desenvolupar nous productes o vendre’ls de manera innovadora. Fent una breu revisió del nombre de start-ups de nova creació en els darrers anys, sembla clara la tendència en augmentar la inversió en innovació de projectes del camp de les biociències i, conseqüentment la creació de start-ups a Espanya. Mentre que el 2021 hi va haver inversions rècord, l'any 2022 es va veure un retrocés del 5% d’inversió, no arribant als 4.200M€ de l’any anterior, però les xifres són elevades. Per tant, si els nombres generals van a l’alça, podria semblar clar que sí, que Espanya és un bon ecosistema per emprendre.

Començant per la recent llei de desembre de 2021 de start-ups, amb l’objectiu de fomentar l’ecosistema emprenedor / inversor espanyol, sembla clar que hi ha voluntat de promoure la creació d’empreses, ja que contempla millores fiscals i administratives tant per les start-ups com pels inversors. No obstant això, reconeguts emprenedors no acaben de veure clares les millores i remarquen les encara presents traves i problemes administratius.

Per altra banda, els programes d’acceleració i incubació són més que nombrosos, en l’ecosistema català i espanyol. Actualment, existeixen múltiples convocatòries de finançament competitiu, dedicades exclusivament a projectes en l’àmbit de la biomedicina, per poder transferir els millors projectes dels laboratoris de recerca cap a noves start-ups. Tanmateix, aquestes convocatòries de fàcil accés per la comunitat investigadora també són sovint mal valorades per l’ecosistema emprenedor, tenint en compte el finançament de projectes que clarament no són una necessitat del mercat i/o no tenen una clara orientació al pacient.

Barcelona i Madrid acumulen les start-ups del país i són al top 6 de les capitals europees. I Barcelona és considerada la capital de referència en start-ups tecnològiques

En general, si ens fixem en dades numèriques, Barcelona i Madrid acumulen les start-ups del país, situant-se en el top 6 de les capitals europees. De fet, Barcelona és considerada la capital de referència en start-ups tecnològiques. Tradicionalment, el sector de la tecnologia català ha competit fortament amb el major motor econòmic del país, el turisme. Però des de finals dels noranta, gràcies als Jocs Olímpics, la ciutat va patir una transformació radical. Tot i ser aleshores, el turisme, la principal font d’ingressos, Barcelona va ser l'única capital europea de sol i platja en fer aquest canvi d’estratègia: apostar per una transformació radical en la ciutat que promogués l’economia del coneixement. I aquesta tendència no ha deixat d’incrementar fins als nostres dies; contribuint a multiplicar per vint el valor de les start-ups espanyoles (fins a 83.000 milions d’euros el 2022). Actualment, són múltiples les iniciatives públiques que, tant des de l’Ajuntament com des de la Generalitat impulsen l’emprenedoria, factor clau en paral·lel amb les accions per part de stakeholders privats.

Però si ens centrem en el camp de la salut i la biotecnologia, segons dades de 2022, tot i que Espanya és sovint considerada una gran potència científica, el nombre d’inversors especialitzats en salut és reduït. Tot i això, el nombre d’operacions és gran, encara que aquestes són de menys quantitat. I, com a fet molt remarcable, trobem que en paral·lel a un augment de fons competitius internacionals (un 22,9% en les sèries A, per exemple), hi ha hagut un augment marcat del capital estranger privat. Per exemple, els fons privats van invertir un 335% més el 2021 que l’any anterior, arribant a 2.170 milions d’euros, que contribueixen als 4.294 milions d’euros d’inversió total, segons dades de l’Observatori de Start-ups de la Fundació Innovació Bankinter. Dins d’aquesta situació paradoxal, com el prestigiós fons inversor Nara Capital va comentar en article del 2022, s’aspira a fer el que ha passat a Tel-Aviv o Zúric: que la ciència espanyola es pugui convertir en empresa i producte. I això ja està passant.

En conclusió, tot i que sovint som crítics amb el sistema i la cultura d’innovació espanyola, fent una anàlisi en detall; encara que no sigui el millor ecosistema en l'àmbit mundial, les dades objectives recolzen Espanya com una de les potències en creació de start-ups a escala europea. Específicament, Barcelona se situa com una potència atractiva en l'àmbit nacional i internacional per atreure capital que, de forma exponencial, està contribuint positivament a la innovació en salut. Per tant, s’hauria d’encoratjar als científics a seguir pel camí de l’emprenedoria a Catalunya i Espanya.