Corrompre significa alterar i trastocar la forma d’alguna cosa. Aristòtil —preocupat per les estructures polítiques— invoca la paraula corrupció per referir-se a la degeneració que assoleixen les formes de govern monàrquic, aristocràtic i democràtic. Les formes de corrupció són la tirania, l’oligarquia i la demagògia. Ciceró —més orientat a la perspectiva jurídica i moral— la fa servir tant per descriure el suborn com el relaxament dels costums.

Segons el ChatGPT, la corrupció és perjudicial per a la humanitat perquè soscava l'estat de dret i erosiona la confiança pública en les institucions. També distorsiona el funcionament econòmic i polític d'una societat a mesura que es desvien recursos dels més vulnerables, creant un cicle de pobresa i desigualtat. A més, la corrupció redueix el creixement econòmic i la inversió, ja que desanima els inversors d'invertir en un país on la corrupció és freqüent...

El catedràtic González-Cuéllar defineix la corrupció, des del punt de vista jurídic, com “la utilització d'un poder d'actuació oficial o conferit a l'autor per una col·lectivitat, grup, companyia, societat o qualsevol entitat, a l’interès particular per a la consecució d'un avantatge indegut, patrimonial o d'un altre tipus a favor seu o a un tercer”. I identifica tres elements que concorren en la seva definició: 1. L'existència d'un poder d'actuació oficial (a la corrupció pública) o d'administració, direcció o gestió de negocis (a la corrupció privada); 2. La recerca o l'obtenció d'un avantatge indegut (material o immaterial fora de l'ús socialment admissible); i 3. El benefici propi o aliè.

Més que una simple transacció entre dues parts, la corrupció es pot considerar “la privatització de la política pública”. Les poderoses elits polítiques i empresarials es confabulen per controlar les institucions públiques, fer-se amos del procés de formulació de polítiques i monopolitzar els contractes i adquisicions.

Tot i que el Codi Penal espanyol no contempla el delicte de corrupció com a tal, sí que els seus articles contemplen 10 delictes específics que tenen a veure amb l’ús il·legítim del poder públic

Tot i que el Codi Penal espanyol no contempla el delicte de corrupció com a tal, sí que els seus articles contemplen 10 delictes específics que tenen a veure amb l’ús il·legítim del poder públic a favor del benefici privat, així com qualsevol ús il·legal o no ètic de l'activitat governamental per obtenir un profit personal o polític. Entre els delictes contemplats hi ha suborns, malversació, tràfic d'influències, abús de funcions, enriquiment il·lícit, cobrament de comissions, blanqueig de diners, transferències d'actius d'origen il·lícit, prevaricació, fraus, extorsions, caciquisme, clientelisme polític i, fins i tot, relacions amb el crim organitzat.

Des d’una perspectiva econòmica —tal com assenyalen els documents d’organismes internacionals tals com el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial, l'ONU...— la "corrupció" suposa una relació on el poder dels diners influeix sobre l’administració pública per tal d’obtenir certs favors i els funcionaris públics, al seu torn, incompleixen les normes per afavorir aquells que els proporcionen un benefici econòmic encara que els avantatges poden incloure qualsevol forma de gratificació no directament mesurable en diners. Els efectes de la corrupció per a l’economia depenen del grau de corrupció. Quan la corrupció es generalitza, la seva influència sobre l'economia es posa de manifest, per exemple, en els sobrepreus en les compres i contractacions que afecten l'eficiència de l'Estat i la incertesa i l'arbitrarietat en les activitats econòmiques afecta l'interès dels inversors. La corrupció no s’hauria de limitar al concepte d’il·legalitat, ja que hi ha pràctiques i activitats que no violen una disposició legal específica, però comporten una falla ètica ja que transgredeixen normes de comportament col·lectiu o pròpies d'una organització o corporació particular. Segons Juan José Gilli, en la tipificació dels actes corruptes hi ha dos criteris al darrere. La violació de normes: formals o informals, i la transgressió ètica: obtenció deslleial d’avantatges o beneficis (econòmics o no), abús de poder, d’autoritat o de confiança. I el resultat és Corrupció = Benefici de particulars en detriment de l’ordre social.

"Els costos econòmics de la corrupció política són elevats. Però els de confiança encara són més rellevants". Millors lleis? Sí. Però, sobretot, més ètica política i moral cívica. Cal comptar amb unes institucions i uns agents polítics oberts, que vetllin per la màxima transparència possible en el desenvolupament de la seva tasca i que se sotmetin a un exercici rigorós de rendició de comptes. Segons Louis Brandeis, "el millor desinfectant és la llum del sol".

Les eleccions han de servir per seleccionar representants honestos i competents, com un element de cara al control i sanció de la corrupció

Cal recuperar la confiança en les institucions. Els casos de corrupció i una certa desconfiança de la ciutadania respecte del sistema polític fan convenient un cert esforç de regeneració de l’entramat institucional del país. Les línies d’actuació (BBVA 2018, Alcalá i Jiménez) haurien de girar al voltant de tres eixos: reforçar els controls i contrapesos dels poders de l’Estat; millorar la independència, la qualitat i la transparència de la regulació i l’administració pública; i, no menys important, elevar la qualitat de la representació política i la capacitat dels electors per tal de premiar o sancionar la bona o mala governança. En aquest sentit, a més d’elegir l'orientació política dels dirigents, les eleccions han de servir per seleccionar representants honestos i competents, com un element de cara al control i sanció de la corrupció.

Per tal de millorar l'efectivitat de la lluita contra la corrupció se citen freqüentment diferents elements de reforma del sistema electoral. Així per millorar la capacitat dels votants d'individualitzar les responsabilitats pels fets de corrupció i, fins i tot, per permetre'ls seguir votant pel seu partit o els seus candidats favorits sense haver de donar suport als candidats més afectats per la corrupció, seria convenient un canvi en el sistema electoral que substituís les llistes tancades i bloquejades per llistes desbloquejades en què els votants puguin taxar els candidats amb pitjor exercici previ o afavorir els que estan més propers als seus interessos o a la seva identitat política entre els que els proposa el partit. Les llistes tancades i bloquejades promouen la disciplina dins dels partits a costa d'afeblir la rendició de comptes de cada polític davant dels ciutadans que l'escullen.

Cal un canvi de cultura en direcció a una responsabilitat individual més gran de cada polític respecte als ciutadans.