La Presidència espanyola de la Unió Europea va acabar amb l'any 2023. Va ser una activa Presidència, amb bons resultats en el seu historial, encara que sense assolir tots els objectius que, amb excessiu voluntarisme, s'havien apuntat per a un període de 6 mesos.

Però, tret d'alguns articles, aquest balanç de la Presidència no ha atret gran interès per part dels mitjans de comunicació i, per tant, de l'opinió pública. Són multitud les notícies que critiquen Europa, sense tenir en compte que moltes de les seves insuficiències es deuen als propis governs nacionals i no a les Institucions europees. Són moltes menys les que destaquen els seus èxits i els obstacles nacionals amb què s'enfronten les iniciatives comunitàries.

Ara, al juny, tindrem eleccions al Parlament Europeu. És una institució que té cada vegada més poder efectiu, les opinions del qual són decisives sobre el desenvolupament d'un dret i unes accions de la Unió Europea del que depèn en la seva gran majoria les nostres lleis i la gestió dels nostres governs.

Per només posar alguns exemples que tenen a veure amb l'àmbit d'aquesta columna, estem parlant de Doñana, del Mar menor, de la contaminació de les aigües, de l'etiquetatge dels aliments, de la informació al consumidor, de la seguretat alimentària i la garantia de l'abastament, de la gestió del 75% del territori, de les garanties brindades als consumidors amb els productes, també importats, que pot adquirir al mercat, de la protecció del medi ambient o del benestar animal.

El Parlament Europeu cada vegada té més poder efectiu i les seves opinions defineixen la gran majoria de les nostres lleis

Les eleccions europees haurien de ser un moment àlgid perquè aquests temes es discuteixin, perquè puguem sentir les opinions dels nostres partits polítics sobre això, perquè puguem votar diputats que en sàpiguen d'aquests temes i estiguin decidits a assumir-los amb interès.

Si hagués escrit aquest article fa unes setmanes, hauria dit que desgraciadament, les coses no semblava que haguessin d'anar per aquest camí. Tradicionalment, les llistes dels diferents partits no s'han fet pensant en aconseguir els membres de les diferents comissions parlamentàries més útils per defensar els interessos nacionals o les posicions recollides en el programa del partit.

Almenys fins ara, l'elaboració de les llistes ha respost a diferents criteris: de vegades cementiri d'elefants i de vegades premi de consolació; altres vegades també segona oportunitat per a polítics que s'han de recol·locar després d'un fracàs electoral o en la seva gestió. És llarga la llista d'eurodiputats amb brillants resultats que no han estat renovats, o que s'han col·locat en llocs amb poques (o cap) possibilitat de sortir elegits. Per només posar uns noms en el camp de l'agricultura, podem citar Juan Colino, Mateo Sierra, Salvador Llovet o Esther Herranz.

En el cas de les eleccions que venen, la cosa pot anar fins i tot a pitjor. Molts partits veuen aquestes eleccions, per exemple, com la segona ronda de les generals, una espècie de referèndum sobre "amnistia sí o amnistia no", o com la clau per definir l'equilibri i la relació entre Sumar i Podemos. El fenomen no es limita només a Espanya: en altres Estats membres, és molt habitual el vot de càstig al govern, sigui el que sigui.

Les eleccions europees haurien de ser un moment àlgid de debat, però molts partits les veuen com la segona ronda de les generals

Tanmateix, no està tot perdut. D'una banda, tenim uns mesos per posar sobre la taula els temes que veritablement són al centre del debat europeu. Som molts els que estem cansats del clima polític degradat que estem patint els espanyols. Segons el meu parer, parlar d'Europa, de les seves polítiques, dels reptes que només podrem abordar junts els habitants d'aquest vell continent, és la millor manera d'aconseguir una participació electoral digna.

D'altra banda, són molts els lideris mundials que ens recorden que Europa ha de pesar en el concert mundial, des de Vladimir Putín a Benjamín Netanyahu passant per Donald Trump o Alí Jamenei, líder suprem de l'Iran.

Finalment, al nostre país i a totes les carreteres d'Europa, els agricultors i les seves manifestacions ens estan recordant, dia sí i dia també, que el 75% de la nostra legislació es cou a Europa i que si volem tenir aliments sans a preus raonables, produïts d'una manera sostenible, les nostres mirades i exigències han d'enfocar-se a les Institucions europees.

El 9 de juny, tindrem a les nostres mans, amb el nostre vot, una potent arma. No la deixem a la guantera.