La probable vaga de treballadors de tres plantes de gas natural liquat a Austràlia posa al descobert, una vegada més, els efectes que un mercat de gas globalitzat té sobre la volatilitat del preu.

Els temors d'aquest conflicte laboral han augmentat els preus a l'engròs de gas natural a Europa. El passat 9 d'agost, els preus futurs de gas natural van pujar gairebé un 40%. El preu del gas del primer mes en el node holandès Title Transfer Facility (TTF), un punt de referència europeu per al comerç de gas natural, va assolir el seu nivell més alt des de mitjans de juny. I el 21 d'agost els preus de referència del gas per a la Unió Europea i el Regne Unit van pujar al voltant d'un 10%, segons Bloomberg. Els preus es van disparar després de la invasió russa d'Ucraïna, però havien disminuït des d'aleshores. Les tarifes spot (tarifa que s'utilitza per a l'embarcament de mercaderies) d'enviament de gas natural liquat (GNL) a la regió del Pacífic també han augmentat superant els 100.000 dòlars al dia.

Les instal·lacions que es veurien afectades per les vagues serien North West Shelf (operada per Woodside Energy), Gorgon i Wheatstone (operades per Chevron). Atès que aquestes instal·lacions representen el 10% de les exportacions mundials de GNL, el mercat de subministrament gas es veurà afectat i, en conseqüència, també el preu. Ja ho estem veient aquests dies.

Austràlia és un gran jugador al mercat global de gas natural liquat. Qatar, Austràlia i els Estats Units junts representen gairebé el 60% del subministrament mundial de GNL. Segons Kpler, l'any 2023 els Estats Units han assumit el paper líder com a exportador mundial de GNL, amb Austràlia en segon lloc, molt a prop de Qatar, que ocupa el tercer lloc. Però des de juliol de 2023 endavant Austràlia ha ocupat el tercer lloc.

El 99,9% de les exportacions de GNL d'Austràlia tenen com a destinació Àsia, principalment Japó, Xina i Corea del Sud. Si passés la interrupció, aquests i altres països asiàtics podrien estar competint amb Europa per GNL d'altres proveïdors. Però la demanda de gas d'Europa podria exercir un paper important en la severitat d'aquesta competència.

Segons el Fòrum de Països Exportadors de Gas (GECF), el juliol de 2023 el consum de gas de la Unió Europea va disminuir un 12% interanual. Aquesta reducció és conseqüència d'un augment de la producció d'energies renovables i de la baixa demanda del sector industrial. A més, el mes passat, Europa va reduir les seves importacions de GNL, degut principalment al menor consum de gas i els alts nivells d'emmagatzemament. Si aquesta tendència continua, l'impacte de qualsevol vaga podria ser molt menor. El GECF suggereix que l'últim trimestre de 2023 serà relativament càlid i, en conseqüència, hi haurà menys necessitat de gas per a calefacció.

Europa arribarà a l'hivern amb els seus dipòsits de gas natural pràcticament fins a dalt de tot, una de les prioritats que s'havia marcat Brussel·les després de la invasió russa d'Ucraïna. Una reducció de més del 10% en la demanda europea de gas en el primer semestre de 2023 va facilitar l'ompliment dels emmagatzemaments. L'emmagatzemament de gas de la Unió Europea és ara al 91,78% (el que equival a uns 1.037,9356 TWh de gas) i pot cobrir fins a un terç de la demanda de gas de la UE.

El consum de gas previst a Europa dependrà, en gran manera, de les condicions meteorològiques i de la contínua reducció i/o substitució de la demanda de gas. Si les importacions de GNL continuen disminuint, Europa serà menys vulnerable a possibles interrupcions del subministrament i les exportacions a l'Àsia podrien veure's menys afectades.