Desenes de milers de joves es preparen aquests dies per accedir als estudis universitaris. De l'opció que triïn dependrà en gran manera el seu futur, la qual cosa converteix aquesta decisió en una de les més complexes de tota la seva vida. Una anàlisi superficial de com es duu a terme aquesta elecció ens dibuixa un panorama bastant desolador. Les dades de l'última Estadística d'Estudiants Universitaris que publica el Ministeri d'Universitats revelen que la majoria d'aquests aspirants a la universitat decideix accedir a estudis amb les taxes d'atur més altes i amb remuneracions més baixes; que estudis d'arts i humanitats mostren increments de demanda de matriculacions entorn del deu per cent anual. Al contrari, estudis de les branques de ciències, salut i enginyeria, amb taxes d'ocupació entorn del noranta per cent i amb altes probabilitats de salaris per sobre de la mitjana, mantenen increments mínims de matriculacions.

Les notes de tall per accedir a cada facultat o escola tècnica s'han convertit en un mur molt difícil de franquejar per a la majoria. Una mitjana de tretze punts sobre catorze s'exigeix per accedir a estudis d'enginyeria, ciències, salut o informàtica. Això suposa superar un batxillerat amb nivells de màxima excel·lència i passar una selectivitat gairebé perfecta. És una realitat que molt difícilment canviarà i que cal assumir amb tot el que això suposa.

"Cadascú ha d'estudiar el que vulgui, per descomptat; però cal saber on es fica un per no fastiguejar-la massa"

El nivell d'ocupabilitat o d'inserció laboral que ofereixen els estudis universitaris a Espanya en l'actualitat està en caiguda lliure. Només un reduït nucli d'estudis, molt selectius, proporcionen ara, i ho faran molt més en el futur, unes taxes d'ocupació i satisfacció personal acceptable. La resta conformen un habitacle de frustracions de tota mena de la qual només uns quants es poden escapar. Milers d'estudiants semblen condemnats a estudiar el que poden, no el que volen, i a forjar-se un futur professional de forma bastant incerta. L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques acaba de publicar el seu U Rànquing, que mostra el nivell de generació d'ocupació i d'aconseguir altes remuneracions que tenen un centenar de camps d'estudis universitaris agrupats en 4.000 titulacions. Una conclusió rellevant de l'estudi assenyala que elegir un grau universitari amb alta ocupabilitat pot incrementar la probabilitat d'aconseguir ocupació en fins i tot un 25% davant un grau de baixa ocupabilitat; que la probabilitat d'aconseguir un salari per sobre de 1.500 euros nets al mes és fins i tot un 82% més elevada en aquests graus amb alta ocupabilitat davant els de baixa i que la probabilitat d'obtenir un treball relacionat directament amb l'àrea d'estudi és el doble en els graus d'alta ocupabilitat que en allò de baixa. L'estudi de l'Ivie certifica l'escassa inserció laboral dels qui acaben estudis universitaris a Espanya, sobretot si es compara amb la resta de la Unió Europea, en assenyalar que la taxa d'ocupació dels joves acabats de graduar en educació superior (inclou tant estudis universitaris com cicles formatius de grau superior) se situa entre set i vuit punts percentuals per sota de la mitjana de la UE.

Tornem a la vella història; la universitat convertida en fàbrica d'aturats i les facultats transformades en una espècie de guarderies per a majors, on vegetar fins a passar a una altra etapa. La immensa majoria dels joves que aspiren a estudis universitaris seleccionen les seves carreres seguint els mateixos criteris que van utilitzar els seus pares i els seus avis. Des del vocacional a l'utilitari passant pel que surti. Està clar que no tots poden ni han de ser enginyers, fisicomatemàtics o neuròlegs, felicitacions a qui ho aconsegueixi; però cal tenir també molt clar que, si obtens una llicenciatura en Història, per posar un exemple, les teves possibilitats de dedicar-te de ple a aquesta disciplina són molt limitades, i molt més si la teva vocació docent és reduïda, i que has de prendre decisions complexes per tirar endavant amb aquest diploma sota el braç.

Cadascú ha d'estudiar el que vulgui, per descomptat; però cal saber on es fica un per no fastiguejar-la massa. I això és el que falta en el panorama preuniversitari actual. Els joves trien estudis universitaris gairebé a cegues. El món laboral i professional canvia a velocitat de vertigen i una àmplia massa d'aspirants universitaris no tenen ni idea del que hi ha fora de les aules. Necessiten orientació en dosis massives. Mantenir l'actual situació de baixa inserció laboral en l'àmbit universitari és un luxe que no podem assumir. És vital engegar programes d'orientació que mostrin als futurs universitaris el panorama que els espera; els sectors que seran eliminats per les noves tecnologies; els que experimentaran canvis profunds; els que es crearan de nou. Orientació sobre l'evolució dels estudis clàssics, que avui ofereixen perspectives desconegudes fa molt poc temps. Em passa pel cap el tema dels estudis de matemàtiques, on els seus llicenciats estaven fins fa molt poc reduïts a fer oposicions a professors d'instituts d'ensenyament mitjà; quan avui són professionals cotitzadíssims i dels quals depenen coses com, per exemple, el disseny de l'arbre de decisions, vital en qualsevol corporació. Sembla una mica impensable, però encara hi ha una àmplia massa d'estudiants que confessen una profunda vocació per la medicina o l'enginyeria, tradicionals en les seves famílies en molts casos, i es limiten a cursar un batxillerat d'aprovat pels pèls. Ser metge o enginyer, en aquests moments, és alguna cosa que cal tenir molt clar als 16 anys i estar disposats a cursar un batxillerat d'excel·lència. Però gairebé ningú no parla d'això a les aules dels instituts i escoles. Orientació per visibilitzar tota mena d'opcions formatives i mostrar que hi ha molta vida més enllà de la universitat. Orientació i més orientació. Aquesta que cal proporcionar-lo al nostre estudiant d'Història per animar-lo a seguir aquests estudis, que és el que li agrada, però amb la consciència clara de què les seves opcions de desenvolupar carrera en aquesta disciplina són les que són, reduïdes, i que si vol impulsar les seves capacitats ha de preparar-se per cursar un màster o un postgrau en comerç internacional o en gestió de talent, per posar exemples. Si no té gaire clar això, no li quedarà més remei que anar, de forma ineludible, a engrossir aquesta massa de frustrats llicenciats universitaris que sol i res més que amb el seu diploma sota el braç estan a la que surti. I, per desgràcia, n'hi ha molts en aquest estat d'anar al que sigui. Fa poc Correus va fer una oferta de 7.757 llocs de treball, bàsicament en repartiment i classificació de correspondència. Es van presentar més de 84.000 aspirants. S'estima que prop d'un 30% tenien diploma universitari. Amb tots els respectes, un malbaratament evitable amb una mínima planificació de l'orientació preuniversitària.