Dos o tres dies per setmana

- José María Zamarro
- Madrid. Dilluns, 7 de juliol de 2025. 05:30
- Temps de lectura: 4 minuts
Quan un personatge com Bill Gates es posa a fer prediccions, encara que sigui amb un potencial especulatiu molt alt, convé fer atenció. No s'ha d'oblidar que ja el 1999 al seu famós llibre Business at the speed of thought (Negocis a la velocitat del pensament) va predir l'aparició de serveis i aplicacions que avui són d'ús habitual, com les fintech, els assistents virtuals tipus Alexa o Siri, la publicitat individualitzada o els mateixíssims i imprescindibles telèfons intel·ligents. El senyor Gates gairebé mai no parla en va. I per això cal prendre amb la deguda consideració les seves apreciacions. En els últims temps l'objectiu de les mateixes ha estat tot el referent a la Intel·ligència artificial, assumpte pel qual mostra les mateixes dosis d'entusiasme per les seves aplicacions com de preocupació per la forma en què les mateixes s'utilitzin. Gates està convençut que l'impacte de la IA en les nostres vides serà brutal i relativament ràpid. Assenyala un termini de deu anys perquè aquest impacte es faci plenament visible, però mostra obertament el seu temor que la IA escapi al control humà, amb les conseqüències nefastes que això comportaria. Més enllà de qüestions una mica anecdòtiques, com quines professions desapareixeran o si el crim cibernètic prosperarà amb la IA, fa unes setmanes el senyor Gates va fer unes prediccions sobre un assumpte de molt més calat en assegurar en un programa de la televisió nord-americana, The tonight xou, que en el termini de deu anys el concepte actual del treball|feina canviarà radicalment per la intervenció de plataformes d'intel·ligència artificial que desenvoluparan bona part del treball que avui fa qualsevol persona. Tant és així, segons Gates, que en un bon nombre d'ocupacions sol serà necessari anar al lloc de treball entre dos i tres dies a la setmana, doncs aquestes plataformes intel·ligents faran la resta.
Això són paraules majors. La força de treball, la capacitat laboral o el capital humà, com vulguem dir-li, que cada persona té i que actualment és un dels pilars essencials del sistema productiu tindrà una transformació de tal abast i en un termini de temps tan curt que dubto que siguem actualment capaços de captar en tota la seva amplitud. Segons la visió de Gates que, insisteixo, no és cap friki, l'impacte de la IA en l'activitat laboral no se centrarà només en què professions o activitats desapareixeran, quins canviaran radicalment i quines de noves floriran, que ho farà, sinó que la idea mateixa de treball que avui tenim serà totalment redefinida. Personalment, em temo que aquesta redefinició serà a pitjor i es dirigeix a una banalització de magnitud impredictible. El treball, la professió, a què ens dediquem, les habilitats i capacitats, el coneixement, l'experiència i fins i tot la saviesa que acumulem deixen de ser eix essencial de les nostres vides; deixen de ser una de les categories que fins ara ens defineixen com a persones. El canvi que està generant la IA és brutal, avança a una velocitat desenraonada i, estimo, està enfocat essencialment a suplir les habilitats humanes per altres de digitalitzades que són capaces de manipular una ingent quantitat de dades i generar una intel·ligència precisa i concreta per solucionar cada necessitat sense recórrer a cervell humà que apliqui la intel·ligència generada. En definitiva, la IA està enfocada a fer bones part de les tasques humanes; a treballar per nosaltres.
No tenim ni idea de com manipular això i, molt menys, en aquell termini mínim de deu anys que vaticina Gates. No som capaços, jo almenys, d'avaluar completament aquest fenomen de banalització del treball; de fer-nos servir dos o tres dies a la setmana i de conviure amb unes plataformes intel·ligents que prenen totes les decisions. Sembla ciència-ficció, però no hauríem de cometre l'error de considerar-ho així. El terme brutal és el més utilitzat pels especialistes per visualitzar la capacitat de canvi que té la IA en les nostres vides. Bill Gates fa servir els termes de profund i aterridor per definir el que ens espera. I és una de bona la que ens espera quan la IA comenci a generar tot el seu potencial transformador. No sé com en aquell futur pròxim encaixarà la força de treball en la vida de les corporacions, quan les plataformes d'IA ho poden fer gairebé tot. Quin valor té la força de treball? Quin preu es pot pagar per ella? En aquest escenari de banalització absoluta, de només utilitzar-la uns dies a la setmana. Com afectarà això a tot el funcionament del nostre sistema econòmic, social i polític? Què ens espera des del costat més humà de la qüestió? Només un terç de la nostra capacitat serà necessària? O més aviat només un terç de nosaltres exercirà les seves capacitats al cent per cent i la resta seran d'un sol ús? La IA generarà un munt de coses bones i facilitarà processos fins ara penosos i produirà un model de coneixement fins ara impensable, entre altres coses, perquè ho farà en segons. Però, em sembla que cada vegada està més clar que afectarà d'una forma que no som ni capaços d'imaginar el nostre actual model de treball. Se'l carregarà per complet, trobo, per dir-ho de forma clara. I no ens estem preparant per a aquest cataclisme. No sé si els deu anys que vaticina Gates perquè tot això comenci a explotar són realistes o no; però si alguna cosa caracteritza la IA és el seu potencial accelerador; es retroalimenta i avança cada vegada més de pressa. No queda gaire temps, em sembla, per a l'explosió. En el maneig de la IA, opino, estem encara en la fase de nens amb joguina nova; encantats amb tot el que fa i amb mínima precaució en tocar els comandaments. Els que es mostren preocupats o cauts se centren en les qüestions morals o ètiques que planteja la nova joguina; però trobo a faltar un debat sobre els efectes brutals que el seu desenvolupament tindrà en qüestions essencials i pràctiques de les nostres vides, com és tot el referent al treball, a la nostra activitat laboral i professional que fins ara ha estat l'eix bona part de les nostres vides com persones.
En aquest context, penso que no volgués ser a la pell de qualsevol dels milers de joves que acaben de superar la PAU i preparen el seu futur professional i formatiu. Poden ser els primers que s'enfrontin de veritat als efectes del cataclisme que s'acosta al món del treball per l'impacte de la IA. El que ara comencin a estudiar estic segur que no servirà de gairebé res, per obsolet, quan s'incorporin al món laboral. Un món laborar que ni per indici va a ésser semblant al que tenim. Necessitaran molt altes capacitats per desaprendre i tornar a aprendre de nou per sobreviure. Molts no tindran més remei que aprendre a com utilitzar tot aquell temps en què les seves capacitats professionals no seran necessàries perquè la plataforma d'IA en la qual estan immersos fa bona part del seu treball. Aprendre a no treballar serà un repte.