Enmig de la creixent crisi de l'escalfament global, la pressió sobre sectors clau com el transport aeri assoleix nivells crítics. Si bé els esforços per reduir les emissions són evidents, la realitat és que el sector aeri es presenta com un dels més difícils de descarbonitzar. Davant d'aquesta cruïlla, la pregunta és inevitable: podem permetre'ns esperar dècades per a solucions que potser no garanteixen una reducció real de les emissions? En una recent trobada empresarial sobre sostenibilitat organitzada per EADA, experts van destacar que les mesures aïllades contra el canvi climàtic no són suficients. Van subratllar la importància d'un canvi sistèmic profund i l'activació de palanques per impulsar canvis crucials de forma immediata.

Fa alguns mesos, la Comissió TRAN de Transports i Turisme del Parlament Europeu va presentar l'informe Aviació elèctrica: una solució per als vols de curt i mitjà abast. El document analitza els principals reptes sobre el futur de l'aviació elèctrica. Segons es recull al document, l'aviació elèctrica i híbrida per a vols de curt i mitjà abast podria oferir un model totalment nou de serveis de transport aeri, creant simultàniament efectes secundaris positius com una xarxa viable de mobilitat aèria urbana i regional i el lideratge industrial continu d'Europa en la transició cap a la neutralitat climàtica.

Per desgràcia, aquest informe i altres de similars exclouen de l'anàlisi els vols de llarga distància, vols que són precisament els responsables d'aproximadament el 80% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de la indústria aèria. La concepció sistèmica d'aquesta exclusió, que mereix un qüestionament seriós, afirma que el model actual de negoci del transport aeri seria l'únic viable i acceptable pel mercat: volar d'un punt a l'altre en el mínim temps possible —sense parades—, amb avions relativament grans i plens de passatgers per oferir tarifes econòmiques. En definitiva, en molts estudis es parteix del dogma que reemplaçar avions de querosè per avions elèctrics, mantenint el mateix model de negoci i, encara més crucial, el paradigma mental dels viatgers, resulta, segons aquesta concepció, inviable, tant tècnicament com econòmicament.

Amb la tecnologia actual de bateries recarregables i avions de passatgers elèctrics, són viables moltes rutes de llarg recorregut. Però els vols durarien el doble per parar a recarregar les bateries

Però això hauria de ser qüestionat. Recentment, el Journal of Transport Geography, una de les principals revistes acadèmiques en l'àmbit del transport, va publicar una investigació que considerem rellevant per a la indústria de l'aviació i la lluita contra l'escalfament global. Aquesta investigació, en la qual va participar l'autor d'aquest article, juntament amb altres experts en transport aeri, revela que amb la tecnologia actual de bateries recarregables i avions de passatgers elèctrics, són en realitat viables moltes rutes de llarg recorregut des del punt de vista econòmic i tècnic, amb costos per passatger per sota de les mitjanes actuals. No obstant això, aquesta solució enfronta desafiaments significatius.

Un dels principals desafiaments rau en el considerablement temps més llarg de vol associat amb l'ús d'avions elèctrics. A causa de la necessitat de parades per recarregar les bateries amb la capacitat i pes actuals, els vols podrien durar més del doble en comparació amb els vols realitzats amb avions convencionals. A un preu de bitllet similar, i fins i tot menor, un silenciós i tranquil vol elèctric de Sabadell a Hèlsinki es completaria en vuit hores en lloc de quatre. Hi ha viatgers que estarien disposats a acceptar el repte? Si així fos, seríem davant d'una potencial palanca capaç de desencadenar una transformació profunda en la forma en què ens relacionem amb el transport aeri i en l'estructura del model de negoci d'aquesta indústria. La viabilitat dels vols elèctrics generarà una actitud més conscient i sostenible entre els viatgers cap als vols de llarg recorregut? Estarien disposats els passatgers a viatjar amb més calma, fent més escales, a canvi de contribuir a cura del medi ambient?

Podrien aeroports com Reus, Sabadell, Girona, Alguaire, emergir com a nous hubs per a l'aviació sostenible, alleujant la congestió del Prat?

Podrien sorgir noves oportunitats de negoci centrades en vols més sostenibles? Podrien aeroports com Reus, Sabadell, Girona, Alguaire, emergir com a nous hubs per a l'aviació sostenible, alleujant la congestió en aeroports com el Prat, ja molt saturats? En aquest model, l'aeroport de Reus emergeix com una parada estratègica de recàrrega per a rutes tan demandades com Madrid-Istanbul o Madrid-Dubai, mentre que Girona seria idoni per a vols elèctrics de Madrid a Frankfurt o Varsòvia.

L'estudi planteja esperances per a solucions sostenibles en l'aviació i la mitigació del canvi climàtic. La possibilitat de vols elèctrics podria impulsar un canvi transformador cap a un futur més net i sostenible. Això implica no només un canvi en el model de negoci, sinó també un canvi sistèmic en la nostra percepció de la necessitat de vols ràpids, econòmics i directes.