A final d'agost del 2022, pocs dies després que el nou president de Colòmbia instal·lés el seu gabinet, la ministra d'Energia i Mines, Irene Vélez, amb un doctorat a Copenhaguen i experiència en la mineria d'or al seu país, una ecologista política de tot just quaranta anys, va explicar als assistents d'un congrés de mineria que Colòmbia havia d'exportar menys carbó i menys petroli. En tones, aquests són els dos ítems més grans de l'exportació i, en diners, també són molt importants quan els preus pugen. Alguns periodistes li van preguntar la raó i ella va contestar que calia diversificar l'economia i, a més, que convenia disminuir les emissions de diòxid de carboni que serien produïdes en cremar aquest carbó i petroli. Però, doctora, li va dir algun periodista, això són emissions dels països importadors, no ens concerneixen. A la qual cosa Irene Vélez va contestar: a aquests països rics els convé el "decreixement". Però, doctora, quina barbaritat diu vostè? Què significa aquesta paraula, a qui li recomana vostè el decreixement? No deu ser a nosaltres, veritat?

Irene Vélez va sortir amb pressa de la sala i de la persecució professional dels periodistes. Se n'havia d'anar de viatge. Els volia dir: "Cal actuar sobre el canvi climàtic des del costat de l'oferta, no només des de la demanda". La tarda del mateix dia, el president Gustavo Petro li va donar un cop de mà, amb un tuit. Allà va voler dir: "Senyors periodistes, a mi a Lovaina en un curs de desenvolupament econòmic em van donar a llegir el primer dia un llibre de Serge Latouche recomanant el decreixement". I al cap de pocs dies Gustavo Petro va afegir a Twitter que les teories del decreixement sorgeixen d'un dels millors economistes del món: Georgescu-Roegen, qui va articular el procés econòmic a les lleis de la termodinàmica. L'economia basada en combustibles fòssils és un accelerador de l'entropia, és a dir, de la degradació energètica. I de la producció de diòxid de carboni. L'economia ha de desaccelerar les seves branques més depredadores, les de més acceleració entròpica, i acomodar els temps del creixement a l'equilibri de la vida al planeta. És una economia per a la vida.

Pocs caps d'estat o de govern són ara per ara capaços de dir i d'entendre aquestes frases tan encertades que Gustavo Petro va difondre en defensa de la seva ministra. La batalla política continua a Colòmbia amb la dreta i els economistes tradicionals atacant Irene Vélez, que a Davos va reiterar la idea que cal anar rebaixant la crema de carbó, petroli i gas al món. Els països exportadors, com Colòmbia, s'han de plantejar mesures com una moratòria a nous contractes d'extracció. Una altra vegada van sortir els periodistes a queixar-se de la ministra. Per sort, Colòmbia s'encamina a la pau, i després de tanta guerra interna, els polítics i polítiques de l'esquerra són resilients. Veurem com acaba això. Potser amb una ministra ecologista competent eliminada d'un govern d'esquerra, com va passar amb Alberto Acosta a l'Equador i més recentment amb Víctor Toledo a Mèxic.

El que voldríem és que Irene Vélez vingui al pròxim congrés europeu de Decreixement a Croàcia, del 29 agost al 2 de setembre 2023, a la seva capital Zagreb, que té un ajuntament decrecentista. Que vingui com a ministra perquè es manté en el govern malgrat haver pronunciat la paraula maleïda: decreixement. Aquesta paraula malsonant que s'ha de fer servir més en països rics (a Europa, al Japó), mentre que al sud s'utilitza "justícia ambiental" per a aquests moviments que s'oposen a l'extractivisme de combustibles fòssils, minerals, soja, cel·lulosa... Quan aquests moviments triomfen i paren un projecte, podem dir que estan exercitant un "decreixement a la pràctica".

El decreixement dels països del nord es dirigeix més aviat a les polítiques públiques i a pràctiques socials que disminueixin l'ús d'energia i materials des del costat del consum, de la demanda. D'això tracta el gran projecte d'investigació europeu que es diu REAL, dirigit per Giorgios Kallis, Jason Hickel, Julia Steinberger d'ICTA UAB i de la Universitat de Lausanne, un projecte "sinergia" de deu milions d'euros de l'European Research Council sobre el postcreixement o el decreixement. Tot just els el van donar l'octubre del 2022, mentre a Bogotà es discutia del tema. REAL tracta també de les relacions nord-sud. L'article de Hickel i Kallis del 2020 "Is green growth possible?" té un rècord de més de mil cites en menys de tres anys. Sort que es pot llegir al web, sense imprimir.

El "decreixement a la pràctica" des dels països exportadors de matèries primeres intenta limitar l'oferta; fa un sacrifici en nom de la lluita contra el canvi climàtic i per la conservació de la biodiversitat. Es planteja exportar menys tones de carbó, de mineral de ferro, petroli, gas o biomassa, que són fruits mal pagats del despietat extractivisme. Els governs que així ho facin podrien buscar compensar aquest descens en tonatge des del costat de l'oferta amb impostos a l'exportació.