Un estudi recent de McKinsey ha quantificat una realitat que molts ja intuíem: la productivitat empresarial està cada vegada més concentrada en uns pocs actors. Només el 5% de les empreses analitzades —44 companyies en total— expliquen el 80% del creixement de la productivitat entre 2011 i 2019. Si ampliem la mostra a 8.300 empreses a Alemanya i al Regne Unit, poc més d’un centenar concentren dos terços dels guanys en productivitat.

Lluny de ser una anomalia, aquestes xifres reflecteixen una tendència estructural: la productivitat està directament vinculada al grau i la velocitat d’adopció tecnològica. Les organitzacions que incorporen amb èxit noves tecnologies —siguin plataformes digitals, automatització o intel·ligència artificial— es col·loquen en una posició de clar avantatge competitiu. Les que no ho fan, queden enrere.

Les xifres reflecteixen una tendència estructural: la productivitat està directament vinculada al grau i la velocitat d’adopció tecnològica

Aquesta dinàmica s’agreuja per allò que els economistes anomenen la paradoxa de Solow: tot i que la tecnologia transforma radicalment l’economia, sovint no ho fa de manera visible a les estadístiques agregades. Per què? Perquè quan una tecnologia es difon de manera massiva i ràpida —com va passar amb els smartphones, les tauletes o ara amb la IA generativa d’ús general— el mercat ajusta preus i equilibra els beneficis. Tothom produeix més i millor, però el diferencial es dilueix. I sense diferencial, no hi ha increment visible en la productivitat agregada.

Difusió massiva, impacte invisible

En sectors on les barreres d’entrada a la tecnologia són baixes, com és el cas de moltes eines d'IA generativa, la millora en eficiència és generalitzada i ràpida. Però això no significa que no hi hagi valor: vol dir que aquest valor és efímer i s’ha de capturar abans que desaparegui per efecte de la competència.

Ara bé, en aquells casos on l’adopció implica canvis organitzatius o estructurals —bàsicament en totes aquelles situacions que impliquen automatització en lloc d’ampliar les capacitats dels usuaris— l’adopció és lenta, i és aquí on es troba l’oportunitat.

El contrari també és cert: no adoptar tecnologies clau com Internet, l’automatització o la IA deixa fora del mercat empreses que ja no poden competir ni en preu, ni en qualitat, ni en velocitat.

Tres moments per capitalitzar la disrupció

Al llarg de cada cicle tecnològic es poden identificar tres fases que determinen el tipus de valor que pot capturar-se:

  1. Descobriment: Permet obtenir un avantatge temporal. Ser pioner pot ser útil, però no sempre rendible. Casos com el de Google —que va introduir els Transformers en el seu article “Attention is All You Need”— mostren que fins i tot qui lidera la recerca pot perdre la cursa si no troba una “killer application”. OpenAI ho va aconseguir amb ChatGPT i es va quedar amb el mercat.
  2. Establiment de l’estàndard: En mercats digitals on la dinàmica és de winner-takes-all, qui fixa l’estàndard s’emporta gairebé tot el valor. Aquest camí, però, requereix velocitat, visió i capital. Està a l’abast de molt pocs. Són els casos de Google en cerca, Microsoft amb l’Office, Nvidia amb les targetes gràfiques i CUDA, i ara OpenAI amb ChatGPT.
  3. Adopció diferencial: Aquí és on es troba la gran oportunitat per a la major part del teixit empresarial. Adoptar una tecnologia no és només implantar una eina, sinó transformar processos, models de negoci i cultura organitzativa. Les empreses que ho fan de manera estratègica aconsegueixen avantatges competitius sostinguts davant de competidors més lents o reactius.

Crear et permet arribar abans, però no assegura guanyar. Establir els models de referència et permet dominar el mercat, però només uns pocs ho poden fer. Per a la majoria d’empreses, la clau és una adopció diferencial: transformar abans i amb més eficàcia que la resta. Arribar tard té un cost que no et pots permetre.

Les disrupcions són oportunitats estratègiques

En un entorn estable, les posicions competitives tendeixen a congelar-se: la gran empresa conserva el seu poder, la petita pateix per escalar. Però en moments de disrupció tecnològica —com l’actual amb la IA generativa— s’obre una finestra excepcional per guanyar posicions. Qui transforma la seva organització més ràpidament que els seus competidors té l’oportunitat d’avançar-los, cosa impensable en contextos de més estabilitat.

Mentre uns pocs innoven i marquen l’estàndard, la majoria competeix transformant-se. La disrupció tecnològica no premia al creador, sinó a qui s’adapta amb més velocitat.

Les disrupcions tecnològiques no només generen desigualtats en productivitat, sinó que ofereixen una oportunitat estratègica per reposicionar-se

Aquest és el veritable missatge de l’estudi de McKinsey: les disrupcions tecnològiques no només generen desigualtats en productivitat, sinó que ofereixen una oportunitat estratègica per reposicionar-se. No es tracta només d’adoptar tecnologia, sinó de fer-ho abans i millor que els altres.

I aquest és, potser, el repte més gran: identificar quan una tecnologia pot canviar les regles del joc, i tenir l’agilitat organitzativa per aprofitar-la abans que el mercat ja ho doni per fet.