Acostumem a pensar que disrupcions com la intel·ligència artificial es concentren a canviar tasques: la manera com fem les coses, les eines que utilitzem i, en conseqüència, la qualitat i la productivitat del nostre treball. Però, de vegades, els canvis són molt més profunds i sistèmics. No només es transforma la manera de fer, sinó també l’organització mateixa: la seva estructura, la seva escala i la manera com es relaciona amb l’exterior.

Ara mateix vivim un d’aquests moments de canvi profund.

Hi ha tres elements que definiran l’organització del futur, i aquests tindran conseqüències directes sobre els tres factors que configuren el que anomenem el model operatiu (operating model): com s’organitza una empresa, com escala i com innova.

Persones i molts agents

El primer gran element són els agents: bots d’IA que actuen per nosaltres i en el nostre nom. El que defineix aquests agents no és només que responguin preguntes, sinó que són capaços d’actuar. Poden utilitzar eines com cercadors, accedir a bases de dades, escriure programes, analitzar informació i executar tasques complexes.

A diferència dels sistemes tradicionals, els agents poden interactuar amb el món: parlar, xatejar, enviar correus electrònics, comprar, negociar o prendre decisions operatives en nom d’una persona o d’una organització.

De fet, les organitzacions ja no estan —i en molts casos ja no ho estan avui— formades només per persones. Estan formades per persones i sistemes que fan tasques. En moltes empreses, qui actualitza preus, publica continguts a les xarxes socials, recopila informació o l’analitza ja no és una persona, sinó un programa.

De vegades, els canvis són molt profunds i sistèmics. No només es transforma la manera de fer, sinó també l’organització mateixa

La diferència és que, amb la IA generativa, aquests sistemes poden actuar d’una manera molt més generalista: poden planificar, adaptar-se i reaccionar no només davant situacions previstes, sinó també davant esdeveniments inesperats.

L’aspecte més rellevant d’aquest canvi és la composició dels equips. Veurem grups on una o dues persones gestionen desenes d’agents especialitzats. Agents que, sovint, estaran coordinats per altres agents.

Un departament de màrqueting, per exemple, pot tenir un agent per cada xarxa social, encarregat no només de publicar contingut, sinó també de repostar, respondre comentaris o adaptar el missatge. Un altre conjunt d’agents pot generar imatges sintètiques de productes —roba, calçat o complements— adaptades a cada publicació. El mateix passarà en administració, finances, compliance, recursos humans o atenció al client.

Aquest mix entre humans i agents variarà en funció de la maduresa tecnològica i, sobretot, de la disponibilitat d’informació. La informació esdevé així el nou camp de batalla. En moltes empreses —de software, de serveis o immobiliàries— una gran part del coneixement és conegut, però no està codificat en sistemes. És el que anomenem coneixement tàcit. Això funciona amb persones, però els agents necessiten maneres explícites d’accedir-hi per poder actuar. Aquí veurem alguns dels canvis més profunds dels pròxims anys.

Coordinació sense estandardització

El segon gran element és la planificació de les tasques i la coordinació dels grups.

En àmbits com la logística o la producció ja fa anys que aquestes funcions les realitzen sistemes informàtics. És el que coneixem com a coordinació algorítmica. Però aquest tipus de coordinació exigeix estandardització, processos tancats i un alt nivell de control.

Amb els agents, això canvia radicalment. Ara és possible coordinar persones, agents, sistemes externs, logística o fins i tot robots sense necessitat d’estandarditzar ni controlar tot el procés. Podem coordinar actors fora del nostre radi de control directe.

Això no havia estat mai possible amb els sistemes informàtics tradicionals i suposa un abans i un després en la manera d’organitzar empreses i institucions.

Les dades evolucionen en la mateixa direcció. Si abans calia estandarditzar-les i centralitzar-les en grans data lakes, ara entrem en l’era dels data mesh, on es poden utilitzar dades diverses, distribuïdes i heterogènies sense transformar-les prèviament. Aquest és un element clau per a la coordinació agèntica.

Innovació en mans dels usuaris i autònoma

El tercer element que canvia radicalment és la capacitat d’innovació.

Històricament, aquesta capacitat ha estat limitada per l’accés a les eines i per la competència en el seu ús. Eines com Excel, ERPs, CRMs, Power BI o terminals Bloomberg han donat un gran poder als usuaris experts, però sempre amb límits clars. Sovint calia recórrer al departament d’informàtica per automatitzar tasques o crear solucions a mida.

Això ha situat la innovació, en gran manera, dins del departament de sistemes.

Encara no som del tot conscients de l’avantatge competitiu que suposarà disposar d’un nombre pràcticament il·limitat de “recercaires” d’alt nivell

Aquest equilibri també està canviant. Avui, els usuaris poden crear workflows, eines, webs, agents i anàlisis de dades sense iniciar grans desenvolupaments interns. Fins ara ha estat més fàcil que l’informàtic aprengui com cal fer una tasca i als 90 aquesta tasca es va oficialitzar amb els “traductors” que aprenien que calia fer i eren capaços de traslladar-ho als usuaris. Amb la IA generativa, són els propis usuaris qui poden traduir necessitats en solucions funcionals.

A més, apareix una segona palanca encara més potent: agents de recerca i enginyeria capaços d’investigar i resoldre problemes complexos de manera autònoma. Encara no som del tot conscients de l’avantatge competitiu que suposarà disposar d’un nombre pràcticament il·limitat de “recercaires” d’alt nivell en sectors com la farmacèutica, la biotecnologia, l’enginyeria, l’aeroespacial, l’automoció, la robòtica o la computació.

Però durant l’any vinent començarem a veure’n els primers efectes reals.

Les organitzacions del futur ja són aquí

El model operatiu d’una organització es defineix per la seva estructura, per la seva escala i diversitat, i per la seva capacitat de reinventar-se i innovar. Aquestes tres dimensions canviaran radicalment amb l’arribada de la IA generativa.

Històricament, una part molt important de les posicions dins dels organigrames han estat posicions de coordinació: desglossar objectius, assignar tasques i assegurar que aquestes s’executen amb eficàcia i eficiència. La coordinació agèntica desplaçarà bona part d’aquestes funcions, de la mateixa manera que en el seu dia la coordinació algorítmica ja ho va fer en àmbits com la producció i la logística.

El següent element clau són les decisions d’escala i diversitat de tasques i productes. Tradicionalment, aquestes decisions han estat limitades per la capacitat dels recursos humans i materials de l’empresa, tant els propis com la capacitat d’atraure’ls i coordinar-los, especialment en el cas de les plataformes.

Durant les darreres dècades hem vist, primer amb plataformes com Amazon i més recentment amb Shein o Temu, com aquestes limitacions s’han eixamplat enormement. Ha estat possible coordinar milions d’empreses i proveïdors en temps real d’una manera no només efectiva, sinó extraordinàriament eficient.

Encara cal “programar” per desenvolupar agents sofisticats, però cada dia que passa aquesta barrera és més baixa

Però, en realitat, encara no hem vist res. Amb els agents, aquesta capacitat d’escala s’ampliarà molt més.

Sovint es parla que aviat apareixeran empreses amb un sol empleat humà que facturin més de 1.000 milions de dòlars, on tota la resta de funcions seran assumides per agents. Aquesta no és una exageració futurista, sinó la nova lògica d’escala a la qual ens enfrontarem.

Finalment, hi ha la capacitat d’innovació, tradicionalment limitada pel talent disponible, pels recursos econòmics i per la capacitat d’arribar a acords amb tercers. Aquí apareixen dues noves palanques que ho canviaran tot.

La primera ja l’hem esmentada: els usuaris poden crear els seus propis agents amb eines com AgentKit, n8n o Make. Encara cal “programar” per desenvolupar agents sofisticats, però cada dia que passa aquesta barrera és més baixa. La innovació tornarà, en bona part, a estar en mans dels usuaris.

L’organització del futur tindrà poc a veure amb l’actual. Som a les portes d’un dels canvis més importants de la història

La segona palanca és encara més disruptiva: agents de recerca i enginyeria capaços d’investigar i resoldre problemes complexos de manera autònoma. Encara no podem imaginar del tot l’avantatge competitiu que suposarà disposar d’un nombre pràcticament il·limitat de recercaires d’alt nivell en àmbits com la farmacèutica, la biotecnologia, l’enginyeria, l’aeroespacial, l’automoció, la robòtica, la computació o la mateixa IA.

Però aviat, durant l’any vinent, començarem a veure’n els primers efectes tangibles.

L’organització del futur —i això inclou empreses, hospitals, universitats, administracions públiques o el sector militar— tindrà poc a veure amb l’actual. Som a les portes d’un dels canvis més importants de la història de l’organització.

Com tots els grans canvis, crearà guanyadors i perdedors. Els que es quedin quiets, estaran entre els segons!