Quan pensem en un líder sovint imaginem una figura poderosa i decidida. Però darrere d’aquesta imatge de control i fortalesa, sovint hi ha una emoció amagada: la soledat. Un estudi publicat a la Harvard Business Review revela que el 50% dels CEO afirmen sentir-se sols, i un 61% considera que aquesta soledat afecta negativament el seu rendiment. Aquestes dades desmunten la falsa creença que el lideratge és, necessàriament, sinònim de poder i reconeixement.

L’aïllament dels líders

Les decisions més delicades, especialment aquelles que afecten persones, estructures o estratègies a llarg termini, solen recaure sobre una sola figura. Qui no ha sentit la pressió aclaparadora de decidir sabent que qualsevol error pot tenir conseqüències importants per a l’organització i les persones que en formen part?

El líder ha de mostrar-se convincent, segur, i fort, ja que mostrar dubtes o inseguretats pot ser percebut com una debilitat

I és que les decisions difícils no només tenen conseqüències empresarials, sinó també emocionals. Decidir acomiadar una persona, reestructurar un equip, redefinir prioritats o aplicar canvis estratègics pot provocar tristesa, culpa o frustració, fins i tot estant convençut que la decisió és el millor per al futur de l’empresa. I malgrat això, el líder ha de mostrar-se convincent, segur, i fort, ja que mostrar dubtes o inseguretats pot ser percebut com una debilitat. 

Quan la soledat es torna perillosa

La gran paradoxa és que, tot i estar constantment envoltats de persones, molts líders se senten profundament sols. I si no es gestiona de forma adequada, aquesta soledat pot derivar en aïllament emocional o en un augment de l’estrès i l’ansietat, precisament per no saber expressar la càrrega emocional o per no tenir ningú amb qui compartir les inquietuds. A més, també pot fer que es prenguin pitjors decisions estratègiques com a conseqüència de l’aïllament i la manca d’informació externa. 

Però... i si la soledat també fos una oportunitat?

Tot i els riscos, la soledat ben gestionada també pot tenir efectes positius. En moments de calma o de tranquil·litat és quan poden aparèixer les millors idees, quan es pot reflexionar de manera més profunda, o quan s’és més creatiu i es veuen les coses amb més claredat. Si un líder aprèn a conviure amb la seva pròpia soledat pot trobar-hi un espai de llibertat, autonomia, o fins i tot d’inspiració. Perquè saber estar sol és una habilitat molt valuosa, i més en temps incerts, però aquesta virtut només apareix quan el líder ha treballat la seva dimensió emocional i no ha deixat que la soledat el consumeixi. 

Si un líder aprèn a conviure amb la seva pròpia soledat pot trobar-hi un espai de llibertat, autonomia, o fins i tot d’inspiració

La soledat del líder és real, però no ha de ser necessàriament dolenta. Liderar és una responsabilitat, però també una oportunitat de créixer, de transformar i d’inspirar. I reconèixer les pròpies limitacions i necessitats no és un signe de feblesa, sinó de maduresa i autenticitat.