El FC Barcelona és campió de la lliga pels seus mèrits i la seva regularitat, a partir d'un equip en transformació que ha sabut competir en context poc propici, derivat de la crisi financera i reputacional de l'entitat, juntament amb l'absència del millor jugador de la història del club.

Tres són les claus de l'èxit: el lideratge de Xavi, el compromís de l'equip, i un excel·lent procés de transformació.

Xavi és un líder inspirador que va acceptar el compromís de gestionar un equip debilitat i poc competitiu, amb una inadequada plantilla, però també amb un baixíssim nivell de motivació. Des del primer dia, va transmetre al seu equip i a l'afició una clara convicció guanyadora, sent fidel a un estil de joc, que com a jugador va aportar grans èxits tant al FC Barcelona com a la selecció espanyola. Aquest lideratge visionari juntament amb una adequada planificació ha permès transformar en un curt espai de temps, un equip poc competitiu en un equip respectat i amb un nivell de joc que en algunes ocasions frega excel·lència.

S'han superat totes i cadascuna de les fases de transformació d'un equip d'alt rendiment: I. Formalització (incorporació de nous jugadors) II. Conflicte (gestió d'egos i relleu generacional) III. Normalització (l'equip accepta un determinat patró de joc) IV. Acompliment (l'equip està cohesionat i tots treballen junts per assolir el seu màxim potencial).

Un equip d'alt rendiment és la suma de cohesió, confiança, compromís, qualitat d'execució, innovació i propòsit comú. Xavi ha prioritzat la confiança i la cohesió del grup, que sempre ha considerat com una família, animant uns jugadors amb talent que estaven desmotivats com Frenkie de Jong, o desubicats com Dembélé, però també convencent els seus excompanys, amics i capitans de l'equip, a cedir protagonisme i minuts de joc en favor dels més joves.

Una clara aposta per la meritocràcia, on els partits els juguen els jugadors més en forma, per davant d'alguns fitxatges milionaris.

Però un líder a més de ser un referent per a un equip, ha de ser capaç d'empoderar els seus jugadors perquè assumeixin un determinat autolideratge en les diferents fases del partit. Això implica que, a més del talent i les habilitats requerides com a jugadors de primer nivell, és necessari que sorgeixin uns determinats patrons de comportaments denominats rols d'equip, que són fruit de la dinàmica interna pròpia de l'equip. De manera que, tot equip d'èxit, requereix una adequada combinació d'aquests rols, mitjançant uns jugadors que dinamitzin els seus companys a través de la seva passió i entrega (Araujo i Gavi), aportin creativitat (Pedri), coordinin el joc (Busquets, Frenkie), transmetin seguretat en la realització de les seves accions (Ter Stegen), cohesionin a l'equip (Jordi Alba), siguin metòdics en el seu treball (Cristensen) i que sàpiguen analitzar la millor opció (Lewandowski). L'èxit d'un equip no es deu a la suma d'estrelles, com el Paris Saint-Germain, sinó a la combinació dels seus membres.