És una realitat palpable que Catalunya està immersa en un episodi de sequera amb dèficit pluviomètric després de 24 mesos majoritàriament sense precipitacions. Aquesta situació ens pot encaminar a l’escassetat d’aigua fruit d’una disponibilitat reduïda i de què les demandes són ja molt properes als recursos naturals disponibles. Aquests recursos, tan superficials com els embassaments i rius, o subterranis com els aqüífers, han de garantir les demandes urbanes, agrícoles i ambientals que representen uns 3.120 hm3/any, equivalent a un cabal continu de 100 m3/s (suficient per a emplenar una piscina olímpica cada segon o 10.000 estadis de futbol a l’any).

Paral·lelament, el nostre territori està condicionat pel clima mediterrani, caracteritzat per pluges irregulars d’elevada variabilitat alternant amb cicles de sequera recurrents. Només en els darrers 30 anys, s’han viscut 7 episodis de sequera, com el dels anys 2007 i 2008, quan alguns dels embassaments catalans varen vorejar el 20% de reserves.

Aquesta realitat pot comportar un dèficit estructural d’aigua que cada cop sembla més palès. No només s’està accentuant per l’increment de temperatures i l’absència de precipitacions sinó també pels canvis en els usos del sòl. L’abandonament de conreus i pastures durant la segona meitat del segle XX així com la substitució de la llenya per combustibles fòssils ha fet augmentar la superfície forestal, fins a cobrir al 62% del territori. Aquesta és una tendència general a Catalunya, especialment rellevant a les capçaleres de les conques com ara la conca de la Muga que ha incrementat la superfície de bosc de més d’un 20% en 30 anys. Els boscos ajuden a captar CO2, però en contrapartida són també grans consumidors d’aigua, per cada gram de carboni absorbit és necessari transpirar 500 grams d’aigua. El bosc intercepta un 80% de la pluja, mentre que només el 20% se’n va cap als rius i aqüífers segons l’Estratègia Catalana d'Adaptació Al Canvi Climàtic 2021-2030. Aquestes modificacions en l’estructura del bosc, sumats als impactes del canvi climàtic han suposat una reducció de fins al 30% del cabal d’alguns rius en els últims 30 anys.

Més preparats que a la sequera del 2008: recursos no convencionals

De tota manera davant la situació actual estem millor preparats per reaccionar a una situació de crisi que l’última sequera: tenim noves infraestructures que permeten la incorporació de recursos no convencionals. D’una banda, disposem de 80 hm3/any d’aigua addicional provinent de la dessalinitzadora del Prat, un volum que equival al consum d’aigua de tota la regió metropolitana de Barcelona durant quatre mesos. Aquesta instal·lació, inaugurada el 2009, és la segona planta catalana que transforma aigua de mar en aigua potable després de la de Tordera (al costat de Blanes i en marxa des del 2002). Per fer front a l’escassetat d’aigua i segons recull el Pla Hidrològic 2022-2027, el Govern de la Generalitat preveu duplicar la capacitat de dessalinització del Prat, dels 80 als 160 hm3 a l'any, quadruplicar la de la Tordera passant dels 20 actuals als 80 hm³ i construir una nova planta a la conca del Foix.

D’altra banda, una nova font alternativa és l’aigua regenerada en línia amb l’objectiu d’economia circular. A les aigües residuals depurades se’ls hi dona un segon ús mitjançant un tractament de desinfecció i d’afinament i es reutilitzen per usos no potables com el reg de zones verdes, el manteniment de la xarxa de clavegueram, la neteja de carrers o diversos usos industrials. L’any 2022 l’Àrea Metropolitana de Barcelona va reutilitzar 56 hm3 produïts, per exemple, a l’Estació de Regeneració d’Aigua del Prat del Llobregat que es van injectar al Delta del Llobregat per crear una barrera hidràulica que aturi la intrusió salina i al riu Llobregat per garantir el seu cabal ecològic.

L’objectiu de l’Agència Catalana de l’Aigua és triplicar la reutilització d’aquestes aigües regenerades impulsant diferents mesures com el seu ús a les cisternes dels vàters i en el rec de les instal·lacions de l’aeroport de Barcelona, per estalviar recursos potables valuosos.  També aprofitar les aigües regenerades de l'EDAR de Riu Sec de Sabadell per a subministrar els municipis de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona per a usos municipals, agrícoles o industrials.