La ciència biomèdica i la intel·ligència artificial han segellat una de les col·laboracions més ambicioses dels últims anys. L'organització científica Biohub, impulsada per Mark Zuckerberg, i la seva esposa, Priscilla Chan, ha anunciat una aliança amb el govern dels Estats Units, Google i diverses institucions científiques per invertir 1.800 milions de dòlars en el desenvolupament de models d'intel·ligència artificial capaços de predir com funcionen les cèl·lules humanes i quins efectes hi tenen les malalties i els tractaments. L'anunci no és un gest simbòlic ni una declaració d'intencions. Es tracta d'un compromís financer concret, amb aportacions repartides entre el sector públic i el privat, i amb un objectiu que els seus impulsors consideren que pot transformar la manera com es fa recerca mèdica en les pròximes dècades.
El concepte que hi ha darrere del projecte és el d'una "cèl·lula virtual". La idea consisteix a crear un model digital que reprodueixi el funcionament d'una cèl·lula humana amb prou fidelitat perquè els investigadors puguin fer-hi experiments sense necessitat de treballar amb cèl·lules reals en un laboratori. Això vol dir que, abans de provar un fàrmac o d'estudiar els efectes d'una malaltia sobre un teixit concret, els científics podrien simular-ho en un entorn digital i veure què passaria. L'avantatge és evident: estalviaria temps, reduiria costos i permetria descartar hipòtesis poc prometedores abans de dedicar-hi recursos materials i humans.
Els responsables de Biohub, però, han estat curosos a l'hora de matisar l'abast de la iniciativa. No es tracta que ja existeixi una cèl·lula virtual capaç de substituir els experiments reals, sinó de construir les dades, les tecnologies i els models necessaris perquè això sigui possible en el futur. És, en certa manera, la diferència entre tenir el plànol d'un edifici i tenir l'edifici construït. L'objectiu últim, segons el comunicat difós per l'organització, és "accelerar la investigació de malalties i el desenvolupament de nous medicaments". Una formulació que, tot i ser genèrica, connecta amb una necessitat real del sector farmacèutic i biomèdic: la lentitud i el cost elevat que comporta portar un fàrmac des de la idea inicial fins al mercat.
Com es reparteixen els diners
La inversió total anunciada és de 1.800 milions de dòlars, però no tots provenen de la mateixa font ni es destinen a les mateixes funcions. El Departament d'Energia dels Estats Units aportarà més de 500 milions de dòlars al llarg de cinc anys per a recerca, mesurament i computació. Es tracta d'una contribució significativa que reflecteix l'interès del govern nord-americà per posicionar-se en un àmbit que considera estratègic. L'Institut Nacional de Salut no aportaran diners nous directament, però posaran a disposició del projecte conjunt de dades biomèdiques que s'han desenvolupat amb més de 500 milions de dòlars d'inversió federal prèvia. Aquesta aportació és igualment valuosa, perquè les dades són la matèria primera amb què s'entrenen els models d'intel·ligència artificial.
Pel que fa al sector privat, Google DeepMind, Isomorphic Labs i Meta aportaran conjuntament uns 300 milions de dòlars. Aquestes companyies no només contribueixen econòmicament, sinó que també hi aporten la seva experiència en el desenvolupament de models d'IA i en la seva aplicació a problemes científics complexos. Biohub, que coordina la iniciativa, treballarà estretament amb els organismes de salut per reunir i estandarditzar grans quantitats de dades biològiques que puguin utilitzar-se per entrenar aquests models. A més, desenvoluparà tecnologies per mesurar i interpretar el comportament de les cèl·lules a una escala molt més gran que la disponible actualment.