El president de la Xina, Xi Jinping, ha reivindicat la “influència i atractiu internacional” de l'Organització de Cooperació de Shanghai en una cimera a Tianjin que aplega una vintena de líders eurasiàtics, entre ells, el president de Rússia, Vladímir Putin, i el president de l’Índia, Narendra Modi.

Segons un comunicat del govern xinès, Xi ha defensat “intensificar l’alineació” econòmica de la regió a través de la Nova Ruta de la Seda i la cooperació en “intel·ligència artificial”. En un context de tensió amb els Estats Units de Donald Trump, el líder xinès també ha reclamat un bloc d’oposició a “les pràctiques d’assetjament” i “la mentalitat de la guerra freda”, així com donar suport al “sistema comercial multilateral”.

Aquesta aliança tecnològica, ancorada en un acostament polític més ampli, busca crear un pol innovador alternatiu i reduir la dependència de tecnologies i proveïdors occidentals. Els esforços conjunts, impulsats per acords intergovernamentals i la col·laboració entre els grans centres de recerca nacionals d'ambdós països, abasten un espectre tan ampli com controvertit. Les àrees de cooperació es poden agrupar en tres eixos principals:

-Recerca i desenvolupament: Instituts d'elit com l'Acadèmia Xinesa de Ciències i la seva homòloga russa estan treballant de manera conjunta en l'avanç d'algorismes d'aprenentatge automàtic (machine learning), processament de llenguatge natural (PLN) i visió per computador. L'objectiu compartit és assolir avanços pioners en la ciència bàsica que després puguin ser aplicats per a usos civils i militars.

-Aplicacions de seguretat i defensa: Aquest és, sens dubte, el capítol més sensible i que més atenció genera als quarters generals de l'OTAN. Els projectes concrets se centren en el desenvolupament de sistemes autònoms, tecnologies de reconeixement facial i d'imatges per a satèl·lits, ciberseguretat i plataformes de vigilància massiva. Aquestes eines augmentarien significativament les capacitats de monitoratge i control d'ambdós règims.

-Implementació industrial i civil: Paral·lelament, es busquen sinergies en sectors econòmics clau. Col·laboren en projectes d'energia intel·ligent, logística automatitzada, sistemes de transport urbà i la digitalització de la indústria pesant russa amb tecnologia xinesa.

L'aproximació entre Xina i Rússia en IA no és casual. Es desenvolupa sota l'ombra de les sancions econòmiques occidentals contra Rússia i la guerra comercial i tecnològica entre Washington i Pequín. Ambdós països comparteixen la voluntat estratègica de crear ecosistemes tecnològics autònoms que els alliberin de la dependència de xips, software i plataformes occidentals. Tot i la forta voluntat política, l'aliança enfronta obstacles no menors.

Els dos països mantenen tradicions científiques i ecosistemes tecnològics diferents, amb estàndards i protocols que no sempre són fàcils d'harmonitzar. A més, en el fons, persisteix una certa desconfiança històrica i una natural competència per la influència en regions com l'Àsia central. L'èxit d'aquesta col·laboració dependrà, en darrera instància, de la capacitat de superar aquestes barreres i convergir els seus interessos, sovint paral·lels, però no sempre idèntics, en un projecte tecnològic comú que desafií l'hegemonia occidental.