La Comissió Europea ha posat sobre la taula una proposta per endarrerir fins a un any i mig l'aplicació plena de la Llei d'Intel·ligència Artificial, un text que va ser aprovat el 2023 i que ha començat a desplegar-se de manera gradual aquest any. La decisió obre un intens debat entre la necessitat de donar oxigen a la indústria europea i el perill de cedir a pressions desreguladores en un camp tecnològic clau. L'executiu d'Ursula von der Leyen presenta la mesura com una eina per "simplificar" el marc regulatori i alleugerir la "càrrega burocràtica" que pesa sobre les empreses europees.

L'objectiu és clar: fomentar la competitivitat de les companyies europees d'IA per enfrontar-se als gegants tecnològics dels Estats Units i la Xina. No obstant això, l'anunci arriba en un context polític sensible, impregnat per les pressions de Donald Trump, i d'alguns líders europeus, cap a una desregulació agressiva del sector tecnològic. Des de Brussel·les es defensa amb fermesa que "simplificar no vol dir desregular", però les crítiques no s'han fet esperar.

La llei d'IA europea es basa en un enfocament de risc, aplicant les obligacions més estrictes. És precisament en aquest nucli crític on la Comissió vol actuar:

  • Endarreriment de les obligacions d'alt risc: Es proposa ajornar fins a desembre de 2027 (en lloc de l'agost de 2026) l'aplicació de normes clau per a sistemes d'IA utilitzats en:
  • Moratòria en les sancions: Paral·lelament, també es posposarien les potents multes per incompliment de la norma, que podien arribar a milions d'euros, assegurant així un període de gràcia addicional per a les companyies.
  • Exempcions per a les pimes: La proposta inclou eximir les petites i mitjanes empreses d'alguns dels requisits més exigents i dels controls previstos, a més de simplificar la documentació necessària. La Comissió quantifica aquest alleujament en uns estalvis de 225 milions d'euros anuals per al teixit empresarial europeu.

La Llei d'Intel·ligència Artificial de la UE és un instrument jurídic complex que s'ha anat implantant per fases. Algunes prohibicions, com l'extracció massiva d'imatges facials per crear bases de dades de reconeixement o l'ús del reconeixement d'emocions en l'àmbit laboral, ja són efectives des de febrer. D'altra banda, des de l'agost, les plataformes d'IA generativa com ChatGPT han d'adaptar-se a estrictes normes sobre drets d'autor. La Comissió argumenta que aquest ajornament és necessari perquè la llei s'apliqui "quan existeixin les eines i els estàndards tècnics" que permetin als negocis complir-la de manera efectiva. Assenyalen que es tracta d'afegir "un punt de realitat" i donar "predictibilitat legal".

Tanmateix, aquesta visió és rebutjada amb duresa per desenes d'organitzacions de drets civils i digitals, entre les quals hi ha Amnistia Internacional. En un comunicat contundent, han acusat la Comissió de "desmantellar de manera encoberta les proteccions més sòlides d'Europa davant les amenaces digitals", qualificant la iniciativa com "el retrocés més gran en drets digitals de la història de la UE". Els crítics alerten que aquesta flexibilització podria perpetuar biaixos algorísmics en àrees sensibles com la contractació o els préstecs, afectant grups vulnerables.

La proposta sobre IA no és un fet aïllat. Forma part d'un paquet més ampli de simplificació regulatòria que també afecta altres àrees digitals:

  • Fi de la "fatiga de galetes": Brussel·les vol posar fi a la inundació de bàners de consentiment. La idea és permetre als usuaris acceptar o rebutjar el rastreig amb un sol clic, amb una validesa de sis mesos, per evitar la "constant aparició" d'aquestes finestres.
  • Un sol punt per a la ciberseguretat: Es proposa simplificar i centralitzar la notificació d'incidents de ciberseguretat, creant un únic punt de contacte per a les empreses, la qual cosa en teoria agilitzarà la resposta davant d'amenaces.

La proposta de la Comissió no és definitiva. Haurà de ser negociada i rebuda pel Consell de la Unió Europea i pel Parlament Europeu. Es preveu un debat intens, amb països com França i Alemanya, amb forts interessos industrials, possiblement favorables a l'alleujament, i altres, més preocupats pels drets fonamentals, pressionant per mantenir l'ambició protectora de la llei original. La batalla entre la competitivitat econòmica i la protecció dels ciutadans en l'era de la IA s'ha desencadenat al cor mateix de Brussel·les.