Telefónica ha concretat per primera vegada el pes que aspira a tenir en el consorci publicoprivat que ha de construir una de les grans plantes de producció d’intel·ligència artificial que la Unió Europea vol desplegar en el seu territori i per a les quals Espanya ha presentat una candidatura. Segons ha avançat el director de Finances i Desenvolupament Corporatiu de l’empresa, Juan Azcue, la intenció de la companyia que presideix Marc Murtra és ostentar una participació minoritària, situada en una forquilla que oscil·la entre el 10% i el 15% del capital social del futur vehicle d’inversió. Aquesta revelació s’ha produït en el transcurs d’una trobada amb analistes financers convocada amb motiu de la presentació dels resultats trimestrals de la corporació.
Les declaracions d’Azcue responen a un context en què el govern espanyol treballa per atraure una d’aquestes anomenades gigafactories d’IA, infraestructures de gran capacitat computacional destinades a entrenar models complexos i a processar volums massius de dades. L’executiu espanyol ja ha consignat una aportació de 250 milions d’euros al projecte, que lideren de manera conjunta ACS i la mateixa Telefónica. A més d’aquests dos socis principals, el consorci el completen la companyia tecnològica Multiverse, la firma especialitzada en refrigeració Submer i la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica, coneguda en l’àmbit institucional com a SEPI Digital, que no sols aportarà finançament sinó que també prendrà participació en el capital de la iniciativa.
La inversió, condicionada a un import “limitat”
El màxim responsable financer de Telefónica ha emmarcat aquesta participació en una estratègia prudent, subratllant que qualsevol desemborsament futur estarà supeditat a dos grans criteris. D’una banda, el projecte haurà de demostrar la seva capacitat per a generar valor per al grup, més enllà de l'impacte reputacional. De l’altra, l’import final que aporti la companyia haurà de mantenir-se dins d’uns paràmetres que el mateix Azcue ha qualificat de “limitats”. Aquesta insistència en la moderació de la xifra inversora respon a la voluntat de no comprometre l’estructura de capital de la firma en un moment en què les telecos afronten alts nivells d’endeutament per a finançar el desplegament de xarxes de cinquena generació i fibra òptica.
El conseller delegat de Telefónica, Emilio Gayo, ha afegit posteriorment més matisos en la mateixa línia, en assenyalar que qualsevol participació en la gigafactoria s’ajustarà als paràmetres que l’empresa considera valuosos per al seu desenvolupament futur. Les seves paraules han posat èmfasi en la necessitat de no desviar recursos d’àrees de negoci considerades centrals, com ara la connectivitat, la ciberseguretat o els serveis al núvol per a empreses. Azcue ha aprofitat la seva intervenció per a recordar als analistes el model de finançament previst per a aquesta infraestructura d’abast europeu.
Segons ha detallat, aproximadament dos terços de la inversió total necessària es cobriran mitjançant deute financer, mentre que el terç restant correspondrà a aportacions de capital propi per part dels socis públics i privats. Aquesta estructura, habitual en projectes de gran envergadura i llargs períodes de maduració, permet reduir l’esforç immediat de tresoreria dels inversors privats i traslladar part del risc a les entitats creditícies. L’objectiu final de tot aquest entramat financer i empresarial és aconseguir una inversió conjunta, suma de capitals públics i privats i de finançament bancari, que podria superar els 4.000 milions d’euros. Aquesta xifra situaria la instal·lació entre les més grans del seu gènere a Europa, en un rang comparable a les que ja s’han anunciat a països com França o Alemanya.
La cursa ibèrica per acollir la gegant fàbrica
Mentrestant, la pugna per convertir-se en seu d’una d’aquestes plantes continua oberta. Els governs d’Espanya i Portugal van acordar fa setmanes explorar de manera coordinada una candidatura conjunta de l’espai ibèric, amb l’objectiu de reforçar les opcions davant la Comissió Europea. En el cas espanyol, l’executiu treballa sobre dues localitzacions concretes: Móra la Nova, a la província de Tarragona, i San Fernando de Henares, a la Comunitat de Madrid. Si finalment es materialitza la col·laboració amb Portugal, totes dues capitals hauran de coordinar els seus respectius projectes per a presentar una oferta unificada. El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ja va traslladar durant la passada edició del Mobile World Congress de Barcelona la seva confiança que Espanya serà un dels països seleccionats per a albergar una d’aquestes infraestructures.
Segons va assenyalar llavors, el país va presentar la seva candidatura formal el mes de juny de l’any anterior i treballa intensament per a complir els requisits tècnics i financers exigits per Brussel·les. Des de la filial espanyola de Telefónica, el seu president, Borja Ochoa, ha volgut transmetre cautela i alhora determinació. En les seves declaracions, ha explicat que l’equip implicat en el projecte es troba actualment abocat a la realització dels treballs previs necessaris per a la preparació de l’oferta definitiva.
Aquesta proposta haurà de presentar-se entre els mesos de juny i juliol d’enguany. Un cop entregada la documentació, la resolució del procés competitiu europeu no s’espera fins a final d’any, la qual cosa obri un llarg període d’incertesa en què els diferents candidats hauran d’ajustar les seves aliances i condicions financeres. Ochoa ha insistit que la companyia està “concentrada en tots els treballs que hi ha al darrere de la preparació de l’oferta”, sense avançar més detalls sobre les possibles contrapartides que el consorci podria oferir a Brussel·les per a millorar la seva competitivitat.