Fa temps que em faig una pregunta: per què la nostra solidaritat és gairebé sempre una resposta al "problema" i no una eina per evitar-lo? Com a societat, ens hem tornat experts en la reacció. Ens mobilitzem davant la imatge d'una catàstrofe, davant la notícia d'una crisi oberta o quan la vulnerabilitat ja és tan evident que ens resulta impossible mirar cap a un altre costat.

Però, què passaria si tinguéssim la capacitat de veure el que encara no ha succeït? I és que, per a aquells que treballem connectant la voluntat d'ajudar amb les necessitats socials, la IA se'ns presenta amb una pregunta… I si poguéssim passar d'una solidaritat "d'apedaçar" a una solidaritat predictiva?

La fi de la solidaritat "reactiva"

Si una cosa ens ha ensenyat la IA en aquests últims anys, és que en moltes ocasions és capaç de veure el que els humans, de vegades per falta de perspectiva, ignorem. I no parlem d'algorismes màgics… sinó de dades objectives. Per exemple, variacions subtils en el preu dels aliments o canvis en els patrons de consum en barris específics.

Si una IA és capaç de predir quin producte comprarem demà, per què no utilitzar aquesta mateixa potència per predir quina comunitat entrarà en risc d'exclusió el pròxim trimestre? Aquesta "solidaritat de precisió" ens permetria no només enfocar-nos en conflictes presents, sinó que també podríem fer-ho per prevenir-los. 

La trampa de la "fatiga de l'emergència"

Queda clar que estem exposats a un flux constant de notícies negatives, cosa que sovint deriva en el que els experts anomenen "fatiga del donant". Quan només demanem ajuda davant la tragèdia, correm el risc que el ciutadà es desconnecti per pur esgotament emocional. La IA predictiva ens ofereix una sortida a aquest bucle perquè, en treballar en la prevenció, el missatge canvia.

No és el mateix demanar ajuda per canviar alguna cosa trencada que demanar-la per mantenir alguna cosa dempeus. La tecnologia ens permet identificar causes que, encara que no obrin els informatius, són crítiques. Ens ajuda a donar veu a la vulnerabilitat silenciosa, aquella que no fa soroll, però que les dades detecten amb temps. I, sens dubte, és molt més gratificant saber que el teu granet de sorra va evitar una desgràcia que posar-lo quan aquesta ja ha ocorregut. 

La tecnologia és el radar, però necessitem el combustible

Això sí, de res serveix que la tecnologia ens avisi d'una possible crisi si els nostres mecanismes de reacció són lents. Perquè la predicció de la IA sigui útil, la solidaritat ha de ser un flux constant, no un esdeveniment excepcional. En el dia a dia de Worldcoo, veiem com empreses i ciutadans volen ajudar, però sovint no saben com fer-ho de forma sostinguda. Per això creiem fermament a integrar la col·laboració en la nostra rutina diària.

Ja sigui a través d'aquest petit gest d'arrodonir una compra en una botiga física o de donar un euro a través d'una compra en línia. Aquests mecanismes no són només vies de recaptació; són la infraestructura necessària perquè, quan la tecnologia ens doni una alerta, l'ajuda pugui fluir immediatament. Si la IA és el radar que detecta la tempesta abans que arribi, aquests canals constants són els que permeten que les ONG tinguin els paraigües oberts abans que caigui la primera gota.

El paper de les empreses

Arribats a aquest punt, m'agradaria interpel·lar directament al teixit empresarial. Durant anys, la responsabilitat social ha estat vista per molts com un "afegit", és a dir, una cosa que es fa si sobren recursos o per millorar una imatge de marca. Però en l'era de la IA, la responsabilitat ha de ser estratègica. Les empreses tenen avui accés a una quantitat de dades i tecnologia sense precedents.

La pregunta és: què farem amb aquest privilegi? No n'hi ha prou amb utilitzar la tecnologia per vendre'n més; hem d'utilitzar-la per entendre millor l'entorn en què operem. Una empresa que facilita canals de donació recurrents als seus clients no només està fent un favor a una ONG; està liderant un canvi cultural. Diu que la solidaritat no és una cosa que es fa "després" del negoci, sinó que és part inherent de com interactuem amb el món.

Una invitació a la prevenció

Després d'estar en estret contacte amb la IA, la meva conclusió és que la tecnologia no ve a substituir la nostra generositat, sinó a donar-nos l'oportunitat de ser més intel·ligents amb ella. Estem davant d'una oportunitat històrica, ja que o bé podem seguir esperant que el problema esclati per reaccionar, o podem començar a utilitzar les eines més avançades del nostre temps per protegir i protegir-nos. La tecnologia ens està regalant el "quan" i l'"on", però el "per què" i el "com" continuen sent, afortunadament, una decisió nostra.