Aquesta ha estat, sens dubte, la setmana de la firma Nvidia. Han passat moltes altres coses, però tot ha girat al voltant de dos fets clau: primer, que Nvidia ja val 5 bilions de dòlars, una fita sense precedents; i segon, la seva bateria d’anuncis a la conferència de Washington, autènticament espectaculars. Nvidia no és una empresa com les altres: té la capacitat de conèixer el seu propi futur.

Ningú sap quants estudiants s’hi matricularan o quants lectors tindràs l’any vinent, però Nvidia sap quantes GPU vendrà, perquè les comandes es fan amb molta antelació. Del 2023 al 2025 va vendre 4 milions de GPU (uns 100.000 milions de dòlars). Doncs bé, de la nova generació, les Rubin, ja té venudes o encarregades 20 milions d’unitats, valorades en 0,5 bilions de dòlars. Nvidia coneix el seu futur! La segona gran notícia de la setmana és sens dubte la reestructuració d’OpenAI que ja mira cap a una IPO, es parla d'un bilió de dòlars.

Nvidia GTC i la conferència de Washington

Aquesta vegada no hi ha hagut anuncis rellevants sobre noves GPU, però sí molts en altres àmbits. El primer és l’assoliment d’una valoració de 5 bilions, mai vista, i que sembla l’inici d’una escalada general de les grans tecnològiques. El contracte de 500.000 milions de dòlars amb el departament d’Energia dels Estats Units per a set nous superordinadors ha ajudat, però no és l’única raó. Per fer-nos una idea, Nvidia val ara entre dues i tres vegades el PIB d’Espanya. L’èxit respon a dues grans transicions. La primera, el pas de moltes tasques que abans es feien amb CPU, com el machine learning tradicional, a GPU, el que Nvidia anomena accelerated computing. La segona, l’explosió de la IA generativa, que ha multiplicat exponencialment la demanda de potència de càlcul.

Aquest doble canvi ha desplaçat el centre de gravetat de la computació cap a les GPU de propòsit general, un terreny on Nvidia és reina absoluta. La seva joia no és només el hardware: també CUDA, el seu ecosistema de programari amb llibreries especialitzades per a gairebé tots els camps, desenvolupat durant 18 anys. Cap competidor no té res semblant, una autèntica barrera d’entrada. Potser el més sorprenent és on es fabricaran les noves GPU Rubin: als Estats Units. Per això s’han construït noves plantes a Phoenix, Houston i Dallas, aprofitant també les ja existents a Califòrnia. Tot això en només nou mesos.

Com és possible aixecar en tan poc temps fàbriques d’aquestes dimensions, amb grans necessitats d’energia i aigua? Dues raons principals:

  1. Regulació. L’administració Trump ha simplificat processos, especialment els relacionats amb energia, per reduir terminis. Allò que abans trigava mesos ara és un procediment ràpid i prioritari.
  2. Bessons digitals. Tota la fàbrica es dissenya i simula digitalment, i es comparteix entre totes les empreses implicades. S’hi proven opcions d’ubicació i funcionament abans de construir-les. Entre les companyies participants hi ha TSMC i Foxconn, però també ASML, Siemens i Schneider Electric.

El futur? Les fàbriques d’IA, centres massius de computació, i, paral·lelament, robots i robotaxis. En aquest darrer àmbit destaca l’acord amb Uber per construir conjuntament 100.000 robotaxis que la plataforma gestionarà. També el sistema Hyperion, capaç de convertir qualsevol vehicle en autònom, ja adoptat per marques com Mercedes, Stellantis, Lucid i d’altres. En robòtica, Nvidia ofereix solucions per a robots humanoides i especialitzats, inclosos els mèdics. En definitiva, Nvidia vol posar una GPU a tot arreu: al cotxe, al robot, a casa i a les fàbriques d’IA. I això només és l’inici d’un món nou.

OpenAI, cap a una IPO d’un bilió de dòlars

La reestructuració d’OpenAI ja ha finalitzat. La nova OpenAI Foundation (sense ànim de lucre) controla el 26% de l’empresa, Microsoft el 27% (després d’haver-hi invertit 13.000 milions), i empleats i inversors el 47%. El valor actual és d’uns 500.000 milions de dòlars. Això alinea completament els interessos de Microsoft i OpenAI i obre la porta a una sortida a borsa (IPO) prevista per finals del 2026, amb una valoració que podria arribar a un bilió de dòlars.

TikTok hackejat

Una de les grans obsessions dels creadors de contingut sempre ha estat hackejar l’algoritme de TikTok. Sembla que el grup Group 7 ho ha aconseguit. La seva cantant, Sophia James, va aconseguir 76 milions de visualitzacions amb el tema So Unfair després de provar diverses estratègies i crear grups exclusius de seguidors. Fins i tot un premi Nobel va comentar la cançó. No se sap ben bé com ho va fer, però sembla que es pot fer!

La relació entre Claude AI i Excel

Anthropic entra en un nou mercat amb Claude for Excel, un copilot per a Microsoft Excel orientat al sector financer. Claude for Excel és una barra lateral que permet analitzar i modificar fulls de càlcul mitjançant llenguatge natural. Es connecta amb serveis com Moody’s, LSEG, MT Newswires, Egnyte, Aiera i Chronograph. Entre els seus clients hi ha Bridgewater, Commonwealth Bank of Australia, AIG i Norges Bank.

Altres notícies

  • Karina Gibert, amiga i col·lega, ha rebut la Medalla d’Or del Parlament per la seva tasca impulsant les dones STEM. A la FIB, el percentatge d’estudiants noies ha passat del 5% al 25%, en bona part gràcies a la seva feina. Felicitats, Karina! 👏👏🚀🚀🚀
  • La Xina canvia d’estratègia amb les startups: n’ha aprovat algunes com metaX i Moore Threads, totes dues dissenyadores de xips, i prepara noves IPO per competir amb els Estats Units.
  • El desplegament dels robotaxis de Tesla avança més lentament del previst a Arizona, Nevada, Florida i sobretot Califòrnia, per culpa de la burocràcia. Sí, als Estats Units també n’hi ha.
  • La concentració en valors d’IA afecta els hedge funds, que tenen menys opcions de cobertura i, per tant, més exposició del que voldrien.
  • El màrqueting afronta un nou repte: convèncer agents d’IA. Ja s’estan desenvolupant estratègies dirigides a ells.
  • El coure continua pujant.
  • Meta, Google i Microsoft han triplicat la seva despesa en IA, cosa que ha fet caure les accions de Meta un 9%.
  • OpenAI es vol expandir a l’Índia, el seu segon mercat, on ofereix un any de servei gratuït per captar usuaris.
  • El cofundador de Cursor, Arvid Lunnemark, ha deixat l’empresa.
  • Amazon anuncia 14.000 acomiadaments més per reduir nivells i burocràcia.
  • La Xina prova centres de dades submarins per reduir la refrigeració.
  • CATL ha iniciat la producció massiva de bateries de sodi: amb la mateixa densitat que les de liti, duren 25 anys i costen una desena part. Un canvi disruptiu. Un cotxe elèctric podria costar un 30% menys.