Les empreses d’intel·ligència artificial s’endinsen cada cop més en aplicacions específiques, més enllà del chatbot genèric. Aquesta setmana hem vist com dos dels líders del sector, OpenAI i Anthropic, han presentat versions dels seus models orientades a la salut. Són dues aproximacions diferents, però amb un objectiu comú: contribuir a resoldre un problema central per a tothom —la sanitat— mitjançant tecnologia avançada. L’interès és evident: més de 230 milions de consultes sobre salut cada setmana a ChatGPT.
També parlem del que vindrà en poques setmanes: el nou model de DeepSeek, que promet molt i que probablement formarà part de la resposta que s’està cuinant als grans laboratoris occidentals. Ningú no creu que OpenAI, Anthropic o Google deixin ni una sola escletxa en el món de la programació —un dels segments més rendibles avui dia— perquè hi entri DeepSeek, ni tampoc els seus competidors xinesos.
I, finalment, abordem els nous dispositius post-smartphone, dels quals ja comencem a tenir informació rellevant.
En l’àmbit de la recerca, aquesta setmana també hem vist una confluència interessant amb els treballs de DeepSeek i del MIT CSAIL. Tots dos afronten el mateix gran repte: com gestionar enormes volums d’informació de context sense que el rendiment del model es degradi. Proposen solucions diferents: la de DeepSeek la veurem implementada en el seu nou model d’aquí a un mes; la del MIT és molt probable que algú l’acabi adoptant també. Tot apunta que acabarem veient combinacions de les dues aproximacions.
OpenAI Health & Anthropic Health
Després de les vacances, OpenAI i Anthropic han anunciat, amb pocs dies de diferència, iniciatives centrades en la sanitat. Més que una cursa entre rivals, aquest moviment es pot llegir com un senyal clar: el sector ha arribat a un punt en què quedar-se’n al marge ja no és l’opció prudent. Durant anys, la salut s’havia tractat com un territori a ajornar: excessiva regulació, una fragmentació operativa enorme i un cost altíssim dels errors. Però ara la conclusió implícita és que els models no només són més potents, sinó sobretot més governables: més fàcils de delimitar, auditar i integrar amb garanties.
També hi ha un factor econòmic evident: la necessitat de trobar nínxols de mercat monetitzables amb fortes barreres d’entrada. Després dels èxits en programació, la sanitat sembla el següent gran vertical, juntament amb els agents generalistes.
La proposta inicial no és que la IA “decideixi”, sinó que coordini. En un entorn on la informació està dispersa entre historials mèdics, medicació, analítiques, imatges, wearables i antecedents, ningú no té el temps ni la posició per reconstruir tot el context sota pressió.
On divergeixen OpenAI i Anthropic és en la manera d’entrar-hi. OpenAI aposta per estendre el seu assistent general al món de la salut: el mateix punt d’entrada, però amb capes addicionals de privacitat i control d’accés per gestionar dades sensibles. Anthropic, en canvi, planteja una entrada més estreta i institucional, incrustant Claude dins dels fluxos de treball existents en hospitals, serveis de salut i asseguradores.
Probablement, amb el temps, hi haurà una certa convergència. Però, d’entrada, els clients són molt diferents: en un cas, usuaris finals; en l’altre, organitzacions sanitàries —i també usuaris, és clar.
En aquest context, OpenAI ha comprat Torch, una aplicació de salut, per uns 100 milions de dòlars, i Anthropic ha fet un moviment similar.
Anthropic Claude Cowork
Els agents generalistes estan de moda després de l’èxit de Manus, i Anthropic també ha debutat amb la seva proposta: Claude Cowork.
Claude Cowork és una eina que no només respon preguntes, sinó que pot actuar directament sobre els arxius de l’usuari. La idea és que la IA funcioni com un “company de feina”: li dones una carpeta i una tasca —endreçar documents, convertir rebuts en fulls de càlcul, redactar textos a partir d’apunts— i l’agent executa els passos de manera força autònoma, amb molt menys “anar i venir” que el xat tradicional.
De moment, Cowork es llança com a research preview i està disponible a través de l’app de macOS per als subscriptors Claude Max (plans de 100 o 200 dòlars mensuals), un segment de preu alt clarament orientat a l’ús professional.
Si demostra fiabilitat, Cowork podria accelerar un canvi de paradigma: passar d’“assistents” que aconsellen a “operadors” que fan feina real.
https://x.com/claudeai/status/2010805682434666759
El nou model de DeepSeek
Com hem anat explicant en aquesta columna, DeepSeek està a punt de presentar la nova generació del seu model: DeepSeek V4. Aquest serà el successor del DeepSeek V3.2, llançat el passat desembre, que en alguns benchmarks ja superava GPT-5 i Gemini 3 (tot i que en aquell moment OpenAI ja havia publicat la versió 5.2, la comparació es va fer amb la 5).
Tot apunta que aquesta nova versió millorarà de manera significativa en programació, superant tant el model d’OpenAI com el d’Anthropic, especialment en grans bases de codi, tasques de refactoring o detecció d’errors.
El llançament s’espera per al nou any lunar (mitjans de febrer) i incorpora una nova tècnica clau —Engram, que detallem a l’apartat de recerca— publicada també en codi obert a GitHub. La idea és disposar d’una memòria estàtica on consultar dades i resultats, en lloc de recalcular-ho tot cada vegada.
Un model que, sens dubte, promet molt.
Apple usarà Gemini
Apple ha confirmat que la pròxima gran actualització de Siri es basarà en els models Gemini de Google, amb un acord estimat en 1.000 milions de dòlars anuals, després d’un llarg retard en l’evolució del seu assistent de veu amb IA. La companyia assegura que aquesta nova versió arribarà al llarg d’aquest any i combinarà execució al dispositiu amb el seu propi sistema de núvol privat, mantenint —segons Apple— els estàndards habituals de privacitat.
L’acord amb Google és de llarg recorregut i situa Gemini com el pilar dels anomenats Apple Foundation Models. Tot i això, Apple no renuncia a altres aliances: la integració amb ChatGPT continuarà activa per a consultes més complexes. El moviment arriba en un moment en què Apple rep una pressió creixent de competidors que han apostat fort per la IA, mentre Google recupera pes estratègic amb Gemini i es consolida com a proveïdor clau fins i tot per a socis històrics.
https://x.com/claudeai/status/2010805682434666759
El hardware d’OpenAI i Jony Ive
Segons una filtració atribuïda al leaker de la cadena de subministrament Smart Pikachu, Sam Altman (OpenAI) i Jony Ive (excap de disseny d’Apple) estarien preparant el seu primer dispositiu de consum: una mena d’auricular d’IA que, en lloc d’anar dins l’orella com els AirPods, se situaria darrere l’orella i es guardaria en un estoig en forma d’“ou”.
El projecte, amb el nom intern “Sweetpea”, es descriu com un producte d’àudio “especial” i podria incorporar un xip de 2 nm (tipus smartphone) per executar funcions avançades i, fins i tot, actuar com un petit “comandament” del telèfon: parlar amb un assistent de veu, fer trucades, controlar música o executar accions habituals del mòbil. De moment, però, no hi ha confirmació oficial sobre què farà exactament ni sobre com es diferenciarà dels auriculars actuals més enllà del relat AI-first.
La filtració apunta a un possible llançament cap al setembre i suggereix que aquest podria ser només el primer d’una família de dispositius (s’ha especulat amb formats domèstics o fins i tot amb un “bolígraf” intel·ligent). Després dels fracassos mediàtics de la primera onada de gadgets d’IA, com l’Humane AI Pin, el tàndem Altman–Ive buscaria una entrada més familiar —l’àudio i la veu— per provar si la IA pot guanyar-se un lloc estable més enllà del telèfon mòbil.
https://x.com/zhihuipikachu/status/2010745618734759946
Qui s’emporta els ingressos de la IA?
La IA genera molts ingressos, però —com sovint passa— no estan repartits de manera equitativa. El mercat mana.
Entre OpenAI i Anthropic concentren aproximadament el 85% dels ingressos totals del sector. Si ampliem a les deu empreses principals, la xifra puja fins al 94%. Aquestes són: OpenAI, Anthropic, Cursor, Cognition, ElevenLabs, Midjourney, Lovable, Suno, xAI i Perplexity.
És cert que hi ha certa doble comptabilització: Cursor o Perplexity, per exemple, utilitzen models d’Anthropic o OpenAI i, per tant, també els paguen. I cal tenir en compte un CAPEX enorme, superior als 20.000 milions de dòlars anuals, que sovint no es reflecteix en aquestes xifres.
Tot i així, moltes d’aquestes empreses ja han superat els 100 milions de dòlars d’ingressos anuals. Suno —una aplicació de creació musical— genera més de 200 milions; Cognition, uns 400 milions; i líders com Cursor, l’assistent de programació més popular, superen ja els 1.000 milions anuals.
https://x.com/ealmirall/status/2011454663087002025
La recerca en IA
Conditional Memory via Scalable Lookup
AI Lab: DeepSeek & Peking University
DeepSeek defensa que els grans models d’IA són com estudiants brillants que, massa sovint, perden temps “reconstruint” de memòria dades simples en lloc d’anar-les a buscar. En un nou treball científic, l’empresa proposa afegir una mena de “biblioteca interna” —un mòdul de memòria anomenat Engram— perquè els models puguin consultar fets bàsics de manera immediata i barata, sense gastar tanta potència de càlcul.
La sorpresa és que aquesta memòria no només millora el coneixement factual, sinó també el raonament, la programació i les matemàtiques. En descarregar les primeres capes del model de la feina mecànica de recordar, l’IA queda més “lliure” per afrontar problemes complexos i gestionar textos llargs amb més fiabilitat.
AI and the Next Economy
Tim O’Reilly
El relat dominant sobre la IA promet una explosió de productivitat i creixement econòmic. Però, alerta O’Reilly, una economia no funciona només produint més, sinó fent circular el valor. Sense poder adquisitiu àmpliament distribuït, l’abundància tecnològica pot acabar concentrant la riquesa i debilitant el sistema.
La IA pot accelerar descobriments, però entre la innovació i la prosperitat compartida hi ha un llarg camí. Si la substitució de feina redueix salaris sense crear nova demanda, la pregunta és inevitable: qui seran els clients del futur? La conclusió és clara: la IA pot enriquir la societat, però només si també es construeix el seu sistema circulatori.
Recursive Language Models
AI Lab: MIT CSAIL
Aquesta recerca proposa una nova manera de fer que els models de llenguatge treballin amb prompts molt més llargs que el seu límit de context. En lloc d’encabir-ho tot dins la finestra del model, els Recursive Language Models (RLMs) tracten el text llarg com un entorn extern que el model pot explorar i fragmentar, cridant-se a si mateix de manera recursiva.
El resultat és que poden gestionar entrades fins a cent vegades més llargues que el context habitual i, fins i tot amb textos més curts, ofereixen millors resultats amb un cost igual o inferior.
Altres notícies
- Slack ha llançat una nova versió del seu assistent d’IA. Entre altres funcions, pots preguntar-li sobre converses i te’n fa un resum.
- GLM-Image, un model de text-to-image de l’empresa Zhipu, s’ha entrenat íntegrament amb xips de Huawei. Acaba de sortir.
- Meta vol doblar la seva producció d’ulleres Ray-Ban: tot indica que estan tenint èxit.
- MedGemma, una mena de “ChatGPT per a metges”, publica la versió 1.5, que inclou suport per a imatges mèdiques com TAC (CT scans) i ressonàncies magnètiques (MRI), entre d’altres.
- Google ha presentat una nova versió de Veo, la 3.1, amb vídeo en format 9:16, escalat a 4K i una millor consistència dels personatges (un dels grans punts febles fins ara).
- TSMC no dona l’abast: ni tan sols amb l’expansió a Arizona és capaç de fabricar tots els nous xips pendents. Invertirà 100.000 milions de dòlars més per crear tres noves plantes als EUA, a més de les tres que ja està construint. Segons algunes informacions, això s’hauria facilitat per un acord que retallaria els aranzels a Taiwan en un 15% a canvi de les plantes.
- Anthropic Labs s’està expandint. És el grup responsable del protocol MCP i de Claude Code, dues peces que han generat molts ingressos per a l’empresa.
- Microsoft s’ha convertit en el principal client d’Anthropic, amb uns 500 milions de dòlars l’any.
- La Xina ha prohibit —un altre cop— l’entrada dels xips Nvidia H200.
- Cerebras, un fabricant de xips, estaria aixecant 1.000 milions de dòlars per arribar a una valoració de 22.000 milions.
- Meta ha arribat a un acord amb tres centrals nuclears per garantir l’energia necessària per als seus centres d’IA.
- a16z ha aixecat 15.000 milions de dòlars per als seus cinc nous fons (Growth, Apps, Infrastructure, American Dynamism, Bio & Healthcare) i uns 3.000 milions addicionals per a altres estratègies d’inversió.