El panorama corporatiu global va creuar un punt de no retorn. El que durant el 2024 es considerava una fase d'exploració i "pilots" tecnològics, es va transformar el 2026 en una dependència operativa total. Segons l'informe Global AI Confessions de Dataiku, amb el testimoni de més de 800 líders de dades en empreses amb ingressos superiors als 1.000 milions de dòlars, el 71% d'aquestes organitzacions ja van integrar agents d'intel·ligència artificial (IA) en els seus processos crítics diaris. Aquesta xifra revela una sofisticació tècnica que va avançar més ràpidament del que les consultores tradicionals van preveure. Un agent d'IA no és un simple programa de resposta; és un sistema amb autonomia per executar tasques i prendre decisions. Actualment, el 42% de les grans companyies va integrar aquesta tecnologia de forma tan profunda que desenes dels seus processos principals depenen enterament d'aquests algoritmes per funcionar.

El salt estadístic i la desconnexió de dades

La velocitat d'aquesta transformació es fa evident en contrastar les dades actuals amb les d'ara fa tot just dotze mesos. A principis del 2025, l'adopció d'agents autònoms en entorns de producció real era marginal, situada per sota del 5% en la majoria dels sectors. En menys d'un any, la dependència diària ha escalat fins a nivells que voregen el 86% en certs indicadors d'ús incrustat. Aquesta acceleració genera una bretxa entre la percepció pública i la realitat dels edificis corporatius. Mentre el debat extern encara se centra en si la IA és "útil", el 77% dels directius ja competeix en una cursa armamentista tecnològica, impulsada per la por que la competència posseeixi una estratègia més robusta. La urgència va desplaçar la cautela i el 75% dels responsables de dades admet tenir dubtes sobre la fiabilitat dels seus sistemes, però continua amb el desplegament a causa de la pressió del mercat.

El fenomen del "convivialisme" i el reemplaçament silenciós

El que s'observa en els centres de decisió és un estat de convivència temporal entre l'ésser humà i la IA, un procés on el component humà perd terreny davant l'eficiència algorítmica. L'informe destaca que el 53% dels líders de dades ja considera que la IA proporciona anàlisis més precises que els seus propis superiors humans, la qual cosa erosiona les jerarquies tradicionals basades en l'experiència tècnica. Aquest procés de reemplaçament és especialment visible en els nivells d'entrada. El 64% de les organitzacions va modificar les seves estratègies de contractació per a perfils principiants. Així, les tasques de processament i anàlisi que abans realitzaven els treballadors recentment graduats les porten ara agents autònoms. La motivació és econòmica i operativa perquè es percep el factor humà com més costós i propens a errors, en comparació amb una infraestructura operant sense interrupcions.

La lectura del mercat i la rendibilitat d'inversió

El mercat de valors va passar de l'especulació a l'exigència de resultats mesurables. Si bé en etapes anteriors es premiava la simple menció de la IA, els inversors actuals se centren en el ROI, és a dir, el Return on Investment, o rendibilitat de la inversió. L'aposta privada en IA en mercats com els Estats Units ja supera els 109.000 milions de dòlars, dirigida principalment a la creació d'ecosistemes on els agents redueixen els costos operatius. El valor borsari ja no resideix només en els fabricants d'infraestructura, sinó en les corporacions capaces d'orquestrar aquests "super-agents" per optimitzar els seus marges de benefici.

S'estima que la despesa total en infraestructura de núvol per sostenir aquests sistemes superarà el mig bilió de dòlars per a finals del 2026. Aquest desplegament massiu ocorre sota una ombra d'opacitat tècnica. El 95% dels líders de sistemes de dades confessa que no pot explicar detalladament com els seus agents d'IA prenen decisions si un regulador ho exigís. Malgrat aquest risc de "caixa negra", un terme que descriu sistemes el funcionament intern dels quals és inescrutable, la integració continua. El 74% dels directius afirma que només faria marxa enrere i tornaria a processos manuals humans si el marge d'error de la IA superés el 6%, un llindar de tolerància extremadament baix que confirma que el reemplaçament és una estructura ja consolidada.

Les coses com són