La intel·ligència artificial generativa està provocant una transformació estructural en les dinàmiques laborals i salarials de les empreses, amb efectes particularment adversos per als professionals júniors. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi exhaustiu dut a terme pels professors José Aznar i Mireia Giné de l'IESE Business School, conjuntament amb Javier Sanz-Espín de la Toulouse School of Management. La investigació, que analitza dades d'ocupació i salaris de pràcticament tot el teixit productiu, ofereix una de les fotografies més completes fins avui sobre l'impacte laboral de les tecnologies cognitives.
El treball, titulat AI Is Already Eroding Wages: Quasi-Experimental Evidence From Occupational Exposure, identifica la popularització de ChatGPT el novembre de 2022 com a moment crític que ha accelerat i visibilitzat tendències. Els resultats quantitatius són eloqüents: les empreses amb exposició més alta a la IA van experimentar una caiguda mitjana dels salaris del 7,7% després de la massificació dels models generatius. Fins i tot en una mostra més àmplia que inclou totes les empreses exposades a l'automatització, la disminució salarial mitjana va ser del 4,5% respecte a les companyies menys afectades per aquesta revolució tecnològica.
El col·lapse salarial dels perfils d'entrada
L'estudi desagrega aquest impacte general i revela un fenomen de desigualtat generacional dins de les organitzacions. Els salaris inicials del personal júnior van registrar una caiguda del 6,3%, mentre que el nou personal de nivell intermedi va veure reduïts els seus ingressos en un 5,9%. Aquests descensos contrasten amb la tendència observada en els perfils sènior, els quals no només han mantingut la seva posició sinó que en alguns casos han experimentat increments salarials. Aquesta divergència reflecteix, segons els autors, un canvi estructural en la valoració de les competències al mercat laboral. Les habilitats tècniques bàsiques i les tasques rutinàries, tradicionalment assignades als professionals en formació, són precisament les més susceptibles de ser automatitzades pels nous sistemes d'IA. D'altra banda, l'experiència estratègica i la capacitat de gestió de recursos complexos guanyen valor en un context de transformació digital accelerada.
L'informe no es limita a l'anàlisi salarial sinó que explora també els canvis en la composició de les plantilles. Les empreses dels sectors amb més exposició tecnològica han reduït la proporció d'empleats júnior en una mitjana del 4%, augmentant en la mateixa proporció la presència de professionals de nivell intermedi. Aquesta reconfiguració suggereix una tendència preocupant: les organitzacions estarien reduint les oportunitats d'aprenentatge i de desenvolupament professional inicial, optant per substituir aquestes funcions amb solucions tecnològiques. La conseqüència, tal com adverteixen els autors, és la creació d'un "esglaó trencat" en les trajectòries professionals que podria comprometre la formació de la pròxima generació d'experts.
"Si les empreses deixen de contractar aprenents avui per augmentar l'eficiència a curt termini, s'arrisquen a crear una fractura en l'escala professional", afirmen Aznar, Giné i Sanz-Espín. "Això planteja qüestions urgents sobre com es formarà la pròxima generació d'experts en una era de cognició automatitzada", afegeixen els acadèmics. Les implicacions d'aquests descobriments traspassen l'àmbit purament econòmic i conviden a una reflexió sobre el futur del treball i els models formatius. La tendència actual podria consolidar una estructura laboral bipolaritzada, amb una base reduïda de professionals júnior, un cos ampliat d'empleats de nivell mitjà encarregats de supervisar processos automatitzats, i una elit sènior que concentra la presa de decisions estratègiques.
Els autors conclouen que, més enllà de les oportunitats d'eficiència productiva que ofereix la IA, és necessari dissenyar polítiques empresarials i públiques que preservin els mecanismes de transmissió de coneixement entre generacions. La sostenibilitat dels sistemes productius a llarg termini pot dependre de la capacitat per integrar la innovació tecnològica sense sacrificar el capital humà emergent. Aquest estudi situa el debat sobre l'impacte laboral de la intel·ligència artificial en un terreny empíric sòlid, proporcionant evidència quantitativa que ha de servir de base per a decisions informades tant en l'àmbit corporatiu com en el disseny de polítiques públiques d'ocupació i formació professional en l'era digital.