La UE està demanant suport financer per a projectes d'IA a gran escala a Europa i aquesta tarda ha tancat el termini. Aquesta iniciativa de les Gigafactories de la UE va ser anunciada per la CE el setembre de l'any passat amb l'objectiu de crear una xarxa de centres de recerca i desenvolupament especialitzats a tot Europa, per posicionar el continent com a actor líder en IA i impulsar la innovació a tota la UE. Així doncs, Europa té previst invertir 20.000 milions de dòlars en quatre gigafàbriques d'IA per competir amb els EUA i la Xina, però els experts qüestionen la seva viabilitat. Aquests centres de dades s'enfronten a grans reptes, com ara l'escassetat de xips, les restriccions energètiques i la manca de proveïdors de serveis al núvol com Google o Amazon.
El projecte forma part d'InvestAI, una iniciativa de 200.000 milions d'euros, però encara està per darrere d'esforços nord-americans com Stargate. Cada gigafàbrica albergarà 100.000 xips avançats, cosa que requerirà una inversió de milers de milions. Els experts debaten si els fons s'haurien de centrar en aplicacions d'IA, ja que les iniciatives tecnològiques anteriors de la UE van tenir dificultats per assolir els objectius. El govern espanyol ha proposat la candidatura de Móra la Nova (Ribera d'Ebre) per allotjar una de les quatre gigafactories d'intel·ligència artificial (IA) d'Europa. Aquest divendres, l'executiu ha formalitzat la candidatura, que en el cas de ser elegida suposaria una inversió públicoprivada de fins a 5.000 milions euros. Segons informen en un comunicat, aquesta iniciativa està liderada per Telefónica de forma coordinada amb l'Oficina econòmica de Presidència del govern espanyol, Ministeri de Transformació Digital i Generalitat de Catalunya. A partir d'aquí, hi ha dues rivals que són interessants analitzar pels seus interessos contraposats: Polònia, pel gran interès que té, i Alemanya, la qual no ha aconseguit un suport unànime de moment.
El cas polonès
Per la seva banda, destaca l'interès del Ministeri d'Afers Digitals polonès ha anunciat que Polònia està finalitzant les converses amb els socis de la Unió Europea sobre la participació en el programa de construcció de gigafàbriques d'IA de la Unió Europea (UE). Després de les consultes públiques, s'espera que es presenti una sol·licitud formal a les estructures de la UE abans d'aquest 20 de juny de 2025. La participació aprofitarà la inversió estratègica de Polònia a la fàbrica d'IA PIAST del Centre de Supercomputació i Xarxes de Poznań (PCSS), una de les sis noves fàbriques d'IA anunciades per la Comissió Europea (CE) al març. El PCSS rebrà 50 milions d'euros (uns 200 milions de PLN) en finançament de la CE per construir la fàbrica d'IA Piast i el govern polonès aportarà 340 milions de PLN addicionals (79,7 milions d'euros).
A l'abril, el lloc web Successful Investing in Poland va informar que la col·laboració entre Kulczyk Investments i el gegant tecnològic americà NVIDIA donaria lloc a la construcció a Poznań d'un dels 10 superordinadors més potents d'Europa, que funcionaria sota el model GPU com a servei. Segons el lloc web, això destaca la creixent importància de Polònia com a centre tecnològic que atraurà més entitats de TI i IA. Aquest sembla ser el cas. També a l'abril, l'operador Play i la cloudco Scaleway, del seu grup matriu Iliad, van anunciar plans per crear un núvol sobirà per a Polònia. Al maig, l'operador de centres de dades i empresa de núvol polonesa Beyond.pl va inaugurar una fàbrica d'IA sobirana al seu campus de centres de dades de 100 MW a Poznan. L'empresa afirma ser una de les primeres al mercat de l'Europa central i oriental (CEE) a implementar comercialment i proporcionar una plataforma que ofereix suport per a tot el conjunt de desenvolupament d'IA, incloent-hi AIaaS, GPU com a servei (GPUaaS), programari Nvidia AI Enterprise, centre de dades, infraestructura i serveis gestionats.
Alemanya, sense acord
D'altra banda, cal tenir en compte el camí diferent que ha seguit la candidata d'Alemanya. La idea de cinc empreses tecnològiques alemanyes era un centre de dades d'IA conjunt a Alemanya. Tanmateix, segons s'ha informat ara, Deutsche Telekom, Ionos, SAP, Siemens i el Schwarz Group no van poder posar-se d'acord en una proposta conjunta. En canvi, algunes de les empreses implicades presentaran les seves iniciatives. Tanmateix, això no passarà de moment, ja que les empreses implicades no han pogut acordar una proposta conjunta, segons informa Handelsblatt, que cita informació de les empreses implicades i cercles industrials. Ara hi haurà iniciatives concurrents d'almenys tres de les empreses esmentades, des de Deutsche Telekom amb la seva filial T-Systems, el Schwarz Group amb el seu grup informàtic Schwarz Digits i el proveïdor de núvol Ionos. Aquesta última empresa està planificant el seu consorci amb el suport de l'estat de Baviera.
Una de les raons del fracàs d'una proposta conjunta de les cinc grans empreses va ser probablement la pretensió de lideratge d'algunes de les parts implicades, concretament Telekom i Schwarz Group. Es diu que el grup de telecomunicacions que cotitza en borsa i el gegant detallista gestionat pels seus propietaris, amb les seves diferents cultures corporatives, simplement no encaixen.
Un model econòmic viable?
El model de negoci per a una gigafàbrica d'IA d'aquest tipus encara no és clar. Segons la UE, és probable que les inversions ascendeixin com a mínim a tres o cinc mil milions d'euros, i la indústria suposarà almenys sis mil milions d'euros. Per tant, és important "oferir serveis i solucions d'IA adequats a preus competitius per tenir èxit al mercat", diu Christian Temath de l'Institut Fraunhofer IAIS. També proposa un desplegament gradual amb menys de 100.000 GPU inicialment per limitar els costos inicials. En cas contrari, els sistemes quedarien obsolets en només uns anys.