Potser el gener de 2025 vam copsar per primera vegada que, més enllà del club tancat dels grans laboratoris nord-americans, la Xina podia tenir un paper rellevant en la cursa de la IA. Aquell mes, DeepSeek, una empresa fins llavors poc coneguda fora del gegant asiàtic, va publicar un model de raonament amb un cost d'entrenament declarat molt baix, i que qualsevol podia descarregar i fer servir. 

Que ens sorprengués diu més de nosaltres que d'ells. Des de fa dècades, la conversa sobre tecnologia la fem en clau nord-americana. Seguim gairebé al minut cada anunci dels grans laboratoris de Califòrnia i en discutim cada innovació. Coneixem bé com pensen els Estats Units. Són ferms defensors del mercat lliure, i confien que seran el capital i la iniciativa privada els qui marcaran cap on va la tecnologia. És un país amb una cultura de risc que nosaltres no tenim, i que avança sense esperar ningú.  

En tot aquest temps, ens havíem acostumat a veure'ns com el segon bloc. Per darrere dels Estats Units,  però sense perdre'ls de vista. Això ha canviat. El de DeepSeek no és un cas aïllat: als cotxes, als robots o a les bateries hi hem trobat la mateixa sorpresa. I si bé podem tenir la sensació que la Xina s'ha convertit en una potència tecnològica d'un dia per l'altre, no és així. Simplement, no hem mirat cap a  l'est amb la mateixa intensitat que cap a l'oest, i no ens hem fixat en com passaven de fabricar només  el que dissenyàvem nosaltres a dissenyar també els seus propis productes.  

Si ens hi fixem, el sistema xinès és ben diferent. Així com als Estats Units la direcció la marca el mercat, allà la marca el Pla Quinquennal, l'instrument amb què l'Estat fixa les prioritats del país i estableix incentius perquè institucions i empreses hi alineïn les seves estratègies i despleguin capacitats de forma anticipada, a una escala que ningú més té. Aquesta mirada de futur des de l'Estat no està renyida amb un sector privat enorme i ferotge.  

I a Europa som diferents. Ni tenim la cultura del risc dels Estats Units, ni la d'acceptar mecanismes d'alineament com els xinesos. Prioritzem la protecció dels drets i de la privacitat de les persones, així com l'estat del benestar. Això ens distingeix i genera confiança i seguretat. Però som lents, i no pas pel que protegim: bona part d'aquesta lentitud ve de com ens organitzem. I no ho dic jo. El setembre del 2025, Mario Draghi advertia a Brussel·les que massa sovint excusem la lentitud de la UE dient que és així com està construïda, i que de vegades fins i tot es presenta la inèrcia com a respecte per l'estat de dret.  

Per veure com ens movem uns i altres, prenc un cas concret: la construcció dels grans centres de càlcul per entrenar models d'IA. El 2024, als Estats Units, xAI —adquirida per SpaceX el febrer de  2026— va posar en marxa Colossus, un superordinador ubicat a Memphis per entrenar models. Segons el mateix Elon Musk, el projecte, que no va estar exempt de conflicte social per la instal·lació de turbines de gas, s'havia construït de principi a fi en 122 dies. A la Xina, i malgrat les restriccions a la compra de  tecnologia, el 2024 ja hi havia anunciats més de 500 projectes de centres de dades per a IA —la majoria,  amb molta menys capacitat que els nord-americans—, dels quals almenys 150 funcionaven, segons  xifres del sector recollides per l'MIT Technology Review.  

Quin ha estat el ritme a Europa? El febrer de 2025, quan la Xina i els Estats Units ja tenien capacitat construïda, la Comissió Europea va anunciar un programa per finançar gigafactories d'IA a la Unió. La convocatòria no es va fer pública fins al juliol de 2026, i en preveu fins a set —les més grans, amb una mida final equivalent a la de Colossus— que no funcionaran abans de la segona meitat de 2028. Una de les candidatures en preparació inclou instal·lacions a Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre.  

Que Europa no sigui ràpida no és cap novetat, i no sempre és un problema. Quan la tecnologia avança a poc a poc, debatre, consensuar i regular durant anys és assumible. En alguns casos, fins i tot ens ha donat influència: la llei xinesa de protecció de dades, per exemple, porta l'empremta del nostre reglament. Però amb la IA aquest marge s'ha fet estret com mai, perquè aquesta tecnologia itera en mesos, de vegades en setmanes, mentre que la deliberació a la Unió es compta en anys.  

En els escacs, no es juga igual una partida amb rellotge que una sense: amb rellotge, pots tenir millor  posició i perdre igualment, perquè se t'acaba el temps. La IA és una partida d'aquestes, i el rellotge  corre. Mentre Europa encara no ha decidit quines iniciatives es finançaran, el successor de Colossus  ja té més de deu vegades la capacitat final que la UE demana a una de les nostres gigafactories.  

No es tracta de copiar la rapidesa nord-americana ni la construcció anticipada xinesa, i encara menys  de renunciar al que protegim, sinó de canviar la manera de jugar: ens calen regles pensades per  funcionar de forma àgil, que ens permetin moure'ns a un ritme de mesos, i no de lustres. Perquè protegir el que som mai no hauria de ser l'excusa per arribar tard.