La guerra dels semiconductors va entrar en una fase nova i molt més agressiva. Ja no es tracta de llistes negres o burocràcia comercial, ara el camp de batalla es va traslladar a l'interior mateix del microxip. Estats Units, a través d'empreses com NVIDIA i sota la pressió del Congrés, implementa mecanismes de bloqueig geogràfic directament en l'hardware. I encara que la Xina posseeix enginyers brillants capaços de burlar aquestes mesures, la realitat estratègica és que juguen una partida que no poden guanyar.

La cel·la invisible: física contra Hacking

Els nous xips d'intel·ligència artificial d'alta gamma ja no són components passius. Surten de la fàbrica amb el que podríem anomenar una "consciència geogràfica". No utilitzen GPS, que és fàcil d'enganyar, sinó que fan servir la física de xarxes immutable, o sigui la velocitat de la llum.

El xip mesura constantment la latència, o el temps de resposta, contra servidors de confiança a Occident. Si el xip detecta que el senyal triga massa a anar i tornar, cosa que delata que físicament és a l'altre costat del Pacífic, activa un protocol d'autodestrucció lògica. El seu rendiment cau al 10% o simplement es nega a arrencar

L'intent xinès: força bruta i bisturí digital

La Xina, per descomptat, no es quedarà de braços plegats. Els seus laboratoris atacaran aquests mecanismes mitjançant tècniques de "Voltage Glitching", o manipulació de voltatge. Això consisteix a provocar micro-talls d'energia mil·limètrics just en l'instant en què el processador verifica la seva ubicació, intentant que el sistema "oblidi" fer la comprovació i arrenqui de totes maneres.

També intentaran l'enginyeria inversa del firmware, el programari bàsic inalterable que controla l'hardware, per crear pedaços pirates que anul·lin aquestes restriccions. És probable que desbloquegin alguns lots. Poden guanyar batalles aïllades, aconseguint que mil o dos mil xips funcionin en un soterrani de Shenzhen. Però guanyar una batalla no és guanyar la guerra.

La resposta nord-americana: el joc del gat i el ratolí

El problema per a la Xina és l'escalabilitat. Piratejar un xip requereix temps, risc físic de cremar la unitat i un esforç tècnic monumental que no es pot replicar a escala industrial.

A més, en el moment en què els Estats Units detectin que es va vulnerar la seguretat de la sèrie H100 o Blackwell, la resposta serà immediata via programari o en la següent remesa de fabricació. **NVIDIA simplement actualitzarà les claus criptogràfiques o canviarà l'arquitectura de seguretat a la fàbrica de TSMC**. La Xina sempre anirà un pas per darrere, tractant d'obrir panys que van canviar ahir

El Escac Final: ASML i el botó d'apagada

Aquí és on l'esperança xinesa s'esvaeix i la realitat de l'"impossible" es materialitza. Fins i tot si la Xina aconseguís piratejar cada xip que entra de contraban, els Estats Units tenen la carta definitiva sota la màniga: la maquinària.

Per fabricar els seus propis xips avançats i no dependre dels robats o piratejats, la Xina necessita màquines de litografia ultraviolada extrema, EUV per la seva sigla en anglès. L'únic fabricant viable al món és l'empresa holandesa ASML, que opera sota estricta alineació amb els interessos de l'OTAN i els EUA.

No només se li prohibeix a ASML vendre màquines noves a la Xina. Les màquines que la Xina ja té de generacions anteriors requereixen manteniment constant, recanvis i programari. ASML té la capacitat tècnica d'emprar un "Kill Switch", un interruptor d'apagament remot. Així, poden interrompre actualitzacions o, en un escenari de conflicte total, desactivar les màquines a distància.

Sense les màquines d'ASML, les foneries xineses com SMIC, no poden avançar més enllà dels 7 o 5 nanòmetres de forma eficient. Si els Estats Units premen el botó vermell i tallen el suport d'ASML, tota la indústria de semiconductors d'avantguarda xinesa es converteix en ferralla caríssima de la nit al dia.

La Xina pot forcejar amb el cadenat digital dels xips de NVIDIA tot el que vulgui.

Poden piratejar, soldar i manipular tensions. Però mentre no controlin la font de la tecnologia de fabricació, és a dir les màquines de litografia, el seu destí està segellat. En el moment en què Occident talli el flux de suport tècnic i maquinària, la Xina es quedarà amb una indústria incapaç de produir el cervell digital que necessita per competir al segle XXI

Les coses com són.