La setmana ha estat dominada pels anuncis de Nvidia al seu esdeveniment principal per a desenvolupadors. Com sempre, no ha decebut. No només ha presentat nous processadors més potents i una millora de fins a 50x en potència per watt, sinó també avenços en robots i en cotxes autònoms, fins al punt que alguns ja parlen d’un “moment ChatGPT” per a la conducció autònoma. Nvidia no vol només posar una GPU a cada cotxe: també vol ser el proveïdor del programari que el faci autònom. Tret de Tesla, pràcticament totes les grans marques ja treballen amb NVIDIA, i això vol dir que podríem ser molt més a prop del que sembla d’un escenari en què una part molt significativa dels cotxes —i, sobretot, dels taxis— siguin autoconduïts.
La següent revolució és la dels robots, amb un impacte potencial encara més gran que el dels xatbots. Els robots ens permetran produir a un cost molt més baix. Semblava que aquesta transformació trigaria molt més, però la realitat és que ja els tenim aquí per a moltes tasques, especialment en l’àmbit de la fabricació. És el moment de les aplicacions, de l’adopció a les empreses, dels agents. I això ens està portant sorpreses, perquè tot plegat és molt més fàcil i assequible del que semblava. Si la setmana passada assistíem a la bogeria d’OpenClaw, aquesta setmana li ha tocat a l’educació amb OpenMAIC, un agent que et munta una classe virtual personalitzada per dos cèntims. És un projecte open source de la Universitat de Tsinghua. Juntament amb NotebookLLM, apunta a l’inici d’una nova era en l’educació.
La bogeria d’OpenClaw a la Xina
A la Xina, la febre pels agents d’IA ja no és només cosa d’enginyers: també arriba a jubilats, estudiants i petits emprenedors. El fenomen gira entorn d’OpenClaw, un assistent d’intel·ligència artificial de codi obert creat per l’austríac Peter Steinberger que no es limita a xatejar, sinó que executa accions: pot gestionar correus, calendaris, reserves o altres tasques digitals des d’aplicacions de missatgeria i altres eines connectades. Segons diverses informacions publicades aquesta setmana, gegants tecnològics com Baidu, Tencent o Alibaba han contribuït a popularitzar-lo amb sessions públiques d’instal·lació i productes compatibles, mentre governs locals xinesos estudien subvencions per a aplicacions basades en aquesta tecnologia. A la pràctica, OpenClaw s’ha convertit en el símbol d’una nova idea: la de la one-person company, la microempresa hiperautomatitzada on una sola persona delega màrqueting, administració o suport operatiu en agents d’IA.
Però l’entusiasme conviu amb la por. Les autoritats xineses ja han començat a advertir sobre els riscos de seguretat i privacitat, especialment perquè aquesta mena d’agents necessita permisos amplis sobre fitxers, navegadors, missatgeria i comptes personals. De fet, organismes públics xinesos han emès directrius de seguretat i han desaconsellat el seu ús en ordinadors governamentals o en sectors sensibles. En resum: OpenClaw és important perquè apunta cap a la següent fase de la IA, la que no només respon, sinó que actua. I la Xina està intentant convertir aquesta eina oberta en infraestructura de productivitat massiva abans que ningú, tot i que ara mateix el gran debat és si el guany d’eficiència compensarà els riscos de perdre control sobre dades, processos i decisions.
Tot el que ha anunciat Nvidia
Nvidia va convertir el GTC 2026 en una demostració de força sobre el futur industrial de la intel·ligència artificial. En el keynote del 16 de març a San José, Jensen Huang va presentar Vera Rubin, la nova plataforma de computació de la companyia, ja en producció i pensada per a una nova etapa en què la gran batalla no és només entrenar models, sinó fer inferència i operar agents d’IA de manera eficient i a gran escala. NVIDIA també va elevar fins a 1 bilió de dòlars la previsió de demanda d’infraestructura d’IA fins al 2027.
L’altra gran idea del congrés va ser l’auge dels agents. Nvidia va anunciar NemoClaw, una capa de seguretat i privacitat per desplegar agents basats en OpenClaw, que Huang va presentar com una mena de sistema operatiu o estàndard obert per a la nova era de la IA autònoma. El missatge és clar: el sector vol passar de xatbots que responen preguntes a sistemes que executen tasques, amb més autonomia però també amb més exigències de control i governança. El GTC també va servir per reforçar l’aposta de NVIDIA pels models oberts i per la IA física. La companyia va presentar noves famílies com Nemotron 3, Cosmos 3, Isaac GR00T N1.7 i Alpamayo 1.5, i va anunciar nous acords en conducció autònoma amb fabricants com BYD, Geely, Isuzu i Nissan sobre la plataforma DRIVE Hyperion. En resum, el GTC 2026 deixa una idea de fons: la IA entra en una fase més madura, més industrial i més connectada al món físic, en què la infraestructura, la seguretat i la capacitat d’actuar pesaran tant com la qualitat del model.
Xiaomi treu el MiMo-V2-Pro, un excel·lent model a un preu immillorable
La tecnològica xinesa Xiaomi ha sorprès el sector amb MiMo-V2-Pro, un nou model d’intel·ligència artificial que, segons la companyia, s’acosta en rendiment als grans referents nord-americans com OpenAI o Anthropic, però amb un cost molt més baix per a desenvolupadors i empreses. Xiaomi el presenta com un pas cap a una IA menys centrada a conversar i més orientada a executar tasques reals, especialment en entorns d’automatització i agents digitals. El moviment és rellevant perquè Xiaomi no és un actor qualsevol: és un dels principals fabricants mundials de telèfons intel·ligents i, després de l’entrada en el vehicle elèctric amb models com el SU7, fa temps que intenta unir maquinari, programari i serveis en un únic ecosistema. Ara vol que aquesta IA sigui el “cervell” que coordini processos més complexos, des de programació fins a fluxos automatitzats de treball. Part de les xifres de rendiment i cost provenen de la mateixa Xiaomi, tot i que la firma d’anàlisi Artificial Analysis sí que ja mostra Xiaomi com a proveïdor emergent en qualitat, preu i context llarg.
MiniMax 2.7 i MiniMax Agent
MiniMax també entra fort en la cursa dels agents d’IA. La firma xinesa ha llançat M2.7, disponible a través de MiniMax Agent i de la seva API, i el presenta com l’inici d’una etapa de “millora recursiva” del model. Segons la documentació oficial, M2.7 està pensat per a feines complexes de programació, productivitat i recerca, i manté un posicionament molt agressiu en preu: 0,30 dòlars per milió de tokens d’entrada i 1,20 dòlars per milió de tokens de sortida. Ara bé, això d’“aprendre sobre la marxa” s’ha d’entendre bé. No vol dir necessàriament que el model es reentreni sol en temps real cada vegada que parla amb un usuari.
En la pràctica, el terme acostuma a referir-se a agents que milloren a partir de l’experiència: guarden memòria útil, reutilitzen habilitats, optimitzen prompts o estratègies i reben feedback mitjançant tècniques d’aprenentatge per reforç. Microsoft, per exemple, descriu aquest enfocament com una manera de fer que els agents “millorin amb la pràctica del món real”, i MiniMax ja havia explicat amb M2.5 que entrenava els seus models amb reforç en centenars de milers d’entorns reals complexos. En altres paraules: més que una IA que “aprèn sola” de manera màgica, el que arriba és una IA més capaç d’acumular experiència operativa i convertir-la en millor execució. És un pas important, però també un concepte que les empreses del sector tendeixen a vestir amb molt de màrqueting.
Tencent crearà un agent per a WeChat
Tencent vol portar els agents d’IA a WeChat. El president del grup, Martin Lau, ha confirmat que la companyia treballa en un assistent integrat dins de l’aplicació capaç de fer “tasques pràctiques” del dia a dia, més enllà de conversar, aprofitant l’ecosistema de miniprogrames, continguts, comerç, xarxa social i pagaments de la plataforma. Tencent, però, admet que el projecte encara no té calendari i que els grans reptes són la privacitat, la seguretat i l’escalabilitat per a una base massiva d’usuaris. El moviment encaixa amb l’aposta més àmplia de Tencent per la IA.
En els seus resultats anuals, la companyia destaca que està incrementant la inversió en intel·ligència artificial i cita productes com WorkBuddy i QClaw com a primers senyals d’aquesta estratègia. Els comptes de 2025 també mostren un grup amb múscul financer per sostenir aquesta ofensiva: ingressos de 751.800 milions de iuans i benefici net atribuïble de 224.800 milions, segons el comunicat oficial. Per a El Nacional, el resum seria aquest: Tencent vol convertir WeChat en alguna cosa més que un xat o una superapp i fer-ne també una porta d’entrada als agents d’IA. La idea és ambiciosa, però la mateixa empresa reconeix que el salt només serà viable si pot garantir control, seguretat i una infraestructura prou robusta per operar a gran escala.
Stitch, l’eina gratuïta de vibe design de Google
Stitch, una eina gratuïta amb un límit de crèdit diari, fa un pas més enllà com a eina de vibe design. Segons l’anunci de producte, la nova versió incorpora un llenç nadiu per a IA capaç de treballar alhora amb text, imatges i codi, un agent de disseny més intel·ligent, control per veu, prototips instantanis i un sistema de regles de disseny exportables amb DESIGN.md. La idea és clara: passar d’una eina que ajuda a dibuixar pantalles a una plataforma que també ajuda a iterar, criticar i prototipar en temps real. Sobre el paper, el moviment encaixa amb una tendència més àmplia del sector cap a agents capaços de combinar context visual, text i accions dins d’un mateix entorn.
El punt més interessant és, probablement, DESIGN.md: un fitxer que vol funcionar com a memòria de les regles visuals del projecte, de manera semblant a com altres eines d’agents utilitzen fitxers de guia persistents per mantenir consistència entre tasques i iteracions. Tot plegat apunta a una evolució del disseny assistit per IA cap a fluxos més continus, on el sistema no només genera pantalles sinó que també conserva criteris, reutilitza context i accelera la col·laboració.
Les accions de Figma han caigut un 10%.
La nova app d’OpenAI
OpenAI prepara un gir estratègic cap a la productivitat d’escriptori amb la integració de ChatGPT, el navegador Atlas i l’eina de programació Codex en una sola aplicació. Segons la informació disponible, el projecte estaria liderat per Fidji Simo, responsable de l’àrea d’aplicacions, amb suport de Greg Brockman, i respondria a una constatació interna: la fragmentació de productes havia començat a frenar el ritme, la qualitat i la coherència de l’ecosistema. La nova aposta vol construir una mena de superapp centrada en la IA agentiva, és a dir, sistemes capaços no només de respondre preguntes, sinó també d’escriure codi, analitzar dades i executar tasques complexes en nom de l’usuari.
El focus se situaria sobretot en l’ordinador, no pas en el mòbil, amb la idea de convertir ChatGPT en un espai de treball central i no en una eina aïllada que cal obrir expressament. El moviment reflecteix un canvi de fons en la competició de la IA. Si fins ara moltes empreses havien llançat productes separats, la tendència apunta cada vegada més cap a plataformes integrades, capaces d’unir navegació, assistència, programació i automatització en un mateix entorn. Per a OpenAI, la jugada no seria només tecnològica, sinó també empresarial: menys dispersió, més control del flux de treball i una proposta més sòlida en un mercat on ja no n’hi ha prou amb tenir el millor xatbot.
Perplexity Computer i Perplexity Health
Perplexity Computer és l’aposta de Perplexity per anar més enllà del cercador amb IA i convertir-se en un agent digital que actua per l’usuari. Segons la documentació oficial, no es limita a respondre preguntes: pot fer tasques i fluxos de treball com reservar viatges, omplir formularis, analitzar informació i treballar amb connectors i aplicacions externes. La clau del producte és que Perplexity el presenta com un digital worker capaç de combinar cerca, síntesi, execució i context de treball en una sola experiència.
A més, incorpora skills, que són conjunts d’instruccions reutilitzables per adaptar com treballa l’agent en tasques concretes, de manera que el sistema no només respon, sinó que pot operar amb més consistència segons el tipus de feina. Oficialment, Computer està disponible per a subscriptors Perplexity Pro i Max al web i a Slack. En resum, Perplexity Computer vol competir en la cursa dels agents d’IA: eines que no només informen, sinó que també executen accions. El canvi important és aquest: passar d’una IA que ajuda a buscar respostes a una IA que fa feina operativa en nom de l’usuari, dins d’un entorn cada vegada més orientat a la productivitat.
La recerca IA
OpenMAIC: Generative Learning in Multi-Agent Interactive Classroom - AI Lab: Tsinghua Univ
OpenMAIC és una nova plataforma educativa d’intel·ligència artificial impulsada des de la Universitat de Tsinghua que promet convertir qualsevol PDF o tema en una classe interactiva amb professors, ajudants i companys virtuals generats per IA. Segons el web del projecte i el repositori oficial, el sistema crea diapositives, qüestionaris, simulacions, narració per veu i debats en temps real a partir d’un document o d’una simple descripció del tema. El projecte sí que té base acadèmica real. La idea de MAIC apareix descrita en un article a arXiv signat per investigadors vinculats a Tsinghua, on es presenta aquest model com una evolució dels MOOC tradicionals cap a un entorn d’aprenentatge més personalitzat, interactiu i social. S’ha provat amb més de 500 estudiants i més de 100.000 registres d’aprenentatge en experiments preliminars; la web actual del producte eleva la xifra a 700+ estudiants.
La proposta és interessant perquè apunta cap a una idea potent: que la IA no només expliqui continguts, sinó que simuli una aula sencera, amb rols diferenciats i interacció contínua. També encaixa amb una tendència més àmplia en educació digital, la d’utilitzar agents múltiples per adaptar ritmes, generar feedback i estimular la participació. Ara bé, cal separar el potencial del màrqueting: OpenMAIC està ben documentat com a projecte obert i experimental, però les grans promeses sobre substituir o superar l’ensenyament tradicional encara demanen més validació independent i a escala.
What 81.000 people want from AI - AI Lab: Anthropic
Anthropic ha intentat anar més enllà de les mètriques d’ús i preguntar directament als usuaris què esperen de la intel·ligència artificial i què els inquieta. Ho ha fet amb Anthropic Interviewer, una eina basada en Claude que automatitza entrevistes qualitatives a gran escala. En el primer estudi oficial publicat, la companyia va recollir 1.250 entrevistes a professionals del món generalista, de les indústries creatives i de l’àmbit científic, amb un objectiu clar: entendre no només com s’utilitza la IA, sinó quin imaginari social i professional està construint al seu voltant.
El resultat és més ambigu i més interessant del que sovint suggereix el discurs triomfalista del sector. Els participants descriuen, en general, una relació positiva, però tensionada amb la IA: la valoren com una eina de productivitat, especialment per descarregar-se de tasques rutinàries, però alhora expressen reserves sobre la pèrdua d’autonomia, la substitució laboral, la fiabilitat dels sistemes i l’erosió d’allò que consideren central en la seva identitat professional. Anthropic assenyala que els treballadors tendeixen a preservar les funcions que perceben com a nuclears del seu ofici, mentre deleguen a la màquina les feines més repetitives; en els creatius hi conviuen l’eficiència i l’estigma, i en els científics predomina encara una confiança limitada quan es tracta de recerca de més valor.
La lliçó de fons és que la relació amb la IA no es deixa reduir a una divisió simple entre entusiastes i detractors. L’estudi d’Anthropic suggereix que esperança i temor no són sentiments excloents, sinó sovint simultanis: una mateixa persona pot veure en la IA una promesa d’alliberament del treball mecànic i, al mateix temps, una amenaça a la seva autonomia o al seu futur laboral. Això obliga a matisar el debat públic: la qüestió ja no és només què pot fer la intel·ligència artificial, sinó quin tipus de vida professional, creativa i social reconfigura a mesura que s’integra en la quotidianitat. Anthropic, de fet, adverteix que es tracta d’indicis preliminars, no de conclusions definitives sobre l’impacte a llarg termini.
Com la IA et canviarà la vida?
Robots que inspeccionen línies d’alta tensió
La Xina ha desenvolupat robots especialitzats capaços d’inspeccionar línies d’alta tensió, reparar avaries amb la xarxa en funcionament i garantir el manteniment del subministrament sense exposar cap treballador a riscos innecessaris.
Un port operat a distància
Un port marítim de la Xina ja opera amb grues impulsades per intel·ligència artificial i camions autònoms, movent mercaderies de manera fluida i sense intervenció humana directa.
El nou campus de la Universitat de Jiaotong
La nova seu de la Xi’an Jiaotong University, batejada com a Western China Science and Technology Innovation Harbour, s’ha convertit en un nou símbol de l’ambició tecnològica xinesa. El complex, situat a la nova àrea de Xi’an, es presenta com un gran centre de recerca i innovació pensat per a disciplines estratègiques com la intel·ligència artificial, l’enginyeria biomèdica, l’aeroespacial i la manufactura avançada. Més enllà de l’impacte visual de la seva arquitectura, el missatge que acompanya el projecte és clar: no es tracta només d’aixecar edificis espectaculars, sinó de construir infraestructura científica de nova generació. Amb una extensió de 333 hectàrees, el campus vol concentrar laboratoris, equipaments i col·laboració internacional en un mateix espai, amb l’objectiu d’accelerar la recerca i atreure talent.
Els autobusos autònoms de la Xina
Els autobusos autònoms ja són una realitat a molts llocs de la Xina.
Altres notícies
-PwC diu que els socis que no abracin la IA no tenen cabuda a l’empresa i comença a pensar en alternatives a la facturació per hores; altres consultores ja facturen per resultats.
-Google Labs ha tret un competidor de Figma, Stitch, una plataforma per fer vibe design. Les accions de Figma han baixat un 10%.
-OpenAI ha arribat a un acord per comprar Astral, que s’integrarà a Codex.
-Grok Imagine ja fa vídeos d’1 minut.
-Optimus progressa, i molt!
-Meta ha donat per finalitzat i tancat el seu projecte de metavers (Horizon VR).
-Amazon reduirà molt el seu contracte amb el servei postal dels Estats Units. Un cop important per a l’organització.
-Nvidia torna a produir a la Xina.
-Amazon compra l’empresa emergent de robots autònoms Rivr.
-Uber inverteix 1,25B$ a Rivian a canvi de 50.000 robotaxis.
-Waymo té 13x menys accidents seriosos que els humans
-Jeff Bezos està aixecant 100B$ per automatitzar la indústria.
-Lovable també ha creat un agent com Manus o Cowork.