Nvidia ha completat formalment la inversió de 5.000 milions de dòlars (aproximadament 4.250 milions d’euros) a Intel, una operació anunciada el passat mes de setembre i que ara es materialitza després de rebre el vistiplau dels organismes reguladors nord-americans. Aquest moviment financer, dut a terme a través de l’adquisició de 214,8 milions d’accions ordinàries d'Intel a un preu unitari de 23,28 dòlars (19,79 euros), no és només una transacció econòmica sinó un punt d’inflexió estratègic en la indústria global de semiconductors. L'operació es troba estretament vinculada al llançament d’un projecte conjunt amb què ambdues tecnològiques pretenen desenvolupar una nova generació de productes per a centres de dades i sistemes informàtics d’ús general, un mercat en plena ebullició a causa de l’explosió de la intel·ligència artificial.
El document, presentat davant la Comissió de Borsa i Valors (SEC) aquest dilluns, confirma l’execució de l’acord, tancant així mesos de negociacions i anàlisi regulatòria. Aquesta injecció de capital per part del líder indiscutible en xips per a IA cap a Intel reflecteix una reconfiguració profunda de les aliances industrials. L’objectiu explícit és fusionar dos ecosistemes tecnològics fins ara paral·lels: l’arquitectura de computació accelerada i d’IA de Nvidia amb l’extens i consolidat ecosistema de processadors x86 d’Intel.
Les declaracions dels màxims dirigents de les dues companyies, realitzades en el moment de l’anunci, deixaven clara la visió d’aquesta aliança. Jensen Huang, conseller delegat de Nvidia, va afirmar que "la IA està impulsant una nova revolució industrial i reinventant tots els nivells del hardware informàtic". Per la seva banda, Lip-Bu Tan, CEO d'Intel, va remarcar el valor simbiòtic de l'acord.
"Les plataformes líders d'Intel per a centres de dades i aparells d'ús comú, combinades amb la nostra tecnologia de processos, fabricació i capacitats avançades d'empaquetament, complementaran el lideratge de Nvidia en IA i computació accelerada per permetre nous avenços en la indústria", afirmava el directiu. Aquest moviment de capital privat es produeix en paral·lel a una intervenció estatal massiva a Intel per part del govern dels Estats Units. L’administració Trump va plantejar l’agost passat la compra d’un 9,9% del capital social d’Intel per uns 8.900 milions de dòlars (7.565 milions d’euros), amb l’objectiu declarat de reforçar una de les seves principals firmes de semiconductors i crear llocs de treball tecnològics d’alta qualificació al país.
Una convergència necessària en un paisatge canviant
El finançament d’aquesta participació accionarial per part de l’Estat es va estructurar de manera complexa, utilitzant part dels fons públics ja aprovats per a la companyia. Es van destinar 5.700 milions de dòlars (4.845 milions d’euros) procedents de subvencions atorgades a Intel en el marc de la Llei CHIPS i Ciència, ajudes que ja estaven concedides, però que encara no s’havien desemborsat. A aquesta xifra se li van sumar 3.200 milions de dòlars (2.720 milions d’euros) addicionals com a part d'un programa governamental, dedicat a tecnologies de seguretat nacional.
En conjunt, la injecció estatal de 8.900 milions es va afegir als 2.200 milions de dòlars (1.870 milions d’euros) en ajuts que Intel ja havia rebut amb anterioritat. Això eleva la inversió pública directa en la companyia a una xifra colossal d'11.100 milions de dòlars (9.435 milions d’euros), una demostració de la voluntat de Washington de recuperar la sobirania tecnològica i la capacitat productiva nacional en un sector estratègic, en plena competència geopolítica amb Àsia.
La inversió de Nvidia en Intel no es pot analitzar de manera aïllada. Representa la confluència de tres tendències poderoses: la carrera global per la supremacia en intel·ligència artificial, els esforços de reindustrialització tecnològica dels Estats Units i la necessària reconversió dels gegants tradicionals del hardware. Mentre Nvidia busca assegurar-se un accés privilegiat a capacitats de fabricació avançada i a l’omnipresent arquitectura x86, Intel obté no només un important respir financer, sinó també una porta d’entrada directa a l’ecosistema dominant d’IA.
En aquest context, els fons públics actuen com a catalitzador i assegurador d’aquest reajustament industrial, creant un terreny de joc on les col·laboracions privades d’aquesta magnitud són possibles i, sobretot, estratègicament incentivades. El resultat és un nou mapa de poder al sector, on les antigues fronteres entre dissenyadors de xips, fabricants i desenvolupadors d’arquitectures específiques es difuminen en favor d’aliances integrals capaces de respondre a les demandes del nou cicle tecnològic.