Després de la bogeria de la setmana passada, aquesta ha estat una setmana d’anuncis, tant esperats com discrets però significatius. Hi trobem notícies destacades com les d’Anthropic, però també d’altres petits però remarcables, com les de Manus o DeepSeek. També avui parlarem d’estrategia, de l’estrategia de la IA, tant en l'àmbit de país en el cas de la Xina com de producte en el cas d’Anthropic.
Manus, DeepSeek i Perplexity
Dues notícies que podrien passar desapercebudes, però que tenen més importància de la que aparenten. La primera és la darrera actualització de Manus, que incorpora una nova funcionalitat per generar presentacions automàtiques. En un món on tots fem slides, aquesta nova capacitat pot tenir una gran acollida!
La segona notícia fa referència a DeepSeek. Tot i que s’esperava una nova versió completa, finalment s’han llançat millores sobre el model actual. Els resultats són molt notables en diversos camps. Encara no arriba al nivell dels models d’OpenAI com el GPT-4 o GPT-4o, però s’hi acosta molt i obre expectatives.
Perplexity no ha volgut ser menys i ha tret Perplexity Labs, que fa fulls de càlcul, spreadsheets i en general una feina de recerca com alters agents. Només està disponible en les versions de pagament.
Trump, Nvidia i la geopolítica dels xips
La nova prohibició de vendre xips d’alt rendiment a la Xina li costarà a Nvidia uns 2.500 milions de dòlars en vendes aquest trimestre i fins a 8.000 milions el següent. Malgrat això, la companyia ha registrat un augment del 69% en beneficis i del 75% en tresoreria, arribant als 26.000 milions de dòlars—més que Apple o Google. La demanda és tan forta que les previsions de vendes pel segon trimestre han crescut un 50%. El mercat xinès, valorat en 50.000 milions anuals, continua essent un escenari clau. Tot i les restriccions, Nvidia llançarà una nova GPU basada en Blackwell per la Xina, adaptada als límits establerts per l’administració Biden. Aquest nou xip costarà entre 6.500 i 8.000 dòlars, per sota dels 10.000-12.000 de l’actual H20. Mentrestant, els fabricants xinesos no es queden quiets: Huawei ja compta amb l’Ascend 910C i, a més, proliferen mercats negres on s’adquireixen GPUs Nvidia. Una conseqüència directa de les restriccions és el creixement de la indústria local xinesa, cada vegada més competitiva.
Mistral: agents i talent europeu
El fabricant europeu Mistral també ha estat notícia. Aquesta setmana ha llançat la seva API per crear agents, entrant de ple en aquest nou nínxol que ja acapara l’atenció de tot l’ecosistema. A més, segueix consolidant la seva posició com a pol d’atracció de talent: dels 14 enginyers que van desenvolupar LLaMA 3 a Meta, 11 ja han passat a Mistral. És un patró habitual al sector—OpenAI i DeepMind han donat lloc a nombroses startups, com ara la de Mira Murati, ex-CTO d’OpenAI, que ara lidera Thinking Machines.
Anthropic: especialització i domini en agents
El gran protagonista de la setmana ha estat, però, Anthropic. Tot i que els seus nous models (Claude 4, Opus 4 i Sonnet 4) es van llançar la setmana passada, aquesta hem conegut els resultats dels benchmarks.
Opus 4 està orientat a la programació i Sonnet 4 al raonament, dues àrees clau per a la seva estratègia. El seu objectiu és clar: convertir-se en la base per a altres agents. Dos casos d’èxit en aquest sentit són Perplexity i Manus (que utilitza Sonnet), i Cursor (el principal agent de programació, que utilitza Opus). Aquesta estratègia d’especialització en agents l’ha portat a desenvolupar el protocol MCP (Model Control Protocol) que s’està convertint el el protocol estàndard d’agents per connectar-los amb eines, serveis externs i dades. MCP s’està consolidant com l’API dels agents. Cal destacar que, per un breu període, Gemini 2.5 va ser el millor model de programació... fins que Claude 4 va arribar i el va desbancar. Aquesta setmana, a més, Claude Sonnet ja és capaç de parlar—encara en fase beta. També s’ha anunciat que Reed Hastings, fundador de Netflix, s’incorpora al consell d’Anthropic.
Elon Musk: com sempre, protagonista
No hi ha setmana sense Elon Musk. Aquesta, xAI ha pagat 300 milions de dòlars a Telegram per integrar Grok dins l’app. Ara estarà disponible per a tots els usuaris, i Telegram rebrà el 50% de les subscripcions fetes a través de la seva plataforma. Tesla, per la seva banda, ha rebut el permís per començar a oferir un servei de robotaxis de pagament a Califòrnia i a Austin. De fet, els vehicles Tesla als EUA ja s’autoentreguen: un cop fabricats, condueixen sols fins a casa del client. La gran notícia, però, és que el 12 de juny es preveu el llançament del servei de robotaxi a Austin. Aquest és un pas decisiu. Si funciona bé, pot marcar l’inici d’una nova era. Però no és exempt de riscos: Tesla no utilitza micro-mapping com Waymo o Apollo, sinó que interpreta la informació del trànsit en temps real.
Xina: estratègia, pragmatisme i velocitat
Aquests dies la Xina està discutint la seva estratègia d’IA, és un projecte de policy que en diuen AI+, recorda a Internet+ de fa ja molts anys. Dues idees sobresurten en aquesta discussió. Les dues abanderades per professors de Tsinghua. La primera ja coneguda són els Moonshots en temes a on poden sobrepassar a occident, van des de bio a quàntica. El segon és molt més interessant, qui el promou és Jei Tang, de la universitat de Tshingua (el MIT xinès). El seu argument és que la Xina no podrà agafar als Estats Units en IA en aquesta onada, però la creació de valor no ve del descobriment, ve de l’adopció, i pel tant la Xina ha de ser “fast followers” i adoptar aquesta tecnologia abans i millor que ningú, aconseguint capturar el màxim de valor i que les seves empreses depassin i guanyin a la resta. És una idea que té molta tracció a la Xina i que probablement acabarà marcant la seva policy futura. Una idea que ens aniria bé copiar. Per acabar, aquí teniu un vídeo que mostra centenars de furgonetes elèctriques i autònomes que ja es despleguen en diverses ciutats xineses per fer el repartiment de darrera milla. Un exemple viu de com l’adopció accelera la innovació.