Investigadors de diverses institucions i centres hospitalaris de Catalunya han creat un sistema d'intel·ligència artificial que ajuda a determinar si el càncer de mama s'ha estès cap als ganglis de l'aixella. El tret distintiu rau en el fet que, per primera vegada, s'han combinat les dades clíniques i patològiques del tumor amb les que descriuen la reacció del sistema immunitari de la pacient. La coordinació tecnològica ha estat a càrrec de la Universitat Pompeu Fabra, mentre que la part clínica l'han portada investigadors de l'Hospital Tortosa Verge de la Cinta, la Universitat Rovira i Virgili i l'Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud.
Els resultats indiquen que la manera com respon el sistema immunitari és un element cabdal a l'hora de saber si el càncer de mama luminal, un dels subtipus més freqüents, acabarà afectant els limfoides de l'aixella. Tanmateix, les proves diagnòstiques i les tecnologies que s'apliquen actualment en la pràctica mèdica habitual no solen tenir en compte aquesta resposta, una mancança que aquest estudi vol començar a corregir.
Segons les estimacions de l'Organització Mundial de la Salut per a l'any 2024, més de 2,4 milions de dones van ser diagnosticades de càncer de mama a tot el món i unes 694.000 van morir per aquesta causa. Quan les cèl·lules tumorals arriben als ganglis limfàtics axil·lars, la mortalitat augmenta de manera clara, cosa que explica per què és tan rellevant detectar aquest desplaçament com més aviat millor.
El procés de construcció de l'eina
L'equip ha desenvolupat un model d'aprenentatge automàtic que integra la informació sobre la resposta immune amb les dades clíniques i patològiques, amb la finalitat d'explorar la seva utilitat per confirmar la presència de metàstasi als ganglis. Abans de fixar la versió definitiva, se'n van provar tres d'anteriors. Dues es van entrenar amb les dades clíniques i immunològiques d'un grup de 83 dones amb càncer de mama luminal diagnosticades entre 1995 i 2008, i una tercera va utilitzar una mostra més gran de 344 pacients, incloent-hi les 83 primeres, però només amb informació clínica. La versió final, que sí que incorpora les dades immunitàries, aconsegueix disminuir els falsos positius de metàstasi respecte del sistema entrenat exclusivament amb variables clíniques.
La recerca ha permès identificar un candidat a biomarcador de la metàstasi axil·lar del càncer de mama, conegut com a CD21+intratumoral. Es tracta d'un conjunt de cèl·lules dendrítiques fol·liculars situades dins del tumor primari que podrien tenir un paper determinant a l'hora de detectar fins on s'ha estès la malaltia. Fins ara, l'anàlisi dels ganglis limfàtics s'havia centrat gairebé sempre a comprovar si contenien o no cèl·lules tumorals; aquest treball suggereix que els ganglis lliures de metàstasi també ofereixen informació valuosa, ja que la forma com s'hi organitza la resposta immunitària, juntament amb la del tumor original, guarda relació amb l'evolució de la malaltia.
L'investigador Carlos López Pablo ho resumeix com un pas endavant per comprendre per què alguns tumors s'estenen cap als ganglis i d'altres no, i quin paper hi pot tenir la resposta immune. Els autors matisen que aquesta eina no serveix per predir si una pacient desenvoluparà metàstasi, sinó per establir quines variables clíniques i, sobretot, immunitàries estan associades al fet de tenir afectació a l'aixella. A més, recalquen que la validesa del possible biomarcador s'haurà de continuar comprovant en estudis futurs abans de poder-lo incorporar a la rutina assistencial.