El papa Lleó XIV ha instat aquest diumenge els fidels a comprometre's a promoure formes de comunicació que respectin sempre la veritat de l'ésser humà, en un context marcat per l'auge de la intel·ligència artificial. Les declaracions del pontífex s'han produït al final del prec des del palau apostòlic.
Lleó XIV va aprofitar l'ocasió per a llançar una crida explícita en l'era digital. "En aquesta era de la intel·ligència artificial, animo tots a comprometre's a promoure formes de comunicació que respectin sempre la veritat de l'ésser humà, cap a la qual ha d'orientar-se tota innovació tecnològica", va declarar el papa.
Les paraules del pontífex subratllen la necessitat que el progrés tecnològic no perdi de vista la centralitat de la persona i la seva dignitat, un eix que ha marcat els primers mesos del seu pontificat. La intervenció papal arriba en un moment en què els debats sobre la regulació de la intel·ligència artificial s'intensifiquen a tot el món, des del Parlament Europeu fins als Estats Units i la Xina.
Els riscos de la deshumanització en la comunicació digital
La crida de Lleó XIV no és només una advertència sobre els perills tècnics de la intel·ligència artificial, sinó que incideix en un aspecte més profund: la necessitat que la comunicació conservi la seva dimensió humana. El papa va alertar implícitament contra els riscos de deshumanització que comporten els algoritmes quan redueixen la interacció entre persones a simples intercanvis de dades o quan difonen continguts falsos o manipulats. La referència a "cuidar les veus i els rostres humans" apunta a la importància de preservar la identitat, la vulnerabilitat i la singularitat de cada persona en un entorn cada cop més mediat per màquines aprenents.
El pontífex va connectar així el missatge del Dia Mundial de les Comunicacions Socials amb una preocupació més àmplia que ha anat madurant al llarg dels darrers anys. Ja en pontificats anteriors, el Vaticà havia manifestat la seva inquietud per l'impacte de les tecnologies digitals en la vida comunitària i en la veritat de la informació, però amb Lleó XIV aquesta atenció s'ha intensificat i s'ha concretat en mesures institucionals. La seva intervenció d'aquest diumenge suposa, de fet, la primera gran declaració pública del papa sobre intel·ligència artificial des de la seva elecció, tot i que no serà l'última.
Una comissió vaticana per a coordinar la resposta a la IA
La crida del papa no ha estat un gest aïllat, sinó que s'emmarca en una estratègia més àmplia de la Santa Seu per a abordar els reptes plantejats per la intel·ligència artificial. Aquest mateix cap de setmana, Lleó XIV també va aprovar la creació d'una comissió formada per membres de diversos departaments del govern vaticà. L'objectiu d'aquest nou òrgan serà facilitar l'intercanvi d'informació i projectes sobre IA, incloent-hi el disseny de polítiques per al seu ús intern a l'Església. La decisió reflecteix la voluntat de centralitzar i coordinar les diferents iniciatives que ja estan en marxa en diversos àmbits de la Cúria romana, des de la comunicació fins a la caritat i la doctrina.
El cardenal Michael Czerny, prefecte del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, serà el responsable de liderar aquesta comissió. Segons ha informat la Santa Seu, l'encàrrec del cardenal consistirà a analitzar els possibles efectes de la intel·ligència artificial en els éssers humans i en la humanitat en el seu conjunt, així com a vetllar perquè la preocupació de l'Església per la dignitat de cada persona, especialment en relació amb el seu desenvolupament integral, quedi reflectida en totes les actuacions. La tria de Czerny, un cardenal amb experiència en temes socials i migratoris, no és casual: el Vaticà vol que l'enfocament sobre la IA tingui una base antropològica sòlida i atenta als més vulnerables.
Un document sobre intel·ligència artificial
Des de l'inici del seu pontificat, Lleó XIV ha mostrat una atenció preferent per les qüestions tecnològiques i el seu impacte en la societat i en la vida de les persones. En aquesta línia, el papa té prevista la publicació imminent d'una encíclica dedicada íntegrament a la intel·ligència artificial, un document que suposarà la primera gran declaració magisterial del seu pontificat sobre un tema d'actualitat i rellevància ètica. La iniciativa de l'encíclica ha partit també del cardenal Czerny, que té l'aprovació explícita del pontífex per a desenvolupar una reflexió profunda sobre els límits i les possibilitats de la IA.
El text, que s'espera en les pròximes setmanes o a tot tardar a la tardor, abordarà qüestions com l'impacte de l'automatització en el món del treball, la protecció de la privacitat i la necessitat que els algoritmes respectin els drets fonamentals i la llibertat de consciència. Fonts vaticanes han indicat que l'encíclica també tractarà temes com l'ús militar de la intel·ligència artificial, la seva aplicació en sistemes judicials i administratius, i el risc de biaixos discriminatoris incorporats en les dades d'entrenament.
Amb aquest moviment, Lleó XIV vol situar l'Església catòlica com un interlocutor actiu en el debat global sobre el futur de la tecnologia, reivindicant una mirada humanista i antropològica enfront de visions merament tècniques o economicistes. El papa, que ha seguit de prop els treballs de comissions internacionals com la de l'ONU sobre governança de la IA, aspira que el seu document pugui influir en les polítiques públiques i en la consciència ètica de desenvolupadors i usuaris.