Laia Morales és consultora tecnològica i sòcia fundadora de Bexperience, una firma amb seu a Terrassa que assessora empreses per integrar la intel·ligència artificial en la seva operativa. Durant la conversa amb ON-IA, la consultora defineix la IA com una eina complementària i no substitutiva, que ja considera "una extremitat més" en la seva feina diària.

Morales també destaca que la implementació és transversal a tots els sectors, inclosa l'administració pública, on s'utilitza per simplificar tasques manuals i rutinàries. Un cas d'èxit tangible és l'extracció i classificació ràpida de dades amagades en documents extensos, reduint processos d'hores o dies a minuts.

Assenyala que el principal obstacle no és la tecnologia, sinó la gestió del canvi i les barreres internes de les organitzacions. Èticament, la fundadora de Bexperience alerta del risc de la pèrdua de l'esperit crític, ja que molts usuaris no són conscients que les eines com el ChatGPT poden "inventar-se" la informació. Mira al futur amb la convicció que la IA ve per quedar-se, però el canvi real arribarà amb la "part agèntica": automatitzacions tan integrades que ni tan sols ens adonarem que fem servir la tecnologia.

Què és per vostè la intel·ligència artificial? 
És una eina potentíssima, jo sempre dic que és una tecnologia que ens complementa completament, no és un substitut sinó que és un complement per la nostra feina diària.

En un dia normal, com utilitza la IA?
Per mi, la intel·ligència artificial, la generativa, és com si fos una extremitat més del meu cos, especialment en l’àmbit laboral. No sabria com fer la feina com tres anys enrere. Exemples concrets te'n puc posar molts, però aquesta tecnologia és útil per analitzar un una petició de proposta, fer la transcripció d’una reunió o un pla de treball. 

Haig de dir que tot el que ens dona la intel·ligència artificial són esborranys, perquè no deixa de ser una eina que actua com a complement i no un substitut. Hi ha molta gent que la fa servir malament. Jo faig moltes conferències i formacions, on la part de comunicació és imprescindible per generar interès. D’alguna manera, la intel·ligència artificial et pot servir de palanca per a quan no tens inspiració. 

A l'administració pública, la IA no s’implementa tan ràpidament com ens agradaria perquè toquem temes crítics com la privadesa o la seguretat de les dades

Com a consultora vostè té una visió transversal de l’àmbit empresarial. En quins àmbits observa que la IA s’està implementant d’una forma més intensa?
Puc dir que en tots, a Bexperience tenim una cartera de clients molt diversificada. Malgrat Catalunya és un territori on el comerç, la indústria i l’empresa privada tenen molt de pes, jo haig de dir que l’administració pública també s’està interessant per la intel·ligència artificial. 

Al sector públic treballem amb organitzacions que volen revisar processos i simplificar tasques molt manuals i rutinàries. Sense oblidar l’ús de la tecnologia per altres aspectes farragosos com la contractació pública. El problema que ens trobem és que la intel·ligència artificial no s’implementa tan ràpidament com ens agradaria perquè, a l’administració pública, toquem temes crítics com la privadesa o la seguretat de les dades. 

Han detectat algun cas on, de forma tangible, la intel·ligència artificial ha representat un salt de qualitat?
N'hi ha un de molt transversal, l’obtenció de dades en documentació molt extensa. L’exemple és el document d’escriptura d’una empresa amb una extensió de 200 pàgines i on calia saber, entre altres aspectes, els últims canvis al voltant de la denominació i la raó social. La intel·ligència artificial ens permet obtenir dades amagades i que moltes vegades cal obtenir-les per diferents processos. 

En aquest sentit, fa pocs dies, dins del ChatGPT vam activar una opció que focalitza aquesta informació dins de l’extensa documentació empresarial que comentàvem i la classifica en una taula. Ara, una persona de l’administració pública que ha de revisar informació per determinar si un procés tira endavant o no pot dur a terme aquesta tasca en pocs minuts i no en hores o dies com ara. 

Com decideix si és idoni que la intel·ligència artificial es pugui aplicar en un projecte? 
Quan comencem amb una empresa, tothom ens demana com pot ajudar la intel·ligència artificial. Moltes vegades, la gent es pensa que estem en una fase molt avançada d’incorporació d’aquesta tecnologia i, realment, encara ens trobem en una fase inicial. El primer que cal fer és una diagnosi de quines són les tasques susceptibles de ser millorades, optimitzades o fins i tot automatitzades.

Un cop fet l’anàlisi, nosaltres ubiquem totes les tasques i processos en un context d’esforç-benefici. Sempre comencem amb les coses que tenen un alt benefici i un esforç baix. D’això se’n diu quick-wins. L’esquema visual ens ajuda a determinar l’efecte d’aquesta automatització de tasques i processos, perquè tothom no té la mateixa urgència per aplicar-ho. No es tracta exclusivament de buscar el retorn de la inversió. 

 

La dificultat no és la tecnologia, sinó la gestió del canvi i que la gent s’acostumi a treballar d’un altre forma

Alguna vegada s’ha trobat que les expectatives d’un projecte relacionat amb la intel·ligència artificial ha xocat amb la realitat? 
No ens hem trobat en la part pràctica, però si hem constatat que a les empreses i organitzacions, moltes vegades, existeixen barreres internes amb la intel·ligència artificial. Pots tenir una eina que millori un procés, però sempre apareix algú que diu que prefereix fer-ho com sempre. Quan fem formacions a les empreses per grups de 10 persones, dues segurament aplicaran els coneixements adquirits i vuit que els hi costarà més. La dificultat no és la tecnologia, sinó la gestió del canvi i que la gent s’acostumi a treballar d’un altre forma. 

Més enllà de la seva experiència empresarial, quin creu que és el principal dilema ètic que presenta la intel·ligència artificial?
Quan parlo del tema, sigui en xerrades o altres converses, intento sensibilitzar molt perquè la gent fa servir la intel·ligència artificial sense saber realment que és. Això comporta molts riscos, perquè estem parlant d’una eina que fa servir una base de coneixement que és una caixa negra i no sabem en funció de quin criteri et dona una determinada resposta. 

Crec que dels errors se’n parla molt i ho dic perquè estic cada dia en contacte amb empreses i la gent encara no és conscient que si tu fas una cerca al ChatGPT pot ser que s’estigui inventant la informació que et dona. A nivell de societat hauríem de fer alguna cosa amb la pèrdua de l'esperit crític per part de la gent jove. Què fem amb tota aquesta gent jove que fa servir la intel·ligència artificial sense control? 

Aleshores, qui creu que ha de gestionar tot això que planteja?
Primer de tot s’han de prendre mesures de conscienciació i de formació. Els joves que ara acaben una carrera universitària ja fa tres anys que utilitzen la intel·ligència artificial i nosaltres ara tot just ens ho plantegem en àmbits com l’administració pública. 

Per acabar, com veu les possibilitats de la intel·ligència artificial, des del punt de vista del negoci, d’aquí a 10 anys?
Estic convençuda que això ha vingut per quedar-se i en els pròxims anys hi haurà un canvi en la forma en què veiem la intel·ligència artificial. Parlem molt del ChatGPT, però la intel·ligència artificial és molt més. Sempre poso l'exemple que jo, quan estudiava enginyeria informàtica l'any 2008, ja vaig viure una revolució de la intel·ligència artificial com va ser l’àmbit del big data.

La gent es pensa molt que amb un ChatGPT resols tota la problemàtica de la seva organització i no és així, jo crec que el que realment vindrà és tota la part agèntica, tota la part d'automatitzacions amb intel·ligència artificial de tal manera que no ens adonem que fem servir la intel·ligència artificial.