L'economia nord-americana es troba en una situació paradoxal: la seva vigorositat depèn, en gran manera, de les immenses inversions en intel·ligència artificial (IA) que, segons diverses anàlisis macroeconòmiques, plantegen greus interrogants sobre la seva capacitat real de generar retorns sostenibles a mitjà termini. Aquest fenomen, que creix a un ritme exponencial, genera tant entusiasme com inquietud entre els experts.

El Banc d'Amèrica (BoA) ha quantificat recentment que, durant el segon trimestre de l'any, les inversions en IA, "especialment en programari i equips informàtics", van contribuir fins a 1,3 punts percentuals al creixement del Producte Interior Brut dels Estats Units. Aquesta xifra representa aproximadament la meitat de la creació de riquesa del país durant aquest període, una proporció que il·lustra la importància cabdal que ha adquirit aquesta tecnologia.

La rellevància de la IA en l'escenari econòmic actual és tal que ha aconseguit contrarestar l'efecte negatiu dels alts tipus d'interès implementats per la Reserva Federal per combatre la inflació. James Egelhof, economista en cap de BNP Paribas als Estats Units, ho ha explicat amb contundència: "La IA ha evitat que l'economia entri en recessió". Aquesta opinió és compartida per analistes d'altres institucions financeres com Deutsche Bank, que coincideixen a atribuir a la inversió tecnològica el paper d'estabilitzador en un context econòmic altament volàtil.

Els números ho confirmen: després d'una petita caiguda en el primer trimestre de 2025, el PIB nord-americà es va recuperar amb força durant el segon trimestre, assolint un creixement del 3,8%. Segons el citat informe del BoA, "una de les principals raons de la resiliència del creixement fins ara és la inversió que és dirigida a categories tecnològiques i relacionades amb la IA".

La concentració del capital

L'anàlisi de Goldman Sachs revela un fenomen encara més significatiu: els gegants tecnològics Microsoft, Meta, Alphabet i Amazon representen actualment més del 25% de tota la inversió de capital realitzada per les empreses que conformen l'S&P 500, l'índex borsari més important dels Estats Units. Aquesta concentració de recursos en un nombre reduït d'empreses no té precedents en la història econòmica recent. Més impressionant encara és el ritme d'inversió: les inversions d'aquestes companyies estan creixent a una taxa anual del 75%, una velocitat que recorda als períodes de major efervescència tecnològica.

No obstant això, aquesta escena idíl·lica té les seves ombres. Una investigació de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) va assenyalar l'agost passat que, de 300 iniciatives públiques d'IA que es van estudiar, el 95% no van obtenir cap retorn per les seves inversions. Aquesta xifra posa en relleu les dificultats per traduir les inversions en beneficis tangibles.

És precisament aquest tipus d'informes el que porta alguns analistes a establir paral·lelismes entre la situació actual i la bombolla tecnològica de l'any 2000, que va esborrar més de 5 bilions de dòlars dels mercats borsaris. La pregunta que planeja és si ens trobem davant un escenari similar, on l'entusiasme desmesurat supera la realitat econòmica.

El Banc d'Amèrica també va indicar que la tendència inversora es va accelerar durant el tercer trimestre, i que només durant el mes de setembre, la despesa en tecnologia per part de les petites empreses va augmentar un 6,9% interanual, especialment en els sectors de manufactura i construcció. Aquesta dada suggereix que el fenomen s'està estenent més enllà dels gegants tecnològics, arribant a teixir empresarial més modest.

Un dels efectes col·laterals més significatius d'aquest augment de les inversions és la pressió alcista sobre els preus de l'energia, causada per l'auge dels centres de dades, peça bàsica per a la IA. Segons el Pew Research, aquests centres consumeixen al voltant del 4% de tota l'electricitat del país, una xifra que creix a ritme accelerat. Alguns megacentres a Virgínia utilitzen l'equivalent al consum elèctric d'una ciutat sencera, posant en relleu els reptes de sostenibilitat energètica que planteja aquesta revolució tecnològica.

Impacte en l'ocupació

En mig d'aquest debat, hi ha una dada positiva: contràriament als temors inicials, la IA no està destruint llocs de treball segons les dades oficials nord-americanes. De fet, el BoA va afirmar que en sectors com el financer o el tecnològic està contribuint al creixement de l'ocupació. Aquest fenomen suggereix que, de moment, la tecnologia està actuant com a complement de les capacitats humanes més que com a substitut.

La qüestió central per a analistes com George Saravelos, de Deutsche Bank, és què ocorrerà amb l'economia nord-americana una vegada que aquestes gegantesques inversions en IA comencin a moderar-se. En una nota als inversors, Saravelos va escriure: "Les males notícies són que, perquè el cicle tecnològic encara contribuint al creixement del PIB, les inversions de capital necessiten seguir sent exponencials, una cosa altament improbable".

Aquesta advertència apunta al cor del dilema: el creixement econòmic actual depèn d'un nivell d'inversió que és insostenible a llarg termini. Quan el ritme d'inversió es normalitzi, com és inevitable, l'economia nord-americana s'enfrontarà al repte de trobar nous motors de creixement o, alternativament, podria experimentar una desacceleració significativa.

L'escenari que es dibuixa és complex i ple de contradiccions. D'una banda, la IA s'ha demostrat com un potent estímul econòmic que ha evitat una recessió; de l'altra, la seva capacitat per generar retorns està en qüestió i la seva dependència d'inversions creixents planteja seriosos interrogants sobre la seva sostenibilitat.

El repte per als pròxims trimestres serà determinar si la productivitat generada per la IA aconseguirà compensar la inevitable desacceleració de la inversió, o si, al contrari, ens trobem davant d'una nova bombolla tecnològica les conseqüències de la qual podrien ser tan significatives com les de la crisi del 2000. El que és indiscutible és que els Estats Units han lligat el seu destí econòmic a curt i mitjà termini a l'evolució d'una tecnologia que encara està en fase de desenvolupament, un risc calculat que definirà el rumb no només de la primera economia mundial, sinó possiblement de l'economia global en conjunt.