Un informe elaborat per la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea) assenyala que la irrupció de la intel·ligència artificial en l’economia global consolida un escenari marcat per la dualitat. Les perspectives de creixement associades a aquesta tecnologia conviuen amb advertiments sobre possibles desequilibris estructurals, en una fase inicial que encara no permet establir conclusions definitives sobre el seu abast. L’estudi subratlla que la intel·ligència artificial no es limita a introduir millores en els processos productius, sinó que pot alterar de manera significativa l’organització de la producció, la competència entre empreses i la distribució de rendes. Aquesta capacitat transformadora situa la IA en la categoria de les tecnologies d’ús general, amb un potencial comparable al d’altres grans revolucions.
A diferència de l’episodi de la bombolla puntcom de finals dels anys 90, el desenvolupament actual de la intel·ligència artificial es produeix sobre una base tecnològica ja desplegada. L’existència d’un ecosistema digital consolidat, amb infraestructures de xarxa, capacitat de computació i una elevada penetració d’eines digitals, actua com a suport material per al seu creixement. Aquest context redueix el risc d’un desajust entre expectatives i realitat com el que es va produir en aquell període, tot i que l’evolució del sector continua subjecta a incerteses vinculades al ritme d’adopció per part de les empreses i a la seva integració efectiva.
Els límits del desenvolupament
L’expansió de la intel·ligència artificial està estretament vinculada al creixement de la capacitat de computació, especialment a través de centres de dades de gran escala. Segons l’informe, aquestes infraestructures s’han convertit en un recurs estratègic dins l’ecosistema. Aquest desenvolupament comporta, però, un increment notable del consum energètic, que es configura com un dels principals reptes del sector. Les necessitats elèctriques associades als centres de dades condicionen tant la seva viabilitat econòmica com la seva acceptació social i territorial. En aquest marc, Espanya apareix com un espai emergent per a la implantació d’aquest tipus d’infraestructures, tot i que diversos projectes afronten reticències per part de la població vinculades a l’impacte energètic.
L’anàlisi de Fedea apunta que la Unió Europea parteix d’una posició més feble en el desenvolupament de grans models d’intel·ligència artificial i en la provisió d’infraestructures de computació a gran escala. Aquest desavantatge ha situat el reforç de les capacitats digitals com una prioritat estratègica. Els autors destaquen la necessitat de consolidar un ecosistema propi que permeti reduir dependències tecnològiques i impulsar la innovació. Això implica, entre altres factors, facilitar el desplegament de centres de dades mitjançant marcs regulatoris clars.
L’informe indica que l’impacte econòmic de la intel·ligència artificial dependrà en gran manera de la seva capacitat per traduir-se en increments de productivitat. Tot i el consens sobre el seu potencial, els resultats finals estan condicionats per la velocitat d’adopció per part de les empreses i per la seva complementarietat amb altres tecnologies digitals. A més, el document assenyala que la plena explotació d’aquestes eines requereix canvis organitzatius i inversions en capital humà, elements que han estat determinants en altres processos d’innovació tecnològica.
Concentració de mercat i riscos competitius
Des del punt de vista de la competència, l’estudi identifica una dinàmica dual. La intel·ligència artificial pot facilitar l’entrada de nous actors i la creació de models de negoci innovadors, però també pot afavorir processos de concentració. El pes dels grans volums de dades, la capacitat de computació i les economies d’escala poden consolidar posicions dominants en determinats segments, especialment en el desenvolupament de models avançats i en la provisió d’infraestructures en el núvol. Aquest escenari planteja la necessitat de vigilància per part de les autoritats de competència.
El treball analitza els diferents enfocaments regulatoris que estan emergint a escala internacional. La Unió Europea ha optat per un model basat en la regulació prèvia en funció del risc, amb l’objectiu de garantir la seguretat i la protecció dels drets fonamentals. En canvi, els Estats Units mantenen una aproximació més flexible, amb una menor càrrega normativa per a les empreses, mentre que la Xina combina la promoció tecnològica amb un control regulatori selectiu sobre determinades aplicacions. Aquestes diferències reflecteixen prioritats estratègiques diverses i plantegen el repte d’equilibrar la innovació amb la protecció dels diferents actors implicats.
La intel·ligència artificial es configura, segons Fedea, com una tecnologia amb capacitat per transformar de manera transversal l’economia. El seu impacte final dependrà tant de l’evolució tecnològica com de les decisions de política pública en àmbits com la regulació, la competència i la inversió en infraestructures. Segons conclou l’informe, la configuració d’un marc que permeti fomentar la innovació i, alhora, gestionar els riscos associats serà determinant per definir la distribució dels beneficis econòmics en els pròxims anys.