Després d'un procés de consulta pública i de reunions amb els líders de Silicon Valley, la Casa Blanca va presentar recentment el document Winning the AI Race: America's AI Action Plan, un compendi de més de noranta mesures que reorganitzen les prioritats nacionals entorn de tres pilars estratègics: accelerar la innovació, construir infraestructura tecnològica i exercir un lideratge.

Els orígens del pla estratègic

El gener de 2025, el president Donald Trump va firmar l'Ordre Executiva 14179, sota el títol Removing Barriers to American Leadership in Artificial Intelligence. Amb aquest gest, el mandatari va deixar en clar que la intel·ligència artificial seria un eix central del seu segon mandat, no només com a motor d'innovació econòmica sinó també com a eina estratègica per reforçar el lideratge nord-americà en un escenari internacional dominat per la competència tecnològica.

L'ordre, que revocava polítiques del seu predecessor, instruïa a l'Oficina de Política Científica i Tecnològica a elaborar en un termini de 180 dies un pla integral per garantir que els Estats Units mantinguin la davantera en la cursa global de la IA.

Els eixos del pla: innovació, infraestructura i poder global

El primer eix se centra en la innovació. Trump planteja una política de desregulació agressiva, amb l'objectiu d'eliminar el que considera traves burocràtiques al desenvolupament de la intel·ligència artificial. S'anuncia la revisió de decisions de la Comissió Federal de Comerç (FTC) preses durant l'administració anterior, i s'adverteix que els estats que adoptin regulacions "excessives" sobre IA podrien veure reduïts els seus fons federals.

En aquest marc, el pla promou una IA "lliure de biaixos ideològics", ordenant revisar les guies tècniques de l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (NIST) per eliminar referències a temes com a desinformació, diversitat o canvi climàtic. Ni més ni menys.

També s'impulsa el desenvolupament de models de codi font obert i es garanteixen més recursos a firmes emergents i universitats per accedir a infraestructura de computació avançada. L'administració promet així mateix fomentar projectes pilot en àrees com a salut, agricultura i energia, sota esquemes reguladors flexibles que permetin experimentar amb aplicacions d'IA en benefici de la competitivitat del país.

El segon pilar gira entorn de la infraestructura. El pla contempla un desplegament accelerat de centres de dades, fàbriques de semiconductors i xarxes d'energia capaces de sostenir el consum exponencial de la IA. Per a això, s'anuncia la flexibilització dels processos de permisos i la reducció de normes ambientals, la qual cosa permetria instal·lar instal·lacions crítiques en terres federals amb més rapidesa.

El govern aposta a una combinació de fonts energètiques, que inclouen no només renovables i nuclears, sinó també gas i carbó, en línia amb la política energètica pragmàtica de Trump. A aquest esforç se suma la promoció de megaprojectes com Stargate, una iniciativa liderada per un consorci de gegants tecnològics com OpenAI, Oracle i SoftBank, que busca aixecar la infraestructura d'intel·ligència artificial, més avançada del món dins dels Estats Units i en països aliats.

Amb aquestes mesures, l'administració pretén garantir que l'ecosistema tecnològic nord-americà no depengui de cadenes de subministrament externes i pugui respondre al desafiament plantejat, en particular, per la Xina.

El tercer pilar posa l'accent en la dimensió internacional. El pla estableix una política d'exportacions generosa cap a països aliats, tant en maquinari com en programari i models d'intel·ligència artificial, per tal de consolidar un bloc tecnològic alineat amb Washington.

Paral·lelament, reforça l'oposició frontal a la influència de la Xina en organismes multilaterals com l'ONU i el G20, on els Estats Units pretenen imposar els seus estàndards com a referència global. No obstant això, l'estratègia no està exempta de contradiccions.

Reaccions al pla de Trump

Les reaccions al pla no es van fer esperar. Des de la Casa Blanca, l'equip proper a Trump —amb figures com David Sacks, designat com a "tsar" d'IA i criptomonedes— defensa l'esperit de desregulació com la clau per permetre la innovació i permetre que el mercat lideri la pròxima revolució tecnològica. El sector empresarial, especialment figures com Jensen Huang, director executiu de Nvidia, ha mostrat entusiasme per l'impuls a la infraestructura i l'obertura cap a projectes privats de gran escala.

Tanmateix, no falten veus crítiques. Científics i acadèmics han advertit que les retallades pressupostàries en agències com la Fundació Nacional de Ciències, els Instituts Nacionals de Salut o la NASA posen en risc la base investigadora que històricament ha nodrit els avenços tecnològics.

Organitzacions ambientalistes alerten, per la seva part, sobre l'impacte ecològic de multiplicar centres de dades en un context de relaxació de normes. També sorgeixen preocupacions legals respecte a possibles violacions en matèria de control d'exportacions i de constitucionalitat en els acords comercials amb països competidors.

La IA en l'administració

En l'àmbit governamental, el pla es tradueix en la implementació de la plataforma USAi, destinada a empleats federals i desenvolupada en aliança amb empreses com OpenAI, Anthropic, Google i Meta. Aquesta eina busca apropar la intel·ligència artificial a l'administració pública, encara que alguns crítics assenyalen que podria concentrar massa poder en mans d'un grapat de companyies.

El balanç de l'AI Action Plan és complex. Des d'una perspectiva econòmica i de competitivitat, el pla aposta fort per la velocitat, la inversió privada i l'eliminació d'obstacles reguladors. Tanmateix, aquesta mateixa lògica d'acceleració genera inquietuds sobre la sostenibilitat ambiental, la imparcialitat en l'ús dels algoritmes i la solidesa del marc institucional.

El discurs oficial se centra a "guanyar la cursa" davant la Xina i reafirmar el lideratge nord-americà, però els costos d'aquest enfocament podrien ser alts a llarg termini. La pregunta és si aquesta visió de desenvolupament tecnològic prioritza l'interès públic i la seguretat global o si respon principalment a una lògica de poder geopolític.