En un món en el qual la intel·ligència artificial (IA) deixa de ser una promesa futura per convertir-se en una infraestructura crítica del present, la pregunta ja no és si ha de ser regulada, sinó com fer-ho de manera ètica, inclusiva i efectiva. Sota aquesta premissa, la Summer School 2025 del Màster en Governança Ètica de la IA (Universitat Pontifícia de Salamanca) celebrada a Salamanca del 7 a l'11 de juliol va reunir a una àmplia gamma d'especialistes internacionals per debatre els principals dilemes de la governança algorítmica en el complex i indesxifrable context global actual.
Aquesta trobada va transcendir l'àmbit formatiu per convertir-se en un fòrum de pensament col·lectiu. Allà van convergir representants d'organismes multilaterals com la UNESCO, la Unió Europea, el BID o la CAF, acadèmics europeus i llatinoamericans, professionals del sector privat i estudiants amb perfils altament qualificats. L'acte inaugural, va comptar amb la valuosa aportació del Dr. Lucas González Ojeda (director en funcions de la Representació de la Comissió Europea a Espanya) qui va destacar el rol de la Unió Europea a l'escenari mundial com a potenciador de la innovació i al seu torn, garant de la protecció de les persones.
IA, poder i geopolítica
Un dels eixos que va passar les jornades va ser l'ús de la IA com a eina de poder en un escenari geopolític cada vegada més fragmentat. En la conferència inaugural, la investigadora Ingrid Bicu (European Institute of International Studies) va abordar l'aplicació de tecnologies algorítmiques en estratègies d'atacs híbrids —combinacions de ciberatacs, desinformació i pressió econòmica—, un fenomen en augment segons l'OTAN i l'European External Action Service (EEAS). En aquest context, la governança de la IA no pot deslligar-se de les dinàmiques de seguretat internacional.
Sophie Sohm (Meta) i Antonio Morales (CAF) van coincidir a assenyalar la tensió entre la innovació tecnològica impulsada per grans corporacions i la capacitat dels Estats per dissenyar polítiques públiques sobiranes. Aquesta tensió és particularment visible a Amèrica Llatina, on els marcs normatius són incipients i el risc de dependència tecnològica és alt. La IA, com va afirmar recentment la High-Level Advisory Body on AI de Nacions Unides, ja no és un assumpte tècnic: és una qüestió de drets, poder i distribució de recursos.
Ètica, drets i justícia algorítmica
Un altre bloc temàtic rellevant va ser el dels marcs eticojurídics. Naiara Posenato (Università degli Studi di Milano) i Eugenio Llamas Pombo (Universitat de Salamanca) van discutir l'ús d'IA en sistemes judicials i la tensió entre eficiència automatitzada i garanties processals. Pot un algoritme valorar proves, contextos o empatia? Qui respon quan un sistema predictiu falla? En l'àmbit internacional, la candidata a la Direcció General de la UNESCO, Gabriela Ramos, va insistir que el desenvolupament de la IA ha d'estar ancorat en els drets humans. La seva Recomanació sobre l'Ètica de la Intel·ligència Artificial (2021), firmada per 193 estats membres, estableix principis sobre transparència, equitat, privacitat, diversitat cultural i responsabilitat.
Educació, treball i cultura
La Summer School també va dedicar espai a les transformacions que imposa la IA en sectors com l'educació superior, la producció cultural i el món del treball. Montserrat Alom (FIUC-CIRAD) va abordar els desafiaments de les universitats per formar professionals amb pensament crític, capacitat d'anàlisi tècnica i compromís ètic. En paral·lel, Anna Peirats (Universitat Catòlica de València) va analitzar la necessitat de noves formes de governança editorial davant de la proliferació de continguts generats per IA, la integritat científica i la traçabilitat i, Teresa Rodríguez Cachón (Universitat de Burgos), va marcar els interrogants actuals sobre propietat intel·lectual, art i creativitat.
En un món laboral marcat per l'automatització, també es van discutir els canvis en els models de lideratge i gestió. Berta Herrero (Huawei Europe) va plantejar la necessitat de "liderar amb ànima", incorporant valors humans, diversitat i inclusió en els entorns de treball intervinguts per IA. El vincle entre intel·ligència artificial i dinàmiques de consum també va ser objecte d'anàlisi. Yolanda Rubio, consultora independent en tecnologia i màrqueting, va exposar com les eines d'IA estan transformant les estratègies de comunicació comercial, personalitzant continguts a gran escala però també generant nous riscos de manipulació, opacitat i pèrdua de control sobre la identitat digital dels consumidors. Per la seva part, Natalia Czajkowska, fundadora de la Swiss Academy for Leadership and Sustainability, va presentar l'enfocament de la "quíntuple hèlix" com a model de governança sostenible per a la IA.
El rol de les empreses
Una dimensió ineludible va ser l'empresarial. Natalia Moreno Rigollot, de Telefónica, va compartir les pràctiques internes de l'empresa per desenvolupar una IA ètica. En aquesta línia, César Rosers (BID Lab), va compartir els eixos de la iniciativa fAIr Lac del Bid Lab que busca beneficiar a poblacions en situació de pobresa i vulnerabilitat i activar noves indústries per a un creixement sostenible en el futur des de l'ètica de la IA. Aquest debat ressona amb l'aprovació de l'AI Act a la Unió Europea i amb iniciatives com el Code of Practice on Disinformation, que assenyalen la necessitat de marcs normatius robustos i mecanismes independents de supervisió.
Cap a una governança multilateral, inclusiva i anticipatòria
La Summer School 2025 no va pretendre oferir respostes tancades, sinó posar en comú visions, tensions i alternatives entorn d'un fenomen que redefineix les nostres societats. En un moment en què la IA penetra totes les esferes —des de la defensa i la salut fins a la cultura i l'educació—, pensar la seva governança requereix integrar sabers, veus i geografies diverses. Significa assumir que regular algoritmes no és només una qüestió tècnica, sinó una decisió política que reflecteix els valors que volem preservar i projectar.
Com va subratllar en la clausura Alejandro Garofali (European Institute of International Studies), la diplomàcia contemporània s'ha d'adaptar a la transició digital, teixint xarxes de cooperació internacional que prioritzin la justícia tecnològica, la sostenibilitat i la protecció de l'humà. La governança de la IA serà un dels eixos que defineixin el segle XXI. El que està en joc no és només el desenvolupament d'una tecnologia, sinó la configuració de l'ordre global que vindrà.