En un món interconnectat, la informació s'ha convertit en un recurs estratègic tan valuós com l'energia o les dades financeres. En aquest context, ha sorgit un fenomen cada vegada més freqüent: la Manipulació i Interferència d'Informació Estrangera (FIMI, per les seves sigles en anglès). Aquest concepte fa referència a accions deliberades per part d'actors estrangers –estatals o no estatals– que busquen distorsionar el debat públic, influir en processos polítics, desestabilitzar societats o danyar la reputació de governs i institucions. Tema a part és la desinformació, es pot -o no- ser generada per aquests actors.

Exemples recents il·lustren el seu abast. Durant la pandèmia de la COVID-19 es van documentar campanyes coordinades des de l'exterior que difonien desinformació sobre vacunes i tractaments, generant por i desconfiança cap a la ciència.

En diversos països d'Amèrica Llatina, algunes investigacions han revelat xarxes de comptes falsos i portals digitals creats amb l'objectiu d'amplificar narratives polaritzants, especialment durant processos electorals. Europa tampoc no ha estat exempta: la ingerència estrangera en el referèndum del Brexit i en les eleccions nord-americanes de 2016 és potser un dels casos més coneguts.

Per què és important fer atenció al FIMI?

L'impacte del FIMI i de la desinformació va molt més enllà de la difusió de notícies falses. La seva veritable força rau en la seva capacitat d'erosionar la confiança pública. Quan la ciutadania dubta dels mitjans de comunicació, de les autoritats i institucions o fins i tot de la veracitat de la informació que consumeix, es debiliten els fonaments de la democràcia.

Això és especialment greu en regions amb alta polarització política, baixa alfabetització mediàtica i un ecosistema digital dominat per xarxes socials on els algoritmes prioritzen la viralització del contingut sobre la veracitat.

A Amèrica Llatina i el Carib, el risc és encara més gran. Molts mitjans de comunicació tradicionals passen crisis financeres, mentre que influenciadors i plataformes digitals, sovint sense estàndards editorials clars, ocupen un lloc central en la formació de l'opinió pública.

A això se suma la fragmentació dels entorns informatius, la creació de mitjans estrangers i l'existència de "cambres d'eco", espais on només circulen continguts que reforcen creences prèvies, aïllant els ciutadans de punts de vista diferents.

El resultat és un terreny fèrtil per a campanyes de manipulació informativa que no només busquen incidir en eleccions, sinó també promoure agendes geopolítiques, debilitar relacions internacionals o fomentar tensions socials. En altres paraules, el FIMI no només desinforma: divideix, radicalitza i desestabilitza.

Què es pot fer?

Combatre el FIMI i la desinformació no és senzill, però hi ha passos clars que es poden prendre:

  1. Enfortir l'alfabetització mediàtica i digital. La ciutadania ha de comptar amb eines per identificar fonts confiables, verificar dades i reconèixer intents de manipulació. Això és especialment important per a joves i grups vulnerables.

  2. Fomentar la transparència de les plataformes digitals. Les xarxes socials i els serveis de missatgeria han d'assumir un rol actiu en la detecció de comptes falsos, la moderació de contingut nociu i la transparència en els seus algoritmes de recomanació; això va en sintonia amb la Digital Services Act i les rondes de control de la UE.

  3. Impulsar la cooperació internacional. El FIMI és, per definició, un fenomen transnacional. Per això, es requereixen marcs de cooperació entre governs, organismes internacionals, empreses tecnològiques i societat civil per identificar amenaces i respondre de manera coordinada.

  4. Donar suport al periodisme independent i el fact-checking. Sense mitjans sòlids i professionals, la informació verificada té menys capacitat de contrarestar narratives falses. Invertir en mitjans locals i en iniciatives de verificació és essencial.

  5. Crear marcs normatius clars. La regulació no ha de convertir-se en censura, però sí que ha d'establir responsabilitats mínimes per a actors polítics, plataformes digitals i agències estatals, protegint el dret a la informació veraç sense limitar la llibertat d'expressió.

El FIMI i la desinformació no són fenòmens passatgers; són part de la realitat d'un món digitalitzat i geopolíticament complex. Afrontar-los exigeix una combinació d'educació, tecnologia, cooperació internacional i compromís ciutadà.

La pregunta no és si es pot erradicar completament –una cosa improbable–, sinó si som capaços de reduir el seu impacte i enfortir la nostra resiliència democràtica.