La Comissió Europea ha obert la convocatòria per seleccionar les empreses o consorcis que construiran i operaran les noves infraestructures d'intel·ligència artificial del continent. Inicialment, Brussel·les preveia finançar fins a cinc d'aquestes instal·lacions, però l'elevat interès per participar en el procés ha fet ampliar l'objectiu fins a set. El termini per presentar propostes romandrà obert fins al pròxim novembre, i l'executiu comunitari espera anunciar les instal·lacions seleccionades a principis de l'any vinent. Les set fàbriques que finalment resultin escollides tindran un paper central en l'estratègia d'autonomia digital d'Europa.

Les gigafactories d'IA són centres de càlcul d'alt rendiment especialment dissenyats per entrenar models de llenguatge i sistemes avançats d'intel·ligència artificial. L'objectiu de Brussel·les és que Europa deixi de dependre de la infraestructura nord-americana o xinesa per desenvolupar la seva pròpia indústria en un sector que es considera estratègic per a la competitivitat futura del continent. Aquestes instal·lacions han de permetre a les empreses i centres de recerca europeus disposar de la potència de còmput necessària per desenvolupar nous models sense haver de recórrer a proveïdors externs.

Espanya presentarà una candidatura que combina capitals públics i privats, amb una doble seu a Móra la Nova (Tarragona) i San Fernando de Henares (Madrid). El consorci estarà liderat en la part pública pel govern espanyol, que aportarà gairebé la meitat del capital, i per la Generalitat de Catalunya, amb una participació testimonial. El pes privat recaurà sobre tres grans companyies: Telefónica, ACS i Banco Santander, que compartiran el mateix percentatge del capital, mentre que la companyia tecnològica Multiverse Computing tancarà la participació. El responsable del projecte serà el català Francesc Fajula, una figura vinculada al sector tecnològic i a la gestió de grans projectes d'infraestructura digital. La seva tasca serà coordinar els esforços dels diferents socis i garantir que el projecte compleix els terminis i els requisits tècnics exigits per Brussel·les.

La candidatura espanyola disposa d'un suport pressupostari important. El govern central hi destinarà 720 milions d'euros a través de la Societat Espanyola per a la Transició Tecnològica (SETT), l'ens públic que depèn del Ministeri per a la Transformació Digital. A més, el Consell de Ministres ha autoritzat una contribució voluntària de 300 milions addicionals a l'EuroHPC, l'empresa comuna europea d'informàtica d'alt rendiment, en concepte de serveis vinculats al projecte. La doble seu del projecte respon a una estratègia de descentralització i d'aprofitament d'infraestructures existents. Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre, ja inclou una reserva de sòl industrial qualificat i amb acords per garantir el subministrament elèctric necessari per a una instal·lació d'aquestes característiques. San Fernando de Henares, a la corona metropolitana de Madrid, aporta proximitat als centres de decisió política i empresarial, com una xarxa de comunicacions avançada.

Finançament comunitari i calendari

La Comissió Europea ha previst un pressupost comunitari de fins a 10.000 milions d'euros per a aquesta iniciativa, que aspira a mobilitzar almenys 20.000 milions addicionals d'inversió privada a tot el continent. L'objectiu és que les fàbriques seleccionades puguin començar a construir-se durant els primers mesos de l'any vinent i que estiguin plenament operatives divuit mesos després de l'inici de les obres. Aquesta combinació de fons públics i privats és la que permet a la Comissió Europea dimensionar una iniciativa de gran envergadura sense carregar tot el pes sobre els pressupostos nacionals. L'esperança de Brussel·les és que les gigafactories es converteixin en un pol d'atracció d'inversions i de talent, generant un efecte multiplicador sobre l'ecosistema tecnològic europeu.

La convocatòria, que estarà oberta durant els pròxims mesos, reflecteix la urgència de Brussel·les per no quedar-se enrere en una cursa tecnològica que marcarà l'economia de les pròximes dècades. La intel·ligència artificial s'ha convertit en un camp de batalla entre les grans potències mundials, i la Unió Europea intenta guanyar posicions mitjançant una estratègia basada en la inversió pública i la cooperació entre estats i empreses.

La decisió final sobre quines propostes seran seleccionades s'anunciarà a principis de l'any vinent, després que la Comissió avaluï les candidatures rebudes i verifiqui que compleixen els requisits tècnics i financers exigits. La competència serà intensa, atès que els projectes presentats fins ara provenen de diversos estats membres i de diferents sectors industrials, fet que reflecteix l'interès generalitzat per participar en una iniciativa que es percep com a clau per al futur tecnològic del continent.